Arrel de la campanya ‘Jo també sóc Barcelona‘, que vol mostrar la realitat de les persones sense llar enfront dels grans atractius turístics de la ciutat, us volem explicar com és viure al carrer durant els mesos d’estiu i amb quins problemes es troben les persones que viuen al ras.
Durant els mesos d’estiu sembla que la invisibilització de les persones sense llar és més gran però, igual que l’hivern, és una època dura. Per saber com és viure al carrer quan és estiu i quins són els problemes més habituals durant aquests mesos de l’any hem parlat amb l’Anna Titos, responsable del servei d’acollida d’Arrels i amb algunes persones que viuen o han viscut al carrer.
Reducció de serveis i recursos
“Durant els mesos d’estiu el sistema s’alenteix per vacances però la gent que viu al carrer continua igual, amb les mateixes necessitats”, apunta l’Anna Rodríguez Titos, responsable del servei d’acollida d’Arrels. En els mesos de juliol i principalment agost alguns recursos com menjadors socials o serveis de dutxes redueixen horaris i els professionals fan vacances, això fa que tot vagi més lent i les persones sense llar hagin d’esperar més a ser ateses.
Cremades i insolacions
Les cremades i les insolacions són alguns dels principals problemes de viure al carrer a l’estiu. “Tot i que la majoria intenten desplaçar-se per l’ombra a vegades es queden adormits al sol i es lleven amb la pell plena de cremades“, assenyala l’Anna Rodríguez. Per exemple, en Pedro, que ha viscut quasi tota la vida al carrer, explica que té la pell molt sensible i que algun cop s’havia llevat amb la pell plena de butllofes i ferides per culpa del sol. “Havia de posar-me una crema especial però era molt cara i com que no la cobria la seguretat social no podia comprar-la”, apunta.
Els únics espais on refrescar-se i apaivagar la calor i les cremades de la pell són les fonts però, en algunes, com explica en Quim, que ha viscut 9 anys al carrer, només hi surt aigua calenta.
Com dormir?
Per fugir de la calor a la nit i poder descansar algunes persones expliquen que van a la muntanya a dormir. Una altra tècnica que utilitza en Davide, una persona que viu al carrer, és mullar i refrescar el terra una hora abans d’anar a dormir per fer marxar la calor i després posar-hi el cartró. A més, en Pedro, una altra persona que també sap què és viure al carrer, afegeix que a l’estiu la sensació d’inseguretat és més gran “perquè hi ha molta més gent al carrer, dorms més destapat, les coses estan més a la vista i hi ha més robatoris”.
Per altra banda, la calor i la manca d’higiene també provoca un augment de xinxes en els matalassos d’algunes pensions i habitacions de lloguer, tal com assenyala l’Anna Rodríguez i algunes de les persones a qui hem preguntat.
El turisme
Durant els mesos de juliol i agost Barcelona s’omple de persones atretes pels reclams turístics de la capital convertint en invisible l’altra cara de la ciutat, la de les 941 persones que dormen al carrer. És aquesta la realitat que vol mostrar la campanya ‘Jo també sóc Barcelona‘ impulsada fa unes setmanes per Arrels, i és que l’augment del turisme també repercuteix en les persones que viuen al carrer. Aquelles que dormen en zones de Barcelona on hi ha més afluència de turistes veuen afectada la seva vida. En Davide explica que “alguns turistes sembla que tinguin una visera davant dels ulls, som invisbles per a ells i, en canvi, d’altres es riuen de nosaltres i ens insulten”.