”Vaig trobar la gossa just quan vaig començar a viure al carrer, després d’un any vivint a Barcelona. La Coffe estava  en una capsa de cartró a l’estació del Nord. Era molt petita, tenia dos mesos; havia de portar-la  en una motxilla perquè no tenia vacuna. Ha crescut amb mi i m’ha ajudat molt. M’ha reactivat les emocions. No estic mai sol, tinc la responsabilitat de fer alguna cosa perquè depèn de mi… Tenir un animal reactiva la part sana del cor”. El que parla és el Giorggio, que ha viscut més de quatre anys al carrer. Ara, viu  en un pis gestionat per Arrels amb la Coffe.

Com ell, són moltes les persones que viuen o han viscut al carrer amb un gos o un gat. Els animals de companyia les ajuden a afrontar la solitud, a treballar  hàbits, i posen a prova la seva capacitat de ser responsables i tenir cura d’un altre. Però l’accés a recursos i serveis bàsics com dutxes, un llit, o menjar es pot veure obstaculitzat si la persona necessita fer-ne ús i està acompanyada d’un animal. A la majoria dels serveis els gossos no hi poden entrar i moltes vegades  qui en té  no s’apropa  a aquests recursos perquè no vol  deixar-lo  lligat al carrer. ”Jo podia accedir a pocs recursos. Mai he entrat  en un servei al qual no  pogués  accedir amb la gossa. Anava al menjador de la rambla Prim perquè  una senyora  me la cuidava  mentre menjava. No és fàcil. Es tanquen moltes portes”, relata en Giorggio.

Tenir cura dels animals i de les persones

L’accés als serveis no és l’única dificultat afegida per a les persones que viuen al carrer amb un animal. També entren en joc les despeses que genera tenir un gos o un gat, donar-los menjar o pagar-los el veterinari.

Perquè les persones puguin tenir cura dels animals, des d’Arrels les vinculem amb el consistori, que és l’ens de l’Administració que pot incloure els animals de companyia en iniciatives com el projecte Millors Amics de la FAADA (Fundació per l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals).

Mitjançant la col·laboració amb la FAADA també aconseguim disposar d’assessorament, formació i informació sobre tot el que fa referència als animals de companyia, amb recomanacions de professionals, com ara veterinaris que treballin a preus reduïts, i amb donacions d’aliments i materials.

En cas de no haver-hi vinculació entre la persona que viu al carrer i l’Administració local i quan detectem algun tipus de necessitat especial, ens posem en contacte amb la FAADA i ens coordinem amb el seu equip per tal d’aconseguir posar la situació en coneixement   de l’Ajuntament  perquè es prenguin les mesures necessàries.

A més de garantir que es tingui cura dels animals, a vegades els nostres equips també acompanyen i assessoren les persones que viuen al carrer i que es troben amb alguna situació que els impedeix estar amb els seus animals. El cas d’en Martin n’és un exemple. Va ser detingut unes hores per la Guàrdia Urbana i les seves pertinences i la seva gossa Carmen van quedar abandonades al carrer. Finalment, li van retirar la gossa al·legant que hi havia risc de tracte inadequat per a ella. Però, en Martin treballat molt i ha aconseguit millorar les seves condicions de vida, està allotjat en un pis gestionat per Arrels i pot demostrar que els veterinaris consideren que la seva gossa estava ben tractada. En Martin ha fet múltiples gestions administratives i finalment ha volgut interposar un recurs contra la resolució de la retirada de la seva gossa. ”Ella m’ajuda molt. Jo estic sol.  He estat set anys amb ella. Estava cuidada, té xip i vacunes. Ella deu estar patint i jo també estic molt preocupat”, explica. Des de l’equip jurídic i d’educadors d’Arrels estem acompanyant en  Martin en el seu camí per intentar recuperar la Carmen, tot i que ja fa un any i mig dels fets que van comportar la retirada de la seva gossa.

 

Un model d’atenció que s’adapta a les necessitats de les persones

Segons l’últim recompte d’Arrels, a Barcelona  més de mil persones viuen al carrer i  s’hi comptabilitzen més d’un centenar de serveis bàsics i d’accés directe per atendre-les. Però, tot i l’augment d’aquests recursos i centres en comparació amb anys anteriors, només set estan adaptats per a  qui hi vulgui accedir amb animals de companyia.

Des d’Arrels fa temps que treballem per canviar aquesta situació, perquè defensem el dret de les persones a viure amb un animal. Per això adaptem els nostres serveis per oferir-los una atenció integral i que no hagin de renunciar a accedir a cap recurs. Partim d’una visió integral de les persones i respectem els seus ritmes i les seves eleccions.

L’Adnan és una de les persones que acompanyem des d’aquesta perspectiva. Viu al carrer amb el seu gos Tyson i accedeix als nostres recursos, com ara el Centre Obert, acompanyat de l’animal. El gos és com la seva família i s’ha convertit en un pilar emocional per a ell; l’un cuida de l’altre. ”A la nit el gos no dorm, vigila que no ens passi res. Per això dorm de dia. Ell ha crescut en aquest barri i m’ha ajudat a conèixer més gent. El Tyson no m’ha deixat mai, m’estima molt; és el meu millor amic”, explica.

 

Com hem adaptat els nostres recursos?

Ara fa uns tres anys, des d’Arrels vam assumir la necessitat d’adaptar el Centre Obert per tal de poder oferir un espai d’acollida i relació també a  qui  ve  acompanyat  d’un animal. Al Centre Obert oferim serveis bàsics per qualsevol persona, com  pot ser utilitzar les dutxes, el rober, la perruqueria, la consigna i un espai de descans, resguard i assessorament. ”Els recursos bàsics, com una dutxa o una consigna, són molt importants en el dia a dia de les persones que viuen al carrer i els serveixen també per començar a construir vincles amb les persones que, amb el temps, els permeten millorar la seva situació”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.

Al Centre Obert  qui s’encarrega  de gestionar el servei és el mateix Giorggio, que col·labora amb l’entitat i aporta la seva experiència com a persona que ha viscut al carrer. En Giorggio es coordina amb l’equip educatiu i tots treballen en col·laboració amb la FAADA per facilitar l’estada a persones amb animals, recopilar dades i informació de la situació del gos, assessorar la persona perquè pugui portar-lo al veterinari, i oferir-li material, aliments i desparasitant.

Les persones que acompanyem i que viuen  en un pis o al Pis Zero (un recurs de baixa exigència per a  qui fa molt de temps que viu  al carrer i no ha trobat cabuda en altres espais) també poden accedir als nostres serveis sense necessitat d’excloure el seu animal de companyia. Des de 2015 Arrels admet els animals als pisos individuals i actualment unes deu persones a les quals garantim allotjament viuen amb un gat, gos o ocell. Pel que fa al Pis Zero, d’ençà que el 2017 es va obrir, hem pogut comprovar com és de factible tenir espais de baixa exigència on les persones puguin venir a descansar acompanyades pels seus animals.

A la Llar Pere Barnés, espai que acull una quarantena de persones que han viscut al carrer i que arrosseguen com a conseqüència seqüeles físiques o psíquiques, els equips de l’entitat estan en ple procés de formació per tal de poder acollir animals de companyia. “Des de la Llar volem tenir l’experiència de conviure amb un animal i ens estem assessorant per fer-ho. Tot i això, ja estem fent activitats amb gossos esporàdicament i flueixen molt bé, generen  molta il·lusió entre les persones de la Llar que es desperten, somriuen, cuiden, caminen i es responsabilitzen”, explica la Laia Vila, cap d’aquest recurs.

Al nostre taller La Troballa també estem començant a treballar per a establir protocols i obrir el debat per a arribar a acords que ens permetin que les persones que tenen animals de companyia no tinguin cap impediment per fer les activitats que oferim. En definitiva, es tracta  d’aconseguir que ningú es vegi exclòs dels nostres serveis i recursos. Treballem per garantir drets amb una visió integral i per transformar realment la situació de les persones.

Més informació:

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.