Sebastien

“Els veïns i veïnes em van fer costat en les situacions més difícils”

Sebastien

20 anys vivint al carrer

“Tinc trenta-nou anys i he estat vint vivint al carrer. Ara fa uns mesos, visc en un pis d’Arrels que comparteixo amb quatre persones més. Hi estic molt bé. M’agrada escoltar música, cuinar i mirar pel·lícules.

Durant el dia, però, prefereixo estar a prop dels veïns i veïnes que em van donar suport quan vivia al ras, pels carrers Tallers i Pelai. Em van ajudar i ho continuen fent moltes persones, de totes les edats, amb les quals encara mantinc el contacte. Estic molt bé en aquest barri. Hi ha molt bona gent. Ahir mateix em vaig aturar a xerrar amb una veïna i quan li vaig comentar que em feia falta un ingredient per acabar de preparar una recepta me’l va voler comprar ella.

Jo dormia al costat d’una sabateria i sempre em van respectar, no em feien fora i, de tant en tant, em portaven un cafè. Ara, quasi cada dia, les visito i xerrem. De vegades, encara em conviden un cafè. També tinc un altre amic al barri, el Javier, que un dia es va apropar a mi i em va preguntar de què havia treballat i què sabia fer, per si em podia ajudar a trobar feina. Ara ja fa dos anys que ens coneixem i de tant en tant li convido un cafè o un refresc.

Una altra persona amb qui confio molt és el Johny, el vigilant d’un edifici del carrer Tallers. Cada matí el saludo i xerrem una bona estona. Ell m’ha ajudat de moltes maneres: des de guardar-me una maleta fins a afaitar-me i tallar-me els cabells. També em va fer costat en situacions més difícils, com el dia que vaig patir una agressió mentre dormia. Va rebre un cop fort al pit i l’endemà em va donar antiinflamatoris i em va posar gel. Jo estava molt espantat.

El dia del meu aniversari, tots junts em van regalar un pastís i una samarreta amb la meva foto. Em va agradar molt”.

*Aquest contingut forma part d’una sèrie de testimonis de persones que han dormit o dormen al carrer i que ens han explicat la importància de tenir algú amb qui comptar.