Manuel

"M’he guanyat la confiança de molta gent. Soc un més del barri”

Manuel

10 anys vivint al carrer

“Cada dia, vaig al mercat de la Barceloneta. Allà saludo i xerro amb molts veïns i veïnes. Fa nou anys que hi vaig arribar i des del primer moment vaig trobar persones que em van donar  suport, hi ha molt bona gent. Amb els anys, m’he guanyat la confiança de molta gent. Soc un més del barri.

Tinc seixanta-quatre anys i he passat gairebé deu al carrer. Vaig començar dormint en un portal i després en una nau ocupada. Vaig conèixer Arrels per la Núria, una treballadora que es va ocupar de totes les gestions necessàries perquè em renovés el carnet d’identitat, que tenia caducat des de feia temps, i per cobrar la prestació que em pertocava. Des de llavors, vaig començar a anar a dutxar-me allà.

Ara visc a un pis que m’ha facilitat Arrels i que em fa molta il·lusió, perquè tindré un lloc segur on guardar les coses i estar tranquil. Però no deixaré anar al mercat, tinc molts amics i amigues allà. Jo m’ofereixo per al que faci falta: li porto el carret de la compra a unes senyores, vigilo els gossos que no poden entrar, ajudo  les noies del supermercat o a l’Edu, del bar. També conec l’Angie, la presidenta del mercat.

Al principi em volien fer fora, però després van veure que jo vull ajudar i ara fins i tot si un dia no hi vaig, em truquen per saber si estic bé. Ara em saluden i tot. L’Edu, el cambrer del bar del mercat, cada matí em prepara un cafè i xerrem una estona. Fem bromes i rialles. L’Edu plegarà del bar en uns mesos per estar a prop dels seus pares, que viuen fora. El trobaré a faltar”.

*Aquest contingut forma part d’una sèrie de testimonis de persones que han dormit o dormen al carrer i que ens han explicat la importància de tenir algú amb qui comptar.