Jordi

“Mai vaig esperar tenir un allotjament”

Jordi

20 anys vivint al carrer

“He viscut al carrer al voltant de 20 anys. Era el típic indigent brut, despentinat, que ningú volia veure al seu carrer. Vivia en una cantonada del carrer Trafalgar. Estava en una situació molt desesperada. Es fa feixuc viure tants anys al carrer.

Vaig acabar al carrer per un cúmul de situacions, no fou una sola raó. El més complicat de viure al carrer és la solitud i el menyspreu de la gent; això és el que fa més mal. A la nit rebre cops i, durant el dia, has d’aguantar cares de fàstic i escopinades. És horrible ser mal vist, vagis on vagis.

Mai vaig esperar tenir un allotjament. Pensava que dormiria al carrer la resta de la meva vida, que ja no tenia més recorregut. Jo no esperava que ningú em donés un cop de mà. Però des de fa un any, gràcies a Arrels Fundació, estic vivint en un pis que m’ha canviat la vida totalment, de la nit al dia. De no tenir res he passat a tenir un pis i una clau.

No només et donen un habitatge sinó que et fan un seguiment, t’ajuden amb la convivència i a resoldre dificultats. Et visiten i et sents acompanyat. Que et facin companyia una estona a la setmana és un estímul molt gran per tirar endavant. No et prometem mai res, i en això són molt savis, però s’impliquen i es mullen per buscar-te solucions.

Quan vaig entrar a viure al pis no m’ho acabava de creure. Se’m feia difícil entendre que podria viure sol en una casa. En aquell moment no era conscient del que aquest fet significaria per a mi. El fet de poder viure en un pis, tenir una higiene, menjar calent. Despertar-me i veure que estàs en un llit. Els primers dies eren uns despertars molts dolços, el poder pensar ‘m’he despertat i estic dins una casa, dins un llit, i jo tinc la clau d’aquesta casa’.

Ara ja ha passat la novetat, però segueixo molt content. Ja no hi voldria sortir mai. Hi estic tan bé!”.