Gemma
Quatre mesos vivint al carrer.
“Mai havia estat al carrer però les circumstàncies de la vida m’hi van fer arribar. M’ho plantejava com una aventura i tenia una gran amiga que m’acompanyava. Jo estic impedida i això ho demostraven la crossa i la cadira de rodes que deixava al meu costat cada vespre.
Van haver coses boniques: alguna persona que et donava caritat o algun bar que a quarts d’una del matí et portava restes de menjar. Però van passar dues coses que em van plantejar l’egoisme humà. Una matinada que dormia amb sis o set companys em van arrencar la manta amb la qual dormia i vaig haver d’acabar la nit amb un tros de manta del company del costat. Un altre dia que dormia amb la meva crossa sota el cap com a coixí van tirar i, a part de la medicació i la documentació, em van deixar sense la crossa, sense ulleres i sense res.
Penses en com és la gent, que és capaç de robar a un pobre del carrer. Però això es dona dia a dia. Penseu-hi!”
Descobreix la seva història en aquest vídeo: