Alfredo
“He comptat amb el suport d’algunes veïnes”
Alfredo
Vivint al carrer
“Tinc quaranta-nou anys i en fa un que visc al carrer. Vaig tenir un accident laboral i vaig perdre la feina i els ingressos; no tenia contracte ni estava assegurat.
Una de les primeres persones que em va oferir ajuda quan em vaig quedar sense llar va ser l’Ana. Ella també havia viscut al carrer. Em va donar adreces de menjadors socials i la del centre obert d’Arrels. Jo no coneixia ningú a Barcelona i no sabia que hi hagués recursos i serveis per a persones sense llar.
El primer dia que vaig anar a Arrels, em van orientar i també em van oferir guardar les meves coses a la consigna, per no haver de portar-les amunt i avall. El Jordi, un dels treballadors que m’atén habitualment, es va adonar que no caminava bé, per una úlcera que em va sortir a la planta d’un peu, i em va proposar demanar hora a la podòloga. Em van atendre molt bé.
Una altra persona que també em transmet molta confiança és el José, voluntari d’un menjador social de Barcelona, amb el qual ens veiem un cop a la setmana. De vegades prenem un cafè, m’ajuda si haig de fer gestions administratives o m’acompanya al metge. També tinc de referència a la Sara, la meva assistenta social, que fa un any em va tramitar la targeta sanitària i l’empadronament, i em va acompanyar a la primera visita al CAP. Em va ajudar molt.
Aquests temps, també he comptat amb el suport d’algunes veïnes: durant un temps dormia al costat d’una botiga i procurava marxar abans que obrissin, per no molestar. Un dia, però, em vaig adormir i les noies de la botiga em van despertar de forma amable i em van donar part del seu esmorzar i dinar. Des de llavors, quan coincidim prenem un cafè abans d’obrir la botiga.
Ara, estic més animat. El meu estat de salut va millorant, gràcies, en bona part, a totes aquestes persones que m’han orientat i ajudat des que estic vivint al carrer. Tinc l’esperança que en dos o tres mesos, un cop ja estigui recuperat de l’accident que vaig patir, pugui tornar a buscar feina. Mentrestant, continuaré venint al centre obert d’Arrels, on em sento segur, tranquil i a gust”.
*Aquest contingut forma part d’una sèrie de testimonis de persones que han dormit o dormen al carrer i que ens han explicat la importància de tenir algú amb qui comptar.