Alessandro

"He tornat a trobar-me amb les coses positives de viure a un pis: dormir tranquil, tenir uns horaris..."

Alessandro

Més de dos anys vivint al carrer

“Vaig començar a viure al carrer després de separar-me, perdre la feina i el pis. Jo vivia en la mateixa finca on treballava com a paleta. Em van deixar de pagar durant uns mesos i després em van fer fora. Em vaig quedar sense feina i sense pis. Una vegada al carrer em van robar la documentació, i d’aquí vaig anar cap avall. D’això fa uns cinc anys.

He estat molt de temps al carrer, però de manera intermitent, un any i mig o dos, perquè algunes persones m’han allotjat durant uns mesos. He tingut casa i feina, no és una cosa nova per a mi tenir un pis, no m’ha costat molt tornar a acostumar-me a viure-hi. Ara ja fa tres mesos que estic allotjat en un pis gestionat per Arrels. En principi havia de ser compartit, però de moment estic sol. Ara he tornat a trobar-me amb les coses positives de viure a un pis: dormir tranquil, perquè al carrer fins i tot van intentar robar-me el gos; els horaris… Ara fins i tot el meu gos està tranquil, es queda estirat i descansa.

Sempre he tingut problemes per dormir i al carrer això va anar a pitjor. Em van robar diverses vegades i em vaig adonar que, si me n’anava a dormir a les 5 de la matinada, quan ja la gent comença a sortir de casa, si algú intentava robar-me em despertaven. Llavors, vaig començar a anar a dormir més tard, tenia l’horari molt canviat. Ara de vegades me’n vaig a dormir tard, però estic gaudint de casa meva, mirant la televisió, tranquil amb el gos.

La meva persona referent d’Arrels ve a veure’m una vegada a la setmana. M’acompanya i parlem de si tinc algun problema, si necessito res… Per exemple, m’està ajudant a fer la documentació que em van robar i m’ha acompanyat a posar les empremtes. M’acompanya al metge també i m’ajuda amb el gos. Fa molt de temps que el conec, des de que estava vivint al carrer. Però fa sis mesos, des de que vaig començar a anar a dormir al Pis Zero, tenim més relació i ens coneixem millor. D’ell m’agrada que no sembla que estigui fent la seva feina, simplement m’acompanya. He conegut moltes persones d’Arrels i no sembla que ho facin per obligació, sinó des del cor, ho fan com a persones.

Ara, voldria acabar d’arreglar la meva documentació i trobar una feina. M’agradaria tornar a treballar fent fusteria d’alumini o coses similars, perquè jo vaig aprendre amb un artesà. Tinc 43 anys, soc jove i tinc una casa. M’agradaria poder tenir una feina i aconseguir l’autonomia, poder fer el que jo vulgui.”