Agustí

“Un alberg és un ambient poc apropiat per a descansar”

Agustí 

Dotze anys vivint al carrer

“Tinc 71 anys. La meva història ha sigut mortal. Jo tenia patrimoni, però he acabat a la ruïna. Vaig vendre el patrimoni que tenia i vaig anar a viure en un hotel… vaig malbaratar una mica.

Fa uns sis mesos em vaig començar a trobar malament. Sagnava i intentava fer veure que això no era res, fins que vaig decidir anar al metge. Llavors, em va deixar ingressat dos dies a l’Hospital del mar i em van comunicar que tinc càncer de còlon. El món em va caure a sobre.

Ara hi ha molts mitjans, però quan algú diu la paraula càncer dona respecte. Tot i això, estic molt content de l’equip de metges que em fan el seguiment. Estic amb quimioteràpia, radioteràpia i pastilles, a veure si podem evitar la cirurgia. Jo faig cas, soc constant. Però és molt dur. Haig d’anar molt al lavabo, necessito estar en un espai tranquil i protegit on fer repòs.

Per això vinc cada dia a Arrels. Estic a una habitació que em va proporcionar una assistent social, però és una mena d’alberg amb cinc persones més i no estic a gust. Som uns quants i no tenim els mateixos hàbits, és un ambient poc apropiat per a descansar. Allà només vaig a dormir. Però si no tingués això, estaria al carrer”.