Aquests dies ens preocupa com afecta el fred a les persones que dormen al carrer però cal ampliar la mirada. Haver de viure al carrer significa una vulneració de drets continuada, a l’hivern i durant tot l’any. Hauríem de ser capaços d’oferir alternatives a llarg termini: habitatge a preu assequible per a tothom. Mentrestant i com a solució a curt terme, proposem obrir espais de proximitat per tota la ciutat.
- Durant els mesos de fred, a Barcelona s’obre un alberg temporal amb 72 places. És el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències, situat al Passatge Dos de Maig 17-25. Les persones hi poden dormir un mes seguit, com a màxim, perquè aquest és el límit d’estada.
- Quan la temperatura arriba als 0ºC a Barcelona, s’activa la fase alerta de l’operació fred per ordre de Protecció Civil perquè es considera perillós per a la persona. En el cas de Barcelona, també es pot activar des del mateix Ajuntament. Això significa que s’obren 100 places més d’allotjament temporal al Centre d’Estades Breus (CUESB) del carrer Llacuna 25, al Poblenou. El centre ha estat obert les nits del 8, 9 i 10 de febrer i ha acollit 235 persones sense llar. Després, les persones que hi dormien han hagut de tornar al carrer.
- Hi ha persones que dormen al carrer i que no volen anar als recursos habilitats contra el fred. És perquè estan lluny i no poden carregar totes les seves coses, perquè no hi ha intimitat, perquè no poden entrar amb els seus animals i perquè són solucions per a pocs dies.
- A Barcelona hi ha 1.026 persones dormint al carrer cada nit. Si aquests dies totes elles demanessin accedir a un d’alberg, no hi hauria places per a la majoria.
Una mirada integral durant tot l’any
L’operació fred dona una resposta temporal i limitada perquè parlem de 1.026 persones dormint al carrer a Barcelona durant tot l’any. Cal una mirada integral que ofereixi alternatives a llarg termini.
- Un treball continuat al llarg de tot l’any. Estem parlant d’una operació fred, però no parlem d’una ‘operació violència’, una ‘operació pluja’ o una ‘operació estiu’ quan pugen molt les temperatures. El fred no és l’únic perill. Quan vius al carrer estàs exposat a molts riscos, la salut es deteriora i s’escurcen els anys de vida. Cal una acció que vagi més enllà i treballi perquè ningú hagi de dormir al carrer cap dia de l’any.
- Una estratègia coordinada a nivell de ciutat. Cal que l’administració i les entitats construïm un pla comú de ciutat, treballem en xarxa i compartim les dades que tenim sobre les persones que dormen al carrer per millorar l’atenció i donar una resposta més eficient a la persona. Aquest treball en xarxa també s’hauria de fer en l’àmbit català.
- Una resposta immediata. Cal ampliar els recursos per donar una resposta immediata a les persones que comencen a viure al carrer, quan la seva situació de vulnerabilitat encara és baixa. Oferint solucions des del principi evitaríem situacions de cronificació al carrer que són més difícils de superar.
- Millorar la gestió dels recursos d’allotjament i evitar situacions d’incertesa a les persones que, per exemple, han d’entrar en una llista d’espera per accedir a una plaça d’un alberg municipal o de qualsevol altre recurs. També és important que quan una persona accedeix a un recurs tingui la certesa que no haurà de tornar al carrer.
- Qualsevol persona hauria de poder ser atesa al seu municipi. Una pràctica habitual és que els municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona convidin la gent que dorm als seus carrers a venir a la capital. Això significa allunyar la persona del seu context i dels recursos que coneix, trencar la seva xarxa de suport i fer-la més vulnerable. Tothom hauria de tenir una resposta dins del seu municipi.
- Habitatge estable a preu assequible. Calen mesures d’allotjament definitives que garanteixin seguretat i estabilitat a la persona. Independentment de si fa fred o no, tothom hauria de poder viure en un habitatge digne i adaptat a les seves necessitats.
Obrir espais de proximitat i canviar la mirada
La solució definitiva al sensellarisme és l’habitatge a preu assequible. Mentre no arribi, creiem que cal fer propostes a curt termini perquè la gent pugui deixar de viure al carrer.
- Crear espais petits i de proximitat per tota la ciutat i durant tot l’any. Espais adequats on la persona pugui estar de manera indefinida fins que es trobi una solució millor.
- Cal obrir la Mesa d’Emergències Socials a persones que dormen al carrer. A Barcelona, 1.026 persones viuen al carrer però no es considera una situació d’urgència, i cal que això canviï. El Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona atén situacions de “crisi social greu” però no contempla la realitat de viure al carrer com una necessitat “d’atenció psicosocial immediata”.
- Canviar la mirada. Haver de viure al carrer significa una vulneració de drets de manera continuada, a l’hivern i durant tot l’any. De mitjana, una persona que dorm al ras viu 20 anys menys que qualsevol altre ciutadà de Barcelona. Cal entendre que ningú viu al carrer perquè vol i canviar la mirada per fer possible #ningúdormintalcarrer.