Durant els sis primers mesos d’aquest 2013, de d’Arrels hem facilitat allotjament a 226 persones. La xifra supera la de l’any passat però sabem que encara no és suficient. Tenim una llista d’espera d’unes 30 persones, totes elles sense llar i en una situació d’exclusió severa que esperen entrar en la llar residencial Pere Barnés i els pisos que gestionem a l’entitat. I aquesta llista d’espera continua creixent, perquè la necessitat d’habitatge augmenta a un ritme superior a la capacitat d’Arrels per fer-hi front.
Una cosa és clara: tothom necessita estar convençut que mai més tornarà al carrer, tothom necessita tenir la seguretat de l’habitatge per sempre més. Això és molt important, fonamental, perquè l’habitatge és la base per a la millora i l’autonomia de les persones. I sense aquesta garantia i seguretat que proporciona l’habitatge estarem treballant sobre fonaments tous i febles.
A Arrels intentem donar resposta a aquesta situació a través de diferents formes d’habitatge: pisos, una residència per a persones amb una salut fràgil, habitacions de relloguer i pensions. Hi ha qui vol viure sol. Hi ha qui vol viure amb més gent. Hi ha qui necessita assistència vint-i-quatre hores al dia. Hi ha qui necessita un suport puntual. Cadascú té unes necessitats específiques per a cada etapa del seu procés.
El repte d’Arrels davant aquesta qüestió és gran. En primer lloc, perquè per proporcionar a la persona la sensació de seguretat cal assegurar un allotjament adequat –amb intimitat i polit- i garantir que sigui estable en el temps. En segon lloc, perquè per fer garantir aquesta estabilitat cal garantir determinats ingressos econòmics (que no són pocs!). De moment, estem posant les bases per fer-ho possible, perquè pensem que el nostre lema, ‘Ningú dormint al carrer’, l’hem d’aconseguir.
Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.
Més informació
Aquest article s’inclou també al quart número de la revista Arrela’t (pdf).