El dret a la plena ciutadania té a veure també amb el dret a presentar-se com a candidat o candidata a unes eleccions, poder fer propostes polítiques i incidir en la societat; però t’imagines que un candidat o candidata visqués al carrer? Hem transformat alguns dels candidats de les principals formacions que es presenten a l’alcaldia de Barcelona per evidenciar com d’inversemblant és el fet que una persona sense llar pugui transformar-se en un actor polític de pes.
En concret, hem adaptat els cartells de campanya d’Ernest Magarall, Ada Colau, Jaume Collboni i Xavier Trias, transformant les imatges dels candidats i candidates i seus els missatges i lemes electorals, i portant-los a una situació de sensellarisme, en una acció que s’inclou en la campanya #ningúsensedrets que des d’Arrels impulsem aquests dies en context electoral. Els cartells que ara presentem representen quatre candidats i candidates però el seu missatge s’adreça a totes les formacions polítiques. Aquesta transformació l’hem feta utilitzant la intel·ligència artificial; hem triat els candidats i candidates de les formacions que actualment tenen més representació al consistori.
Necessitem polítiques transformadores de lluita contra el sensellarisme en l’àmbit municipal i visibilitzar el fet de que les persones sense llar estan excloses, a la pràctica, del dret a la plena ciutadania: no podran presentar-se com a candidates a unes eleccions, fer propostes polítiques i incidir en la societat; moltes vegades, tampoc tenen dret a vot.
“Quan vivia al carrer, jo no votava, tot i ser ciutadà europeu. Per començar, hi va haver un moment que no tenia documentació perquè me l’havien robat. Després, tampoc no estava pendent de si hi havia eleccions, no és una cosa que sàpigues quan vius al carrer. Si te n’assabentes, que són eleccions, és perquè hi ha més controls policials al carrer”, explica en Giorgio, qui fa el paper de cap de llista de la candidatura d’Arrels.
Només el 32% de les persones que viuen al carrer a Barcelona podran votar
La llei estableix que en unes eleccions municipals poden votar les persones amb nacionalitat espanyola, les persones comunitàries i persones extracomunitàries de quinze països concrets amb els quals l’Estat espanyol té un conveni recíproc. A més, cal que tinguin documentació i estar empadronades.
La majoria de les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona no poden complir amb aquests requisits. De totes elles, 7 de cada 10 persones són migrades. Un 27% han nascut a altres països de l’Europa comunitària, un 43% han nascut a països extracomunitaris i un 28% han nascut a l’Estat espanyol. Destaca el fet que 1 de cada 4 persones (26%) diuen no estar empadronades enlloc, la majoria de les quals (62%) perquè no tenen documentació.
A partir de l’enquesta del juny de 2022 d’Arrels, calculem que només un 32% de les persones que viuen al carrer podrien votar a Barcelona en aquestes eleccions. Són persones empadronades a la ciutat (el 53% del total), però que, a més a més, tenen nacionalitat espanyola o una de les nacionalitats dels quinze països no comunitaris amb un conveni recíproc amb l’Estat espanyol per votar a les eleccions municipals. El 38% de les persones empadronades tenen nacionalitats extracomunitàries (i d’aquestes, només un 4% tenen alguna de les quinze nacionalitats amb conveni). La resta de persones tenen nacionalitat sense conveni (91%) o no sabem quina nacionalitat tenen (4%).
“El fet de viure al carrer implica que tens molts problemes i que en el dia a dia pots arribar a no percebre la manca de drets a la qual estàs exposat. Al llarg de la història, diversos col·lectius han estat desposseïts del dret a vot, un dret que pauta l’accés als espais de decisió on es marquen les regles que condicionen la vida de tota la societat. Les persones sense llar, a la pràctica, estan excloses d’aquest dret”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.
El padró, un tema clau en l’accés als drets
Les persones que viuen al carrer veuen els seus drets vulnerats, entre ells la possibilitat d’empadronar-se al municipi on viuen. A Barcelona moltes persones sense llar estan empadronades sense domicili fix, tot i que el tràmit és complicat i hi ha persones que no s’arriben a empadronar.
A altres municipis, les persones sense llar troben encara més dificultats per empadronar-se, perquè els ajuntaments els hi neguen, incomplint així la llei. En teoria, tots els municipis de l’Estat estan obligats per llei a empadronar els seus veïns i veïnes, tinguin o no una llar; però a la pràctica els ajuntaments incompleixen sistemàticament la llei.
Més informació
- Aquí et pots descarregar els cartells i materials gràfics!
- Vine a la presentació de la campanya #ningúsensedrets, dimarts 23 a les 18h al c/Riereta, 24 de Barcelona.
- Coneix la #LlistaInvisible.
- Llegeix les propostes polítiques que fem adreçades a Barcelona i la resta de municipis catalans.
Molt bona idea!. Espero que els partits prenguin nota i actuïn en conseqüència.
Cal tenir-los en compte, als sensesostre i a la FUNDACIÓ ARRELS
Molt bona iniciativa ! Per mi utòpica si com diu el primer missatge , es refia dels politics ! Endavant amb les utopíes ,si puc demà vindré !