Actualment no sabem quantes persones sense llar hi ha a Catalunya. Algunes d’elles dormen al carrer, d’altres passen la nit en allotjaments temporals com un alberg, una presó o un centre de menors, d’altres viuen en assentaments o no disposen d’un habitatge segur. Totes elles són persones sense llar segons la categoria europea ETHOS, però no tenim dades fiables per dimensionar la problemàtica al nostre territori.
A continuació us presentem les poques dades que existeixen sobre les persones sense llar a Catalunya.
- A nivell local, provenen de l’administració i dels recomptes realitzats a diferents municipis, que permeten fer una fotografia del nombre de persones que dormen al carrer en un municipi determinat en una nit determinada.
- A nivell català, les dades sorgeixen d’un informe sobre població mal allotjada de l’Agència Catalana de l’Habitatge. Es tracta d’informació parcial ja que l’informe només recull casos atesos pels serveis públics relatius a l’any 2014 i no té en compte, per tant, les persones que van ser ateses exclusivament per les entitats socials.
Persones que viuen al carrer
Persones que dormen al ras, sota cobert, en vehicles o en caixers.
- A Barcelona, la nit del 17 de maig del 2017 es van comptar 1.026 persones dormint al ras. També sabem que durant el 2016, 1.674 persones sense llar han estat ateses pels equips de carrer del Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament.
A la ciutat, també trobem menors estrangers que han fet sols el trajecte migratori cap a Europa i que es troben en situació de sensellarisme. Són infants i joves que s’allotgen en centres d’acolliment tutelats i que en algunes situacions acaben vivint al carrer perquè s’escapoleixen dels centres o perquè compleixen la majoria d’edat i es troben sense permís de treball i sense cap mena de protecció. Durant el 2016, l’Ajuntament de Barcelona ha atès 146 menors no acompanyats, un 21% dels 684 que van arribar a Catalunya l’any passat.
- A Lleida, s’han comptabilitzat 71 persones dormint al carrer durant l’últim recompte, realitzat l’abril de 2016. A més, durant l’estiu s’afegeix una problemàtica específica. Es tracta de les persones que arriben a la ciutat per treballar en la campanya de la fruita i no disposen d’un sostre on passar les nits. Aquest any, 736 temporers han sol·licitat allotjament residencial d’urgència.
- A més, també sabem que 60 persones dormen al carrer a Girona, 49 a Tarragona, 39 a Badalona, 40 a Mataró i 16 a Sant Adrià del Besòs. Són xifres de mínims, obtingudes a partir dels recomptes realitzats en aquests municipis entre aquest any i l’any passat. Si les sumem, sabem que almenys 1.301 persones dormen al carrer en set municipis catalans.
- A Catalunya, l’any 2014 es van comptabilitzar 5.433 situacions de sense sostre, segons l’informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge. Aquesta dada inclou no només les persones que dormien al carrer, sinó també les que ho feien en refugis nocturns. Com hem comentat anteriorment, es tracta d’informació facilitada pels serveis públics municipals i no té en compte les persones ateses exclusivament per les entitats socials.
Persones que viuen en assentaments
Persones soles o famílies amb infants que viuen en estructures temporals situades en solars o fàbriques desocupades.
- A Barcelona, 419 persones resideixen en 62 assentaments irregulars, segons dades de l’Oficina del Pla d’Assentaments Irregulars (OPAI), del mes de febrer de 2017.
- A Catalunya, l’any 2014 es comptabilitzaven com a mínim 7.682 casos de persones que vivien en habitatges inadequats com barraques, allotjaments sobreocupats o sense subministraments bàsics.
Persones allotjades en recursos residencials públics i privats
Persones que dormen en albergs, centres d’acollida, refugis de baixa exigència, habitacions de relloguer, pensions i habitatges amb suport social, entre d’altres recursos d’allotjament.
- A Barcelona, la nit del 17 de maig es van comptar 1.954 persones dormint en recursos residencials públics i privats de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar, 124 a Girona i 124 a Lleida, segons els recomptes realitzats. També sabem que a Barcelona hi ha 1.120 places públiques d’allotjament per a persones sense llar.
- A Catalunya, l’informe de l’Agència Catalana de l’Habitatge va registrar 1.139 persones dormint en refugis públics de baixa exigència i 8.634 vivint en albergs o en centres d’acollida públics durant el 2014.
També comptem amb dades més àmplies que inclouen altres situacions de sensellarisme. A Barcelona, més de 12.000 persones patien exclusió residencial durant el 2014, segons el Pla de lluita contra el sensellarisme. Fan referència a persones que vivien al carrer, persones sense llar i persones que vivien en habitatges insegurs o inapropiats. També sabem que a Catalunya durant el 2014 es van registrar 48.454 casos de mal allotjament i que 26.705 dels quals fan referència a persones que vivien en habitatges insegurs, que no podien pagar el lloguer, tenien una ordre de desnonament o patien violència domèstica.
Disposem de dades parcials i desactualitzades sobre la realitat de les persones sense llar a Catalunya que ens mostren la punta de l’iceberg de l’exclusió residencial però no ens permeten obtenir una radiografia exacta i real de la problemàtica.
A Catalunya, existeixen casos de sensellarisme que no s’estan comptabilitzant. No tenim dades, per exemple, de les persones que viuen sota amenaça de desnonament i han d’abandonar casa seva, persones que viuen en habitatges sense permís d’habitabilitat, persones que viuen en pisos sobreocupats o a casa d’amics i familiars.
També trobem persones que pateixen exclusió residencial però no es comptabilitzen com a persones sense llar perquè no s’està abordant la problemàtica des del prisma del dret a l’habitatge. Es tracta, per exemple, de les persones immigrades que s’allotgen en centres d’internament o de les dones que han patit violència de gènere i viuen en recursos temporals. En aquesta línia, tampoc sabem quantes persones que estan a la presó, en una institució sanitària o en un centre de menors patiran exclusió residencial quan surtin d’aquests centres.
La llei catalana del dret a l’habitatge reconeix diverses situacions de sensellarisme. Per exemple, quan “la persona no disposa d’un domicili, viu al carrer o en un espai no apte com a habitatge”. També quan “les persones han estat objecte d’un procés de desnonament motivat per la impossibilitat acreditada de satisfer el lloguer”. Es tracta d’una realitat reconeguda però no en coneixem la dimensió amb exactitud. Calen:
- Dades més acurades sobre la realitat de les persones que dormen al carrer o pateixen situacions d’infrahabitatge a Catalunya. Dimensionar la problemàtica és el primer pas per posar solució al sensellarisme. Calen criteris comuns de recollida de dades, així com recomptes periòdics per disposar d’informació actualitzada.
- Una política continuada sobre persones sense llar a Catalunya. El Govern català està desenvolupant un marc comú per donar resposta a la problemàtica del sensellarisme, conjuntament amb les entitats socials i les administracions locals i regionals. L’Estratègia Integral per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya es preveu implementar a partir del 2018 des d’un enfocament integral i conjunt arreu del territori.
Més informació
Les dades que apareixen a la notícia provenen de les següents fonts d’informació:
- Informe sobre població mal allotjada a Catalunya, de l’Agència Catalana de l’Habitatge (2016)
- Memòria de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona (2016)
- Recompte de Persones sense llar a Barcelona (2017)
- Recomptes de Persones sense llar en set municipis catalans (2016 i 2017)
- Estudi de Persones sense sostre a Lleida, de la Universitat de Lleida (2016)
- Pla de lluita contra el sensellarisme de Barcelona (2016-2020)