Aquests dies de molta calor es parla de la situació de les persones que dormen al carrer perquè dues persones han mort per les elevades temperatures. Lluny de ser una anècdota, els fets haurien de visibilitzar una realitat: viure al carrer és dur tot l’any i, per això, calen propostes que aportin estabilitat i que vagin més enllà de l’activació de plans d’urgència.
Divendres passat, el servei d’emergències mèdiques va traslladar a l’Hospital Clínic un home de mitjana edat afectat per les elevades temperatures i que va acabar morint. El mateix ha passat a Tarragona, on dissabte va morir un altre home per un cop de calor. Tots dos estaven indocumentats i sembla ser que eren persones que vivien al carrer en una situació molt vulnerable.
Haver de viure al carrer durant l’estiu és una realitat molt invisibilitzada. Les persones que ho pateixen estan exposades a cremades i insolacions, també expressen sentir més inseguretat perquè dormen menys cobertes i moltes canvien les rutines i el lloc on dormir per poder descansar millor.
La mort d’aquestes dues persones, però, no és només un succés vinculat a l’onada de calor, així com tampoc ho hauria de ser la mort de persones sense llar durant els dies de més fred.
Els fets haurien de servir per fer visible la duresa de la vida al carrer i per sensibilitzar les administracions i la ciutadania que viure al carrer és difícil tot l’any i que en lloc de realitzar ‘operacions fred’ o ‘operacions estiu’ hi hauria d’haver polítiques més integrals i que mirin a mig i llarg termini.
Propostes per donar resposta tot l’any
Viure al carrer significa per a la persona estar exposada a molts riscos: fred, pluja, calor… però també violència, no poder prendre medicació si la necessita, no poder cobrir les necessitats bàsiques, haver d’afrontar situacions arriscades, etc.
En aquest sentit, a alguns municipis catalans s’activen recursos específics per a les persones sense llar durant els mesos de més fred o bé durant els dies puntuals en què s’activa l’Operació Fred. Amb l’onada de calor això també s’ha fet a ciutats com Barcelona, Sabadell i Tarragona, on s’ha sortit a repartir aigua entre les persones que dormen al carrer i a convidar-les a anar a centres climatitzats. Però cal mirar més enllà d’aquests plans d’actuació específics i dels recursos temporals, perquè les persones viuen al carrer tot l’any.
Des d’Arrels, proposem:
- Obrir espais nocturns d’acollida de baixa exigència, no massificats i en els quals la persona es pugui quedar el temps que necessiti. La idea és que aquests espais s’ubiquin en tots els barris dels municipis, obrin durant tot l’any, s’adaptin a les necessitats de les persones i permetin conèixer i establir vincles amb cada persona de manera individual.
- Habilitar més espais de dia de proximitat, ubicats a cada barri i que ofereixin serveis útils com dutxes, consignes per guardar les pertinences, sala d’estar climatitzada, etc. Durant els mesos de més calor i fred servirien perquè les persones que no tenen on anar es poguessin resguardar.
- Mirar més enllà de la temperatura com a criteri per activar o no recursos o protocols per a les persones sense llar perquè això provoca que l’accés a l’allotjament sigui encara més inestable.
- Habilitar recursos d’allotjament que mirin a mig i llarg termini i que donin estabilitat a la persona i protecció de la calor, del fred, de la pluja, de la violència i d’altres riscos. A Catalunya, actualment una setantena de municipis disposen de recursos habitacionals i centres de curta estada però pocs municipis han apostat per l’habitatge estable i assequible.