La nit del 12 de juny, en el marc del cens de persones sense llar, vam localitzar gairebé 1.200 persones dormint al carrer a Barcelona i 347 van voler parlar amb nosaltres. Ja tenim els primers resultats i després de quatre edicions comencem a veure tendències. S’agreugen els problemes de salut i la percepció d’agressions. Incrementa la necessitat d’atenció social especialitzada per a persones que viuen al carrer.
Informació actualitzada a 29 d’agost de 2019.
Més temps d’estada al carrer
Augmenta a 3 anys i 9 mesos el temps d’estada al carrer de les persones entrevistades durant el cens, cinc mesos més de mitjana que el 2018. També destaca l’increment de les persones que han estat víctimes d’agressions físiques i/o verbals: d’un 30% el 2018 a un 38% el 2019 (43% entre les dones).
Cal més intervenció social especialitzada
El 78% de les persones sense llar pateixen una situació de vulnerabilitat elevada o mitjana, una xifra que incrementa (71% el 2018) i que indica que necessiten una intervenció social des de serveis especialitzats (les de vulnerabilitat mitjana, un 61%) o prioritària (les de vulnerabilitat alta, un 17%). El 41% afirmen haver estat ateses per algun treballador o treballadora social els darrers sis mesos, amb un lleuger increment des del 2017 (el 2018 era d’un 35% i el 2017 d’un 45,5%).
El cens de persones que viuen al carrer que hem fet aquest 2019 ha comptat amb 549 persones voluntàries que van recórrer 61 barris de Barcelona. El nombre de persones localitzades ha crescut un 27% en quatre anys, de 941 persones el 2016 durant el recompte de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar a les gairebé 1.200 persones d’aquest any.
Les 347 persones sense llar que aquest any han participat al cens han contestat preguntes sobre el seu estat de salut, el temps que fa que viuen al carrer, la seva edat, si han patit o no agressions, etc. El conjunt de les respostes permet saber el grau de vulnerabilitat que presenta la persona.
- El 17% presenta una situació de vulnerabilitat elevada; això significa que necessiten una intervenció social prioritària. Si sumem les persones que també tenen una situació de vulnerabilitat mitjana, la xifra augmenta fins al 78%.
- El 83% són homes, l’11% són dones i el 6% es consideren altres.
- La mitjana d’edat és de 42,3 anys; més de la meitat (57%) tenen entre 25 i 49 anys i la franja de persones que tenen entre 50 i 64 anys puja fins el 28%.
- Les 347 persones entrevistades procedeixen de 49 països diferents. Els principals països de procedència són l’Estat espanyol (25%), Romania (16,1%), Marroc (12,1%), Itàlia (4,6%) i Polònia (3,7%).
- Les persones que hem entrevistat fa 3 anys i 9 mesos que viuen al carrer, de mitjana. El 59,4% fa un any o més que dormen al carrer.
- El 44% han tingut dificultats per accedir a un allotjament perquè no estaven empadronades.
- El 73% de les persones entrevistades no tenen ingressos ni de prestacions socials, ni d’herències, ni de treball en negre. Això suposa 7 punts més respecte el 2018.
- En el cas del 18% de les persones entrevistades, el consum d’alcohol o droga ha dificultat la seva permanència en un allotjament o ha estat el motiu pel qual la persona ha hagut de deixar l’allotjament. L’11% de les persones amb problemes de salut física també s’han trobat amb aquesta situació.
- El 44% de les persones entrevistades diuen no haver estat ateses per cap treballador/a social ni similar en els darrers sis mesos. El 41%, en canvi, expliquen que sí han estat ateses per algun treballador o treballadora social els darrers sis mesos, amb un lleuger increment des del 2017 (el 2018 era d’un 35% i el 2017 d’un 45,5%).
- El percentatge de persones enquestades que diuen haver fet ús dels serveis d’urgències socials en els darrers sis mesos augmenta respecte l’any passat i és del 21%.
- El 46% de les persones expliquen que tenen problemes de salut física.
- Gairebé tres de cada deu persones entrevistades diuen patir malalties cròniques.
- Més de la meitat de les persones enquestades (el 53%) diuen tenir targeta sanitària. El 39% afirma no tenir targeta sanitària i la resta no ho sap o no contesta.
- Els resultats del cens mostren també una dada preocupant: l’ús dels serveis de salut d’emergència ha augmentat respecte l’any anterior. Hi ha més persones que afirmen haver rebut atenció mèdica a urgències (35,4%), més persones han estat ingressades a l’hospital (21,9%) i més persones han necessitat una ambulància (17,8%).
- El 38% de les persones entrevistades afirmen haver estat víctimes de violència física i/o verbal; això significa gairebé un 8% més que l’any passat. En el cas de les dones, la xifra arriba fins el 43%.
- El 17,58% de les persones entrevistades afirmen tenir causes legals pendents amb la justícia i el 19% diuen haver estat retingudes en algun moment a comissaria.
- Destaca també que el 6% de les persones entrevistades diuen que han estat forçades, enganyades o pressionades a fer alguna cosa contra la seva voluntat, una xifra lleugerament superior a les dades d’anys anteriors.
Més informació:
- Llegeix la crònica del cens del passat 12 de juny.
- També pots mirar els resultats del cens del 2018, del 2017 i de l’any 2016.
- L’acció del cens forma part d’una iniciativa europea que vol lluitar contra el sensellarisme de carrer. Aquí tens més detalls de la campanya.
M’agradaria molt tenir coneixement de les actuacions puntuals que fes Arrels amb les persones entrevistades. Si, poso per cas, aquells que no tenen targeta sanitària a estat possible facilitar-li. O si algú tenia nessecitat de visita mèdica i a estat possible.
Gràcies per fer aquesta feina magnífica que heu fet del cens de Barcelona de les persones al carrer i també per la feina que feu cada dia.
Cal més formació de persones professionals i més recursos. Te merit treballar amb voluntaris, però aquests han de ser dirigits per bons professionals.