* Dades actualitzades al juliol del 2017. Properament ampliarem els resultats amb més detalls.
A principis de juny, vam sortir durant tres nits pels carrers de Barcelona per enquestar les persones que dormen al ras. Vam entrevistar 358 persones i els primers resultats indiquen una realitat preocupant: de mitjana, les persones enquestades viuen al carrer des de fa 3 anys i 4 mesos i el 75,4% presenten un grau de vulnerabilitat elevat o mig.
Tres de cada deu persones que dormen al carrer han rebut atenció mèdica a urgències durant els darrers sis mesos i una cinquena part ha necessitat una ambulància o ha estat ingressada a l’hospital. En aquest sentit, ha baixat el nombre de persones que tenen targeta sanitària i un 52,5% afirmen no tenir-ne o no saber-ho.
Aquesta informació resulta del cens de persones que dormen al carrer que, per segona vegada, vam fer a Barcelona les nits del 6, 7 i 8 de juny. Hem preguntat sobre la seva trajectòria de sensellarisme, si pateixen o no violència, sobre l’ús dels serveis mèdics i el seu estat de salut, etc. L’objectiu és saber si les persones que viuen al ras pateixen un grau de vulnerabilitat elevat, mitjà o baix.
A Barcelona, 1.026 persones dormen al carrer i 358 d’aquestes persones han respost l’enquesta; el 18,7% de les persones entrevistades pateixen una vulnerabilitat elevada, una situació similar a la de l’any passat.
Viure al carrer comporta per a la persona estar exposada a riscos que afecten la seva salut i la seva seguretat. En aquest sentit, el 25,1% de les persones entrevistades diu que pateix malalties cròniques, un 5% més que al 2016. El 31,6% de les persones que hem entrevistat també afirmen que han estat víctimes d’agressions verbals i/o físiques; en el cas de les dones, aquesta xifra puja fins al 40% i en el cas de les persones més vulnerables arriba al 60%.
3 anys i 4 mesos vivint al carrer
De les 358 persones que dormen al carrer i que han contestat l’enquesta, la majoria (84,1%) són homes. El 8,9% són dones i un 7% es considera altres.
La majoria tenen entre 25 i 55 anys, amb una mitjana d’edat de 44,9 anys; gairebé dos terços procedeixen d’altres països i gairebé el 55% viuen a Barcelona des de fa tres anys o més. L’Estat espanyol (33,5%), Romania (18,4%), Itàlia (8,7%) i Marroc (5,9%) són els principals països de procedència de les persones sense llar entrevistades.
Sobre la trajectòria de sensellarisme, de mitjana, les persones enquestades viuen al carrer des de fa 3 anys i 4 mesos i el 46,9% afirma que viu al carrer des de fa més d’un any. Les persones de nacionalitat espanyola i les extracomunitàries són les que porten més temps vivint al carrer; entre les comunitàries, en canvi, predominen les que fa menys d’un any que viuen a Barcelona.
Altres dades destacades són:
- El 43% de les persones estan empadronades a Barcelona.
- El 15% han fet ús dels serveis d’urgències socials en els darrers 6 mesos però un 54,4% afirmen no haver estat ateses per un treballador social (o no ser conscient d’això).
- Un 66,2% explica que no rep cap ajut social per part de l’administració i el 20,4% de les persones declaren que no es poden fer càrrec de les seves necessitats bàsiques.
- El 37,4% dormen al carrer amb un animal de companyia.
- Augmenta fins el 14% i el 9,5% el nombre de persones que han hagut d’abandonar l’allotjament on vivien a causa del consum d’alcohol i de la salut física, respectivament.
Persones molt vulnerables que fa poc temps que viuen al carrer
De les 358 persones que viuen al carrer i que van ser entrevistades, el 18,7% pateix un grau de vulnerabilitat elevat, és a dir, acumulen moltes variables de risc, com viure al carrer durant molt temps, tenir problemes de salut i haver fet un ús continuat dels serveis mèdics d’urgència, haver patit agressions, no tenir relacions socials, tenir problemes de consum de tòxics, etc. Aquestes persones necessiten una intervenció social prioritària.
Destaca el fet que el 37,4% de les persones en situació més vulnerable fa un any o menys que viuen al carrer i que el 43,3% de totes aquestes persones són de nacionalitat espanyola. A més, pateixen més violència física i verbal (un 59,7%) i presenten un augment significatiu de l’ús de les urgències dels hospitals i de la necessitat d’ambulàncies.
Les persones sense llar entrevistades i més vulnerables afirmen haver fet ús de les urgències d’hospitals en un 64,2% dels casos en els darrers sis mesos; l’any passat aquesta xifra era del 27%. En el cas de l’ús d’ambulàncies, el 52,3% l’han fet servir en els darrers sis mesos, en comparació al 28% de l’any passat.
En aquest context, ha baixat una mica el percentatge de persones que presenten una vulnerabilitat mitjana (passant d’un 61% a un 56,7%) i ha augmentat el nombre de persones amb vulnerabilitat baixa (passant d’un 20% a un 24,6%). Segons el gènere, les dones presenten un grau de vulnerabilitat més elevat; de fet, una de cada quatre pateix un grau de vulnerabilitat elevat.
Una iniciativa europea per acabar amb el sensellarisme de carrer
Aquest és el segon any que a Barcelona es realitza el cens de persones que dormen al carrer, organitzat per Arrels Fundació. La iniciativa s’emmarca en la campanya europea European End Street Homelessness Campaign, impulsada per l’organització britànica Building and Social Housing Foundation (BSHF) amb l’objectiu d’acabar amb el sensellarisme de carrer a Europa abans de l’any 2020. L’any passat, el cens es va organitzar com a prova pilot a Westminster i Croydon (Regne Unit), València i Barcelona i aquest 2017 s’ha repetit a Barcelona i s’afegeixen Brussel·les, Budapest, Brighton, Torbay i Leicester.
A Barcelona, el cens ha estat possible gràcies a la implicació d’unes 400 persones voluntàries que han recorregut bona part de la ciutat per parlar amb les persones que dormen al carrer.
Durant les tres nits s’ha localitzat 905 persones dormint al carrer, una quarta part de les quals refugiada a caixers. De totes les persones que es van localitzar, el 39,5% van respondre l’enquesta i la resta no ho va fer per tres motius: moltes de les persones dormien profundament i no se les va despertar, altres van declinar respondre les preguntes i altres persones no van poder respondre per barreres idiomàtiques.
Més informació:
Aixo no pot ser