Viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida. Només en els darrers mesos, entitats que treballem amb persones sense llar a Barcelona ens hem acomiadat de 57 persones. El proper 22 de novembre ens trobem a la Plaça dels Àngels de Barcelona per visibilitzar aquesta realitat. Serà a les 18h i esteu tots i totes convidats.
Durant molts anys, a Arrels hem organitzat una trobada íntima per recordar les persones sense llar vinculades a l’entitat i que ens han deixat en el darrer any. L’any passat, per primera vegada, vam decidir visibilitzar aquesta realitat, traslladant l’acte a l’espai públic per donar més visibilitat a totes aquestes defuncions i en col·laboració amb altres entitats de Barcelona.
El 22 de novembre tornarem a sortir al carrer per recordar 57 persones que en algun moment de la seva vida han viscut als carrers de Barcelona i que ens han deixat en els darrers 12 mesos. Totes elles tenien nom i cognoms però per a bona part de la societat van passar desapercebudes. En el moment de morir, algunes vivien en un pis, altres estaven en una residència, moltes tenien el sostre d’un hospital o la presó i vàries vivien al carrer. La persona de més edat que recordem tenia 84 anys i la persona més jove tenia 31; de mitjana, tenien 59 anys. Viure al carrer escurça els anys de vida.
Es tracta de persones que coneixíem les següents entitats de Barcelona: Àmbit Prevenció, l’Associació Ciutadana Anti-Sida de Catalunya (ACASC), el CAS Baluard, Dit i Fet, Heura, la fundació Sant Pere Claver, l’hospital de campanya de la parròquia de Sant Anna, Santa Lluïsa de Marillac, l’associació Yaya Luisa i Arrels.
Serà el 22 de novembre a les 18h, a la plaça dels Àngels de Barcelona i esteu tots i totes convidats.
Compartim amb vosaltres el manifest de l’acte:
Carta a la ciutat de Barcelona
Estimada Barcelona,
Et presentem el Manel, l’Urbano, el Mircea, la Joana, l’Enric… Potser ja els coneixies però no t’havies fixat en ells perquè, durant una època de les seves vides, van passar desapercebuts per a la resta de la gent i de la ciutat.
El Manel i l’Enric tenien una amistat tan forta que, després de moltes batalles, van decidir viure junts al mateix pis. El Mircea era afectuós i els veïns i veïnes el cuidaven molt. La Joana no deixava indiferent ningú amb el seu somriure. L’Urbano, en canvi, tenia una gran empatia i sempre estava atent a la resta de persones. Tots ells han viscut al carrer i tots ells han mort sent invisibles per a bona part de la societat.
En els darrers dotze mesos, ens han deixat 57 persones que vivien o havien viscut al carrer a Barcelona. Avui som aquí per recordar aquestes 57 persones sense llar i altres que no hem arribat a conèixer i que també han mort soles. Perquè també eren ciutadanes teves, Barcelona, i tenen dret al record.
Sabies que una persona que viu al carrer veu vulnerats la majoria dels seus drets? A tenir una casa, a sentir-se segura, a tenir intimitat i unes bones condicions higièniques… També es veu vulnerat el dret a la salut, perquè no totes les persones que viuen al carrer poder anar al metge més enllà de les urgències, i moltes no han rebut l’atenció que necessitaven tot i estar molt malaltes.
Sabies que les persones que avui recordem han viscut, de mitjana, 59 anys? Això significa 22 anys menys que els barcelonins i barcelonines que també ens han deixat. I encara més: Sabies que quan mor una persona que ha viscut al carrer no sol haver una làpida ni molta gent que l’acompanyi? No fa gaire, un home que havia perdut el seu amic ens preguntava, estranyat, com era que no podria tenir un làpida on recordar-lo.
1.026 persones dormiran aquesta nit als teus carrers i 2.000 persones més ho faran als albergs i recursos públics i privats.
Totes aquestes persones tenen dret a tenir una llar on sentir-se segures, on no passar fred i poder recuperar-se quan estan malaltes. Tothom té dret a una vida digna i a una mort digna. Totes les persones tenen dret a ser recordades.
Estimada Barcelona, cal trobar solucions perquè cap persona hagi de viure als teus carrers. Cal seguir treballant junts per aconseguir-ho.