1.239 persones dormen als carrers de Barcelona. És el resultat d’un recompte que hem realitzat la nit del 14 maig. Abans de l’estat d’alarma es calculava que gairebé 1.200 persones vivien al ras i, per poder-les confinar, el consistori va habilitar 620 places d’emergència. Les 1.239 persones que ara hem comptabilitzat visibilitzen una situació molt greu a la capital catalana i una problemàtica que augmenta.
Quantes persones viuen als carrers de Barcelona en el context d’estat d’alarma per la covid-19? Quantes persones sense llar no s’han pogut confinar als recursos d’emergència públics que s’han habilitat? El fet que hagin tancat menjadors socials i serveis de dutxa i que n’hagin obert altres ha provocat que les persones que viuen al carrer s’ubiquin d’una manera diferent?
El passat 14 de maig al vespre vam organitzar un recompte que pretenia dimensionar la problemàtica i respondre totes aquestes preguntes. El resultat és la xifra de 1.239 persones dormint al ras a la ciutat durant aquella nit, una dada semblant a la de l’any passat. Hi ha, però, un fet diferencial i que agreuja la situació: en les darreres setmanes s’han obert 620 places d’emergència a les quals poden accedir directament les persones sense llar a Barcelona, és a dir, que parlaríem de centenars de persones més en situació de carrer que, en el context d’estat d’alarma, sí que s’han pogut resguardar en aquests recursos temporals però, tot i així, el nombre de persones vivint al carrer ha augmentat.
El recompte del passat dijous mostra només la punta de l’iceberg de tota una realitat d’exclusió a la ciutat de Barcelona i dimensiona una intuïció: el decret d’estat d’alarma i de confinament no només ha fet més visible les persones que viuen al ras – perquè ningú més passejava pel carrer durant les últimes setmanes – sinó que descobreix que altres persones que tenien un sostre han vist com els seus fils s’han trencat.
Els districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, l’Eixample i Sant Martí acullen el 79% de les persones que viuen al carrer. Ciutat Vella es manté com el districte que acull més persones vivint al carrer però el nombre de persones ha disminuït respecte l’any passat; a l’Eixample també hem trobat menys persones que anys anteriors. A Sants-Montjuïc i Sant Martí, el percentatge de persones vivint al carrer ha incrementat i ara acullen el 20% i 18%, respectivament, de les persones que viuen al ras a Barcelona.
El recompte ha estat possible gràcies a la participació de més de 600 persones voluntàries que van recórrer els carrers de la ciutat. L’acció ha respectat les indicacions i mesures de protecció davant la covid-19 i s’ha portat a terme mitjançant l’aplicació mòbil Arrels Localitzador i promovent la coordinació i la formació telemàtica de totes les persones participants.
Més places per a persones sense llar però més persones vivint al carrer
El fet d’haver comptabilitzat 1.239 persones dormint al carrer a Barcelona evidencia un augment preocupant de la problemàtica. No es tracta només d’un augment del nombre de persones que hem localitzat dormint directament al carrer sinó que també cal afegir les persones que actualment estan confinades a les 620 places d’emergència d’accés directe que l’Ajuntament de Barcelona ha habilitat en els darrers dos mesos amb motiu de l’estat d’alarma.
Des d’Arrels ens preguntem què passarà amb totes aquestes persones que ara pernocten als recursos d’emergència quan aquests tanquin. Es quedaran al carrer? No tenim accés a les xifres municipals però sí que sabem que moltes de les persones que ara es resguarden en aquests recursos abans no vivien al carrer sinó a espais com pensions, habitacions de relloguer, etc., que durant l’estat d’alarma han tancat. Són persones víctimes de desnonaments invisibles.
A la porta de la nostra entitat arriben persones explicant que fa pocs dies que s’han quedat al carrer i que no saben on anar a demanar ajuda i, especialment durant les dues primeres setmanes de l’estat d’alarma, vam rebre trucades de persones angoixades perquè vivien en allotjaments inestables i, per primera vegada, es veien abocades al carrer i no sabien on anar perquè tampoc tenien contacte amb serveis socials. A totes elles les estem orientant cap als recursos d’emergència habilitats pel consistori.
“Un dels reptes, ara, és evitar que les persones que ocupen aquestes 620 places d’emergència – i que estan aguantant el confinament totes juntes – hagin de viure al carrer quan els recursos tanquin i es desconfinin. Si això passa, la frustració de les persones augmentarà i serà molt més difícil actuar”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.
En aquest sentit, també ens preocupa la situació de les persones que segueixen vivint al carrer en una situació de tensió i amb un sentiment intensificat d’exclusió. En els darrers dos mesos, des de l’equip de carrer i el centre obert d’Arrels hem detectat que ha augmentat la necessitat de menjar calent; tenir espais on passar l’estona, resguardar-se i descansar; comptar amb informació actualitzada sobre recursos habilitats; i de sentir-se segures i menys soles.
Una oportunitat per repensar el model
La situació actual fa preveure que, en un futur immediat, les entitats i els recursos que atenem persones sense llar incrementarem el nombre de persones ateses perquè a moltes persones se’ls estan trencant els fils. I la bona voluntat dels serveis socials no serà suficient per fer-hi front.
Des d’Arrels, proposem:
- Habitatge més enllà dels recursos d’emergència temporals. El sensellarisme s’ha d’abordar des de la perspectiva dels drets i amb l’accés a l’habitatge com a condició indispensable. Totes les administracions – local, autonòmica i estatal – haurien de tenir aquesta mirada, aprofitar al màxim les seves competències i treballar de manera coordinada.
- Adaptar els recursos a les persones i anar més enllà dels albergs i centres grans. Proposem a l’Ajuntament de Barcelona habilitar espais petits per tots els barris de Barcelona, amb un nombre reduït de places i que permetin a moltes persones deixar de dormir al carrer de manera ràpida. Aquests espais s’han d’adaptar a les necessitats de les persones, permetre l’accés amb totes les pertinences i amb animals i adaptar-se a les necessitats de persones amb problemàtiques d’addiccions i/o problemes de salut mental.
- Treballar de manera coordinada i amb urgència des de les administracions. Instem el govern de la Generalitat a aprovar i implementar l’estratègia integral per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya, creada l’any 2017 però que encara no s’ha impulsat. Comptar amb un pla d’acció conjunt per abordar el sensellarisme i prevenir-lo hauria de ser una prioritat. En l’ambit estatal, també hi ha elaborada una estratègia contra el sensellarisme que mai s’ha implementat i no té pressupost assignat. En aquest context, demanem als municipis que atenguin totes les persones que viuen al carrer i que col·laborin entre ells. No s’hi valen excuses ni culpabilitzar altres administracions ni municipis per deixar d’atendre les persones. En l’àmbit municipal, a més, cal anar més enllà de l’atenció del sensellarisme des de serveis socials.
Des que es va decretar l’estat d’alarma, l’equip de carrer d’Arrels ha visitat més de 250 persones que viuen al ras i que no s’han pogut confinar enlloc, el centre obert ha ofert serveis bàsics a 350 persones i seguim garantint allotjament estable a més de 200 persones. En aquest context, hem activat dos nous projectes: un nou equip de carrer de caràcter assistencial que està arribant a 140 persones que dormen als barris de l’eixample i Ciutat Vella; i un servei d’orientació telefònica que ha atès 140 trucades de veïns i veïnes preocupats i de persones afectades per alguna situació de sensellarisme.
Més informació:
- Mira algunes fotos del recompte
- Coneix més sobre la problemàtica de les persones sense llar
- Què pots fer si veus una persona vivint al carrer? Compartim informació sobre els recursos que existeixen a Barcelona, en el context de la covid-19
Rambla de Poblenou. Als bancs persones dormin