Història

El projecte d’Arrels va començar a gestar-se a mitjans dels anys 80 de la mà d’un grup de persones vinculades a les parròquies de Sant Pere Claver del Poble-sec i de Sant Miquel del Port de la Barceloneta preocupades per la situació de les persones sense llar a Barcelona. El rector de Sant Pere Claver, el jesuïta Josep Maria Pañella, va encapçalar el projecte. De seguida es van afegir al grup promotor un seguit d’entitats com el Secretariat de la Marginació de la Diòcesi, la Compayia de Jesús, les Missioneres de la Inmaculada Concepció, les Filles de la Caritat, Sant Joan de Déu i Cáritas Diocesana; així com diverses persones a títol individual. En aquells moments gairebé no hi havia serveis enfocats a aquesta realitat.

El grup promotor d'Arrels va obrir, al novembre de 1987, un centre al Raval de Barcelona amb una petita sala d’estar, una dutxa amb aigua de dipòsit i un petit rober. De seguida es va adonar que no havia d’esperar que les persones s’acostessin al centre, sinó que calia sortir al carrer per donar a conèixer l'espai i crear lligams i confiança amb les persones que vivien al ras. El debat i la reflexió era continua, amb trobades mensuals d’un creixent grups de persones voluntàries i les primeres persones contractades per garantir estabilitat als serveis. Al 1991, ja s’havia ampliat el centre obert amb dutxes i consigna i ja existien els equips de carrer i de visita als hospitals, així com el Refugi, un centre d’acollida nocturn. En una època on només hi havia les pensions com a opció d'allotjament, el Refugi es va pensar com un lloc de pas, com un espai de repòs de la vida al carrer.

Coincidint amb l’eufòria preolímpica, Arrels va obrir un pis que pretenia oferir una sortida estable a persones que tenien una feina però l’experiència no va funcionar perquè les persones van anant perdent autonomia i l’entitat no va poder oferir el suport necessari. Tot i així, vam seguir mirant el futur: es van comprar els terrenys on anys més tard es construiria la llar residencial Pere Barnés i, al 1994, ens vam traslladar al carrer Riereta, amb molt més espai per oferir serveis a les persones que venien al centre obert.

Del 1997 al 2001 van ser anys de creixement a Arrels. El projecte del Refugi es transforma en el Programa d’Accés a l’Habitatge i al 2001 comença l’activitat del taller prelaboral La Troballa. Per donar-hi resposta, l’entitat suma treballadors: educadors, treballadors socials, però també professionals de comunicació per sensibilitzar la ciutadania i d’administració interna. L’any 1998 Arrels es constitueix com a fundació perquè fins aleshores funcionava sota la cobertura de la fundació Sant Pere Claver.

En els primers anys de la dècada del 2000, Arrels ofereix allotjament a 80 persones, entre pensions i mitja dotzena de pisos. Des del 1987, l’entitat ha atès unes 5.500 persones i compta amb el suport de 180 voluntaris que fan possible els projectes. Són anys de reconeixement públic: el Consell Municipal de Benestar Social de l’Ajuntament de Barcelona ens atorga en la modalitat d’Internet el segon premi als Mitjans de Comunicació per la pàgina web l’any 2003, al 2004 l’Institut de Drets Humans ens atorga el Premi Solidaritat, i al 2005 el Periódico de Catalunya reconeix la tasca d’Arrels amb el Premi Iniciativa Solidària. L’èxit més important, però, arriba al 2007 amb la inauguració de la llar Pere Barnés, un equipament d’allotjament temporal per a persones sense llar, amb 30 places i 4 més per a situacions d’urgència.

Els últims anys de la dècada 2000-2010, Arrels incrementa l’atenció a més persones sense sostre i, amb la llar Pere Barnés en funcionament, comença una aposta per oferir allotjament més estable a les persones. Al 2008, per primera vegada es realitza, en el marc de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar de Barcelona, un recompte nocturn per saber quantes persones dormen al ras. Al 2009, Arrels acomiada el Josep Maria Pañella, una de les persones fundadores d’Arrels.

Arrels segueix intensificant l’atenció a les persones sense llar, augmentant el nombre de places a pisos i habitacions de lloguer i treballant perquè l’estada de les persones en un habitatge sigui estable en el temps. En aquest context, es treballa per donar encara més veu a les persones sense llar i fomentar la seva participació.

Arrels aposta pel model Housing First ('la llar primer'), que prioritza l’accés a un habitatge individual, digne i estable posant la persona al centre i tenint en compte la seva opinió. Per fer aquest acompanyament, els equips de Treball Social i de Suport en l’Habitatge es fusionen en un de sol: l’equip de Suport a la Persona. A més, el 2016 Arrels organitza el primer cens de persones que dormen al carrer a Barcelona i es repeteix de forma anual per saber més sobre la seva situació. El 2017 s'obre el Pis Zero, un recurs de baixa exigència al barri del Raval que ofereix allotjament nocturn a persones que no han trobat cabuda en cap altre recurs; i el 2018 ampliem el taller d'Arrels perquè més persones puguin ocupar el temps d'una forma útil.

A finals del 2022 Arrels posa en marxa al Poblenou un equipament que vol allotjar i acollir persones que viuen al carrer i que, malgrat haver passat per altres recursos, no han trobat allò que necessitaven. Es diu Llars Tere Villagrasa, acull en un mateix edifici deu llars individuals i també un Pis Zero on una desena de persones poden passar la nit. L’equipament Llars Tere Villagrasa porta aquest nom en homenatge a Teresa Villagrasa, dona que durant dècades va regentar a Barcelona la pensió Tere i que va oferir una llar a persones soles, que tenien pocs recursos i que coneixíem des d'Arrels. El fet de posar el seu nom al nou equipament pretén posar de relleu la importància del compromís ciutadà en l’acompanyament a les persones que viuen al carrer.