A la Unió Europea
Propostes a la Unió Europea
A la Unió Europea s’estima que hi ha 895.000 persones en les situacions més explícites de sensellarisme (situacions de carrer, en albergs nocturns i allotjaments temporals). Aquestes són dades de mínims perquè majoritàriament només es comptabilitzen les persones que s’ atenen en centres assistencials i les metodologies de recomptes difereixen entre països.
Al juny de 2021, els Estats Membre de la Unió Europea van signar la Declaració de Lisboa, comprometent-se a acabar amb el sensellarisme l’any 2030. Aquest compromís es tradueix en:
- que ningú dormi a la intempèrie per manca d’un allotjament d’emergència accessible, segur i apropiat;
- que ningú visqui en un allotjament d’emergència o de transició més temps del necessari per passar amb èxit a una solució d’habitatge permanent;
- que ningú no sigui donat d’alta de cap institució (per exemple, presó, hospital, centre d’atenció) sense una oferta d’habitatge adequat;
- que els desallotjaments s’evitin sempre que sigui possible i ningú sigui desallotjat, si és necessari, sense assistència per a una solució d’habitatge adequat;
- que ningú sigui discriminat per la seva condició de persona sense llar.
Des d’Arrels Fundació, considerem que si la Unió Europea vol assolir aquests objectius, hauria de prioritzar el desenvolupament d’unes polítiques públiques que tinguin en compte les següents propostes:
Mesures per fer possible #ningúdormintalcarrer a escala europea
1. Elaborar i desplegar una Estratègia Europea per l’eradicació del sensellarisme:
La manca d’un enfocament global i de solucions estratègiques integrals fa que el sensellarisme sigui una qüestió no resolta a nivell europeu i que, fins i tot, estigui empitjorant. Per això, la UE ha de posar en marxa una Estratègia Europea per combatre el sensellarisme que treballi per la convergència de les polítiques nacionals dels Estats membres, ja que és necessari evitar disparitats entre països que puguin desplaçar els problemes d’un Estat membre a un altre. Desenvolupar una Estratègia a nivell europeu per a les persones sense llar liderada per la Plataforma Europea per combatre el sensellarisme implica que la lluita contra la problemàtica del sensellarisme impregni totes les accions i estratègies de la UE, com ara l’Estratègia per la Igualtat de Gènere, l’Estratègia per a les persones LGBTI, el Marc estratègic de la UE per a població d’ètnia gitana, l’Estratègia Europea sobre discapacitat, la Garantia Infantil Europea, el Pla d’acció per a l’Economia Social, el Nou Pacte sobre Migració i Asil, i l’enfocament global de la salut mental.
2. Prioritzar la implementació de l’enfocament Housing First:
El model Housing First expressa els valors europeus que es deriven del Tractat de la Unió Europea, els convenis europeus i internacionals i la tradició del humanisme europeu. Des d’aquest posicionament, la Unió Europea pot promoure activament, mitjançant la Plataforma Europea per combatre el sensellarisme, la implementació de l’enfocament Housing First com a solució sistèmica al problema crònic de les persones sense llar i vetllar pel desplegament d’un programa de formació per a l’acceptació d’aquest principi a les diferents institucions europees i Estats membres.
3. Assegurar un pressupost estructural suficient i estable
És necessari un pressupost estructural per a l’organització de les activitats recurrents de la Plataforma Europea per combatre el sensellarisme (EPOCH) en el marc de programa EaSI del Fons Social Europeu Plus (FSE+) i del Fons FEDER, amb la finalitat de finançar solucions d’habitatge per a les persones sense llar. Alhora, cal mobilitzar recursos financers procedents dels programes InvestEU i del Banc Europeu d’Inversions (BEI) per a l’augment del parc d’habitatge social, entenent aquest com una infraestructura essencial de prevenció del sensellarisme.
4. Garantir l’enfocament de drets, la descriminalització del sensellarisme i la protecció envers l’aporofòbia
La Unió Europea es va fundar sobre la indivisibilitat dels valors universals de la dignitat humana, la llibertat, igualtat i solidaritat. Hi ha diferents tractats, convencions o cartes que recullen el marc de desplegament dels drets humans a la UE. Tot i això, la Unió Europea té responsabilitats legislatives que, en determinats casos, poden agreujar el problema del sensellarisme. Per exemple, les recents iniciatives legislatives de la UE en relació al “Pacte Verd Europeu” han d’evitar que l’habitatge sigui menys assequible, i el “Pacte sobre Migració i Asil” ha de redissenyar-se per fer menys difícil l’allotjament d’emergència a persones migrades o sol·licitants d’asil i refugiades. Altres directives legislatives de la UE, com per exemple la Directiva sobre els comptes de pagament o la Directiva sobre l’aigua potable, reconeixen drets específics a les persones sense llar. L’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea hauria de tractar la problemàtica de les persones sense llar com una qüestió de drets humans, abordant la criminalització i la penalització de les persones sense llar en situació de carrer com una qüestió prioritari.