A l’Estat espanyol

Propostes polítiques a l’Estat espanyol

Durant l’any 2022, a l’Estat espanyol es van atendre 28.552 persones sense llar a centres assistencials d’allotjament i restauració, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística. D’aquestes, 7.277 persones es trobaven en situació de carrer, segons registren les mateixes fonts. Considerem que aquestes són dades de mínims perquè només es comptabilitzen les persones que es van atendre a centres assistencials.

El juny de 2021, l’Estat espanyol, juntament amb la resta d’estats membres de la Unió Europea, va signar la Declaració de Lisboa comprometent-se a acabar amb el sensellarisme l’any 2030.

El juliol de 2023 el Consell de Ministres ha aprovat l’Estratègia nacional per a la lluita contra el sensellarisme a Espanya 2023 – 2030, impulsada pel Ministeri de Drets Socials i l’Agenda 2030. Serà el govern resultant de les properes Eleccions Generals 2023 a l’Estat Espanyol de qui en depengui la seva concreció i desenvolupament.

Des d’Arrels Fundació considerem que si el nou Govern vol assolir aquests objectius, hauria de prioritzar el desenvolupament d’unes polítiques públiques que tinguin en compte les següents propostes, sempre respectant les competències autonòmiques i municipals:

Mesures per fer possible #ningúdormintalcarrer a l’Estat espanyol

1.

Abordar la problemàtica del sensellarisme de manera coordinada entre organismes públics. El sensellarisme és una problemàtica complexa i entenem que s’ha d’abordar des de diferents ministeris. Per prevenir i evitar que les persones acabin vivint al ras cal implicar les àrees d’habitatge, urbanisme, serveis socials, salut, igualtat, política migratòria, afers exteriors, economia, ocupació, transports, educació, universitats, cultura, comunicació, justícia, seguretat, política penitenciària i medi ambient.

2.

Configurar un marc normatiu específic per garantir els drets de les persones sense llar. Prevenir i erradicar el sensellarisme és una obligació de l’Estat, que ha d’assegurar la satisfacció d’almenys els estàndards mínims essencials de cadascun dels drets (aliments essencials, atenció primària de salut essencial, allotjament i habitatge bàsic o educació). Seguint l’exemple que s’està treballant a Catalunya amb la Proposició de Llei d’erradicació del sensellarisme, creiem que seria recomanable configurar un marc legal específic i exigible per tal de poder garantir els drets.

3.

Articular un compromís estable entre totes les forces polítiques per erradicar el sensellarisme. Si es vol assolir els compromisos adquirits amb la resta de membres de l’UE en relació amb la Declaració de Lisboa, creiem que és necessari articular un compromís entre les forces polítiques per tal d’emmarcar les polítiques públiques des d’una planificació estructural amb un pressupost estable.

4.

Realitzar recomptes nocturns i enquestes anualment a les principals ciutats de l’Estat espanyol. Per tal de visibilitzar i dimensionar la realitat de les persones sense llar en situació de carrer, és necessari poder dimensionar quantes són i quina és la seva situació. Les dades estadístiques sobre població, en particular successos demogràfics, migratoris, així com famílies, llars i condicions d’habitatge són vitals per a l’elaboració de polítiques basades en evidències i per realitzar previsions econòmiques i pressupostàries a llarg termini de l’Estat Espanyol i la mateixa UE, en particular, per a les polítiques econòmiques, socials i de cohesió.

5.

Garantir el dret a l’habitatge i l’allotjament estable de les persones sense llar. Proposem desenvolupar una figura residencial específica per facilitar l’accés de les persones sense llar a un allotjament de baixa exigència o habitatge, garantint la seva estabilitat en el temps, seguretat en la tinença i assequibilitat econòmica i habitabilitat i adequació.

6.

Garantir el suport a les persones que estan allotjades en els diversos centres d’atenció. És necessari incorporar un acompanyament social i una prestació econòmica específica que permeti millorar la situació de les persones. Aquestes mesures han d’estar contemplades en el Catàleg de referència de Serveis Socials que recull les prestacions a les quals podria accedir qualsevol persona a l’Estat espanyol.

7.

Garantir l’accés a una plena ciutadania. Els tràmits administratius moltes vegades són un obstacle insalvable per a moltes persones sense llar, i acaben impactant molt negativament en el seu dia a dia. Des d’Arrels pensem que l’Estat ha de simplificar els tràmits administratius per a les persones sense llar. També que ha de vetllar perquè els ajuntaments apliquin la normativa vigent, que implica empadronar totes les persones que viuen a un municipi. En darrer lloc, volem evidenciar que lleis com la d’estrangeria moltes vegades impossibiliten que les persones millorin la seva situació o, fins i tot, les perjudiquen considerablement, abocant-les al carrer.

8.

Garantir la igualtat de tracte i lluitar contra l’aporofòbia. Demanem que s’incorpori a la Llei 15/2022 per a la igualtat de tracte i la no discriminació un apartat específic per a la prohibició de normatives que promoguin la discriminació en l’ús de l’espai públic o en el seu defecte que eximeixi a les persones sense llar en situació de carrer.