Propostes polítiques al Govern català
L’any 2016 es van comptabilitzar 58.930 persones en situació de sensellarisme i exclusió residencial a Catalunya, de les quals 2.531 persones vivien directament al carrer. Les dades pertanyen a 786 municipis catalans i es recullen al Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme a Catalunya 2022-2025, un full de ruta aprovat l’any 2022 pel Govern de Catalunya per establir un model d’atenció comú a les persones sense llar d’àmbit català.
Per fer possible #ningúdormintalcarrer a Catalunya cal la implicació del Govern de la Generalitat per fer de paraigües per acompanyar, formar i dotar de recursos necessaris els municipis
El dret a l’habitatge, a la intimitat, a descansar, a la mobilitat, a l’espai públic, a la higiene, a la integritat física, a guardar en un lloc segur i de manera estable les pertinences i la documentació… són alguns dels drets que veuen vulnerats les persones que viuen al carrer.
Mesures per fer possible #ningúdormintalcarrer a Catalunya
1.
Dotar el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme de finançament estable.
En l’actualitat, l’instrument que tenim a Catalunya per abordar el sensellarisme d’una manera conjunta al territori és el Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme 2022-2025. Vol fer de paraigua integral i consensuat perquè els municipis catalans tinguin més eines per atendre i oferir alternatives als seus veïns i veïnes sense llar; en aquest sentit, demanem que contempli serveis específics de Housing First per garantir l’allotjament i que s’incorpori també a la Cartera de Serveis Socials de la Generalitat. El Marc d’Acció és una eina que mira a curt termini, per això, instem els partits polítics a dotar-lo d’un finançament estable que li atorgui estabilitat.
2.
Crear una oficina única que reguli el desplegament del model Housing First.
Demanem impulsar el model Housing First perquè més persones deixin de viure al carrer i puguin accedir a un allotjament estable. Proposem crear la figura d’una oficina que reguli i ordeni el desplegament i l’adaptació del Housing First a Catalunya, així com la creació d’una xarxa d’habitatges específica per a entitats que desenvolupen el Housing First i que estigui contemplada dintre de la Cartera de Serveis Socials. La mirada a l’accés a un habitatge ha de ser transversal: una persona no pot sortir de la presó, rebre una alta hospitalària o sortir del circuit de protecció a la infància i joventut per anar a viure al carrer; es tracta de centres i serveis públics les competències dels quals recauen en el Govern català i, per tant, sempre s’hauria de garantir un lloc digne on viure per a la persona.
3.
Saber quantes persones hi ha en situació de sense llar a Catalunya.
El Marc d’Acció per a l’Abordatge del Sensellarisme preveu impulsar la realització de recomptes i censos als municipis catalans per saber quantes persones viuen al carrer a casa nostra i millorar les polítiques de lluita contra el sensellarisme; cal fer-ho efectiu. Demanem anar més enllà i dimensionar totes les tipologies de sensellarisme que hi ha a Catalunya: persones viuen al carrer i en albergs, en centres institucionals, en habitatges insegurs i en habitatges inadequats, seguint les categories europees ETHOS.
4.
Millorar l’atenció sanitària a les persones sense llar.
Abordar el sensellarisme requereix una mirada transversal, més enllà de serveis socials. Té a veure amb el dret a l’habitatge, amb les polítiques de seguretat i convivència a l’espai públic, amb l’accés a la feina i ingressos dignes, a garantir un lloc on viure quan una persona surt de la presó o un jove deixa un centre de protecció a la infància… També té a veure amb les polítiques en salut perquè les persones que viuen al carrer viuen 25 anys menys que la resta de la ciutadania.
Proposem crear un codi d’alerta sanitària per identificar situacions de sensellarisme de carrer a les consultes dels CAP, CUAP i hospitals; atendre qualsevol persona sense domicili encara que el centre sanitari no sigui el que li pertocaria; incorporar als diagnòstics socials i els informes d’alta hospitalària la situació de sensellarisme; coordinar-se amb serveis socials i crear més places d’allotjament, definitives i de convalescència, per tot Catalunya.
5.
Aprovar una llei per abordar el sensellarisme i que garanteixi drets.
Instem els grups polítics catalans a comprometre’s aprovant definitivament una llei per fer front al sensellarisme a Catalunya que marqui les línies i polítiques a desenvolupar per protegir els drets de les persones sense llar.
La llei hauria de garantir allotjament a les persones i atendre-les des de la proximitat territorial, oferir accés a serveis bàsics i atenció social a tots els municipis; també hauria de vetllar, entre d’altres, perquè totes les persones estiguin empadronades i no pateixin situacions de criminalització a l’espai públic per la seva situació de sensellarisme. La normativa hauria de vetllar perquè les ordenances sobre civisme i convivència a l’espai públic que s’aproven en l’àmbit municipal no tractin les persones sense llar com a objecte de multes i sancions.