Propostes a l’Ajuntament de Barcelona
A Barcelona, més de 1.300 persones viuen al carrer. És el municipi català on hi ha més persones vivint al ras i també el que ofereix més respostes públiques i privades, tot i que insuficients. Aconseguir #ningúdormintalcarrer no es pot fer només des d’un únic municipi perquè hi ha motius estructurals que van més enllà. Creiem que l’Ajuntament de Barcelona, però, sí que pot engegar polítiques efectives que redueixin el sensellarisme.
Un dels objectius de totes les administracions hauria de ser acabar amb el sensellarisme, cadascuna des de les seves competències, però amb una mirada comuna: que tothom tingui accés a una llar.
Des del govern de Barcelona, això es podria fer amb dues accions que miren a mitjà i llarg termini:
- Invertir en habitatge públic en general i en promocions d’habitatge específiques per a persones sense llar. Actualment, el percentatge d’habitatge públic a la ciutat no supera el 2%.
- Modificar la normativa de la Mesa d’Emergències Social de Barcelona, perquè les persones que viuen al carrer també tinguin dret a accedir a un habitatge social a través d’aquest canal. L’accés a l’habitatge no ha d’estar condicionat per la manca de recursos econòmics, l’estat de salut de la persona i/o el consum de tòxics.
El dret a la intimitat, a descansar, a la mobilitat, a gaudir dels espais i els recursos socials i culturals, a l’espai públic, a la higiene, a la integritat física, a guardar en un lloc segur i de manera estable les pertinences i la documentació… són alguns dels drets que, des del punt de vista de l’àmbit municipal, veuen vulnerats les persones que viuen al carrer.
Llistem una sèrie de propostes a miren a curt termini i que s’adrecen a totes les formacions polítiques que conformen el Plenari del Consell Municipal a l’Ajuntament de Barcelona.
Mesures per fer possible #ningúdormintalcarrer a Barcelona
1.
Obrir espais petits a cada barri de la ciutat perquè centenars de persones deixin de dormir al carrer.
L’objectiu és superar el model actual d’albergs massificats i amb llista d’espera, i oferir un lloc segur on estar i adaptat a les necessitats de totes les persones (dones i persones LGTBIQ+, amb addiccions i/o problemes de salut mental, amb animals de companyia, etc.). Proposem dos tipus d’espais: d’una banda, espais nocturns, petits i ubicats per tot el territori. Des d’Arrels, hem comprovat que aquesta opció funciona i que és més econòmica que els recursos grans.
D’una altra banda, proposem la creació d’espais residencials dignes. Es tracta d’una mesura que es recull a la proposta de llei per fer front al sensellarisme que actualment es treballa al Parlament de Catalunya i que aposta per espais que preservin la individualitat i la intimitat de les persones, on puguin estar durant la nit però també durant el dia i deixar les seves coses, entre d’altres.
Implementar a curt termini aquestes propostes d’allotjament a Barcelona permetria oferir un espai de protecció i pernocta a moltes persones de manera àgil i ràpida.
2.
Atendre totes les persones que viuen al carrer.
Les situacions de les persones que viuen al carrer a Barcelona són molt diverses. Hi ha persones que fa poc temps que han arribat a la ciutat cercant oportunitats i altres que fa anys que viuen al ras i la situació de les quals s’ha cronificat. Els equips de carrer municipals i els serveis socials haurien de poder conèixer i atendre totes aquestes persones perquè és una condició indispensable per després accedir a una plaça pública de menjador social i d’allotjament i per poder-se empadronar, entre d’altres.
Des d’Arrels, coneixem sobretot la realitat de les persones que fa anys que romanen al carrer: moltes han perdut l’esperança i han acabat normalitzant la seva situació, per això, cal que de manera activa els agents socials se’ls apropin, construeixin vincles i els ofereixin alternatives. També demanem no excloure persones de tots els serveis públics que atenen el sensellarisme quan les persones tenen alguna situació de conflicte en un servei concret.
3.
Garantir el padró a totes les persones.
Tots els municipis catalans estan obligats per llei a empadronar els seus veïns i veïnes, tinguin o no una llar; és el punt de partida per accedir a la resta de drets. Proposem que Serveis Socials (de territori i especialitzats a Barcelona) s’impliquin des de l’inici i acompanyin en el procés d’empadronament les persones sense llar, per facilitar el tràmit i ajudar-les a acreditar-se. Quan vius al carrer i vols empadronar-te, et demanen un informe social que, si no estàs ates/as per un treballador/a social no pots tenir. Aquest acompanyament en els tràmits també és important perquè la burocràcia és complicada i hi ha molts casos de persones que, prèviament, necessiten tramitar la documentació bàsica com el NIE i el passaport perquè no en tenen.
4.
Habilitar recursos bàsics a tots els districtes de la ciutat.
Actualment, els recursos públics que ofereixen serveis bàsics a les persones sense llar s’ubiquen en els extrems de la ciutat (com el cas dels Centres de Primera Acollida per dormir) o són inexistents a molts barris i districtes (com en el cas dels serveis higiènics i de dutxa) i les persones que viuen al carrer inverteixen moltes hores en desplaçar-se d’un lloc a un altre.
A cada districte de la ciutat hauria d’haver-hi recursos bàsics públics – com dutxa, rober, consigna, llocs de descans diürns, etc. .- als quals les persones que viuen al carrer puguin accedir directament i sense necessitat de derivació per part de Serveis Socials. És una manera de garantir el dret a aquests serveis i d’iniciar vincles amb les persones per transformar la seva situació.
5.
Modificar l’ordenança de convivència per garantir els drets de les persones sense llar.
Cal posar de nou sobre la taula el debat sobre l’ordenança de convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona. L’ordenança no pot mirar la situació de les persones sense llar com a un problema de convivència ni objecte de sancions. Ho diem entitats com Arrels des de fa anys i ho recull també la proposta de llei per abordar el sensellarisme que s’està treballant al Parlament de Catalunya.
Des d’Arrels, demanem que les qüestions que afecten el sensellarisme s’abordin des d’una perspectiva social i no en la normativa de convivència de la ciutat. No es pot multar una persona que dorm al ras per beure al carrer, dormir en un banc o per fer les seves necessitats, quan no té una llar amb intimitat on fer-ho ni serveis públics que pugui utilitzar.
6.
No criminalitzar les persones que viuen al carrer des dels serveis municipals.
Llençar les pertinences de les persones que dormen al carrer, fer-les fora del lloc de descans o posar elements d’arquitectura hostil en edificis públics són pràctiques que no solucionen el problema sinó que únicament el traslladen. Aquest tipus d’intervencions criminalitzen les persones sense llar i es podrien titllar d’aporofòbiques. A més, donen el missatge a les persones que viuen al carrer de no ser benvingudes i que molesten, i les obliga a buscar de nou un lloc segur on dormir, a tramitar la documentació que els han pogut llençar i a buscar roba o els objectes que necessiten en el dia a dia.
Demanem als serveis municipials – com els serveis de neteja i de seguretat – tenir en compte la situació de vulnerabilitat social i residencial de les persones i els efectes que aquestes pràctiques poden tenir. També activar tots els recursos socials i de gestió de conflicte necessaris per minimitzar la situació. Com es recull a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, les persones que pateixen una situació de més vulnerabilitat haurien de gaudir de mesures específiques de protecció.
En el cas del llançament de pertinences per part dels serveis de neteja, per exemple, una solució és habilitar serveis públics de consigna, on les persones puguin deixar les seves pertinences de manera estable. Com indica el Síndic de Greuges de Barcelona en una resolució emesa a l’abril d’aquest 2023, també cal buscar fórmules per conciliar la necessitat de dipositar les pertinences personals de les persones sense llar amb la neteja dels espais públics, sense que comporti cap vulneració de drets.