Durant aquests dies de més fred, a Barcelona les persones que viuen al carrer han estat motiu de preocupació per a molta gent. Ara que les temperatures pugen una mica, què passa amb les persones que han estat acollides de forma temporal? Moltes d’elles no tenen més remei que tornar al carrer. Cal articular una Operació Hivern a nivell de ciutat que arribi a tot Barcelona i que contempli la participació de les entitats.
Aquests dies, a algunes ciutats catalanes s’han mobilitzat recursos addicionals per resguardar del fred les persones que viuen al carrer. A Barcelona, a més dels recursos habituals per a persones sense llar, el recurs especial de 108 places habilitat al Centre d’Urgències i Emergències Socials (CUESB) ha allotjat un total de 444 persones durant cinc nits, segons dades de l’Ajuntament. A aquesta xifra cal sumar-hi les 75 que cada nit dormen al Centre d’Acollida Nocturna d’Emergències (CANE), entre el novembre i fins l’1 de març.
D’altra banda, per primer cop la parròquia de Santa Anna de Barcelona (c/Santa Anna, 29) ha obert les seves portes per acollir persones que viuen al carrer i cada nit ha allotjat una mitjana de 60 persones. Des d’Arrels hem sortit al carrer per acompanyar i informar les persones sobre els recursos municipals, la parròquia de Santa Anna i la llar residencial d’Arrels, on s’ha habilitat un espai de 15 places per a persones conegudes per l’equip de carrer. Al Centre Obert de la nostra entitat, a més, hem notat que l’afluència de persones es manté constant, amb una mitjana de 100 persones al dia, però les que vénen s’hi estan més estona. També hem tingut augment de demanda de mantes i d’informació sobre on anar aquests dies de més fred.
En altres ciutats catalanes com Lleida, Tarragona, Girona, Badalona, Sabadell, Teià i Premià de Mar, també s’han habilitat recursos especials per acollir persones sense llar, amb la implicació d’organitzacions, administració i policia municipal.
Propostes per millorar l’atenció a les persones sense llar
Ara bé, què passa amb totes aquestes persones quan acaba el fred més intens? Què passa quan encara fa fred i, a més a més, plou? Des d’Arrels pensem que, tant les accions relacionades amb l’Operació Fred com l’atenció d’aquestes persones durant l’any, poden millorar, sempre tenint en compte les necessitats de la persona.
Propostes a curt termini per a l’Operació Fred
- Coordinar una acció d’Operació Hivern, no només quan arriba el fred extrem, a nivell global de ciutat que contempli totes les zones de Barcelona, parant especial atenció a aquelles on més persones dormen al carrer com són Ciutat Vella, l’Eixample i Sants-Montjuïc, segons l’últim recompte realitzat el mes de maig per la XAPSLL.
- Com a solució temporal, obrir espais d’entitats, centres cívics o parròquies distribuits per tota la ciutat, mentre es treballa en un pla comú de ciutat, per a aquelles persones que no volen accedir als recursos municipals.
- Impulsar solucions alternatives, tot i que no siguin definitives, que s’apropin més a la realitat de les persones sense llar. La idea d’obrir alguns vestíbuls -no les andanes- de diverses estacions de metro neix d’una necessitat detectada pels equips de carrer d’Arrels. Aquesta acció, que s’ha dut a terme a altres ciutats com València, està destinada a aquelles persones que queden lluny dels recursos o bé refusen anar-hi, per diferents motius.
Propostes a mig i llarg termini
- Invertir en mesures d’allotjament definitives que garanteixin una seguretat i una estabilitat a mig i llarg termini. És important que quan una persona accedeix a un recurs tingui la certesa que no haurà de tornar al carrer.
- Millorar la gestió dels recursos d’allotjament i evitar així situacions d’incertesa en què es pot trobar la persona quan, per exemple, ha de fer llargues cues per accedir a una plaça d’un alberg municipal o de qualsevol altre recurs.
- Incidir de forma efectiva en l’acompanyament continuat de les persones que dormen al carrer per tal d’enfortir el vincle amb elles. Quan es crea una relació de confiança és més fàcil que la persona accepti suport i decideixi fer passes endavant per si mateixa. La implicació de la ciutadania és clau tant a nivell humà, acostant-se a les persones, preguntant com estan i què necessiten, com a nivell econòmic. La campanya #ningúsenseclau busca aquest suport per poder aconseguir més habitatges dignes i estables per a persones sense llar.
Totes aquestes propostes es basen en situacions i testimonis amb els quals ens hem trobat aquests dies:
- En Ramón no va poder anar als recursos habilitats per l’Ajuntament perquè no tenia bitllet de metro per desplaçar-se fins allà.
- Una altra de les persones que acompanyem no va voler accedir als recursos per males experiències anteriors i per una sensació de manca de seguretat.
- Una noia està esgotada d’anar de recurs en recurs: va estar allotjada un mes al Centre d’Acollida Nocturna d’Emergències (CANE), després va passar cinc nits al Servei d’Estades Breus del CUESB fins que va tancar aquest passat dissabte. Ara s’acull a la parròquia de Santa Anna i està en llista d’espera per una plaça als albergs municipals.
- Un noi va estar fent cua per accedir al CANE i no hi va poder entrar. Aquella nit va anar a dormir a les urgències d’un hospital.
- Altres persones que no han volgut anar als recursos per no poder-hi accedir amb animals, per problemes de salut mental o per manca de confiança.