Viure al carrer deteriora la salut i escurça els anys de vida. De mitjana, una persona que ha viscut al ras a Barcelona viu 25 anys menys que qualsevol altre veí o veïna de la ciutat.
Els motius són molts i tots sumen: el fred a l’hivern i la calor a l’estiu, la tensió per buscar-se la vida cada dia, la por, la inseguretat i la violència a la qual està exposada la persona, la mala alimentació, les addiccions en alguns casos o l’escàs accés a la sanitat.
Moltes de les persones a les quals acompanyem tenen una salut fràgil a causa d’alguna malaltia física o mental, d’altres tenen una edat molt avançada. Quan una persona que coneixem entra a viure en una residència –per motius d’edat o per motius de salut– la seguim acompanyant. Un equip de persones voluntàries la visita regularment, té cura que es trobi bé, que no li falti res important i l’acompanya en aquesta nova etapa de la vida.
Com volem ser tractats quan passem els darrers dies a l’hospital? Com volem que sigui la nostra cerimònia de comiat? Volem retrobar-nos amb la família? Per a Arrels, són converses importants per assegurar-nos que respectem la voluntat de les persones.
Un exemple és el de l’Antonio a qui l’estiu de 2017 vam acompanyar a gravar les seves cançons preferides de manera professional. Era un dels seus desitjos abans de morir i el vam fer realitat.
Des d’Arrels vetllem perquè totes les persones sense llar que coneixem puguin ser acompanyades fins a l’últim moment de la seva vida i també durant la mort. Una de les peces clau d’aquest acompanyament és escoltar la persona i respectar les seves decisions.
L’any 2023 hem dit adéu a 55 persones que vivien o havien viscut al carrer a Barcelona. Tenien, de mitjana, 57 anys; això significa 25 anys menys que la resta de barcelonins i barcelonines que també ens han deixat.
A Arrels no volem que cap persona sigui acomiadada en solitud, és per això que acompanyaem fins l’últim moment de la vida persones que coneixem i que viuen o han viscut al carrer. Quan una persona mor, ens encarreguem de contactar amb la família, coordinar-nos amb els serveis funeraris per preparar un comiat en condicions i avisar tots els membres de l’entitat del dia i hora de l’enterrament. L’objectiu és clar: que tothom sigui enterrat amb dignitat i en companyia.
Durant molts anys, a Arrels hem organitzat una trobada íntima per recordar les persones sense llar vinculades a l’entitat i que ens han deixat en el darrer any.
El 2016, per primera vegada, vam decidir visibilitzar aquesta realitat traslladant l’acte a l’espai públic per donar més visibilitat a totes aquestes defuncions en col·laboració amb altres entitats de Barcelona. El 2021 també hem creat l’espai web Ningú sense record.
Gran part de les persones que acompanyem a Arrels han treballat però no han cotitzat i per això no poden accedir a determinades prestacions com la jubilació. En la majoria dels casos, a més, els ajuts són insuficients per tenir una vida autònoma. Arrels treballa amb altres entitats, sensibilitzant i incidint en les administracions públiques per reclamar prestacions dignes que permetin viure amb independència.