Amb motiu de les eleccions municipals d’aquest 28 de maig, des d’Arrels hem analitzat els programes electorals de vuit formacions polítiques per saber si es fixen o no en la problemàtica del sensellarisme i si elaboren propostes transformadores, que pal·liïn la situació o bé que puguin afectar negativament les persones que viuen al carrer. Us ho expliquem.
Barcelona és el municipi català on més persones viuen al carrer i també on s’ofereixen més respostes públiques i privades, tot i que malauradament insuficients. A la ciutat, més de 1.200 persones viuen al ras, però només un 32% podrien votar en aquestes eleccions municipals. Tenen molts drets vulnerats i poca opció de participar, triar i ser escoltades. Qui acabi formant govern a l’Ajuntament de Barcelona portarà a terme polítiques que, directament i indirectament, afectaran les persones que viuen al carrer. Per això, hem volgut saber què diuen els programes electorals de vuit partits polítics que es presenten a l’alcaldia de la ciutat.
Ens hem fixat en les propostes que específicament mencionen les persones sense llar i també en algunes propostes que no citen el sensellarisme, però que podrien afectar les persones que viuen al carrer. En total, hem revisat propostes centrades en dotze qüestions, com l’accés a l’habitatge i l’allotjament temporal, el padró, la convivència a l’espai públic i la prevenció de noves situacions de sensellarisme, entre d’altres. El 13% de les propostes analitzades encaren la problemàtica d’una manera transformadora, un 41% l’afronten amb mesures que pal·lien la situació, un 43% no parlen del tema i el 3% proposen accions que afectarien negativament les persones que viuen al carrer.
En general, hem detectat:
- Serveis socials o habitatge. Hi ha programes electorals que aborden el sensellarisme des d’una mirada de serveis socials i altres que també incorporen la mirada des de l’habitatge. Des d’Arrels, creiem que és imprescindible oferir habitatge o allotjament estable, però sobretot cal una estratègia municipal a llarg termini que impliqui tots els departaments municipals i d’altres administracions, i que inclogui altres drets com la salut o l’espai públic.
- Prevenció. En general, els programes electorals no recullen mesures per evitar o reduir el nombre d’episodis de retorn de persones sense llar a situacions de carrer.
- Housing First. El model d’atenció Housing First està present a molts dels programes electorals i també es comencen a tenir en compte necessitats específiques vinculades amb el sensellarisme femení i amb el sensellarisme juvenil. És una bona notícia que en els darrers anys diverses formacions polítiques hagin incorporat aquesta visió. Cal, però, no tractar-ho com a programes parcials i acotats, sinó des d’una perspectiva àmplia i incorporant a poc a poc altres situacions existents.
- Mesures bàsiques per garantir drets. L’àmbit municipal té competències importants en l’abordatge del sensellarisme que poden garantir o restringir drets a les persones. Dos exemples clars són l’ordenança de convivència de Barcelona i el padró. Els programes que hem analitzat aborden l’ordenança de convivència des d’una mirada que aposta per reformar-la i incloure sancions amb un caràcter més social, però també amb una mirada més punitiva i restrictiva. A Arrels hem comptabilitzat fins a 140 expedients per multes relacionades amb l’ordenança de convivència a persones sense llar que coneixem, entre els anys 2021 i 2022; no s’hauria de sancionar les persones sense llar per fer ús del mobiliari urbà o beure al carrer quan no tenen una llar on viure. En el cas de l’empadronament, només quatre programes electorals es fixen en les persones en situació de vulnerabilitat: demanem tenir en compte la realitat de les persones que viuen al carrer, per facilitar l’empadronament sense domicili fix i minimitzar les dificultats que tenen per acreditar que viuen al carrer a la ciutat. En l’actualitat, una de cada quatre persones que viuen al ras a Barcelona diu no estar empadronada enlloc.
Què diuen els programes electorals?
De la lectura que hem fet dels programes electorals, destaquem tres tipus d’accions importants que podrien transformar i millorar la vida de les persones que viuen al ras:
- Una estratègia integral per abordar el sensellarisme. Només tres dels vuit programes electorals analitzats parlen del sensellarisme des d’una visió més àmplia. En aquests tres programes es parla d’acords més amplis com un pla integral, una estratègia de ciutat i un pla de xoc. Des d’Arrels, considerem indispensable comptar amb una estratègia que miri a llarg termini, que millori l’atenció bàsica de les persones i sobretot que aposti per l’habitatge i l’allotjament estable i que s’incorpori i es desenvolupi entre diferents regidories de l’Ajuntament.
- Més habitatge estable i menys allotjament temporal. Les mirades sobre aquesta qüestió als diferents programes electorals són diverses. Cinc de les vuit formacions polítiques parlen de facilitar el dret a l’habitatge a les persones sense llar, mitjançant programes d’intervenció com el Housing First o ampliant drets proposant reformular l’accés a la Mesa d’Emergències. Es parla també de possibles centres d’acollida per a dones i per a persones que consumeixen tòxics. Des d’Arrels, apostem per allotjament i recursos que garanteixin estabilitat a les persones, que permetin millorar la seva situació i saber que no tornaran a viure al carrer.
- Més coordinació entre administracions. Un repte pendent dels darrers anys és la necessària coordinació entre diferents administracions, municipis de l’àrea metropolitana i el govern de la Generalitat. Els programes electorals d’enguany ho recullen de manera tèbia i sense una mirada d’estratègia municipal o d’àmbit català. Serviria, per exemple, per assegurar que una persona que surt de la presó o que rep l’alta a l’hospital té sempre un allotjament on anar-hi.
A més, alguns programes parlen d’habitatge protegit o per a situacions d’emergència, de la figura de l’alcalde de nit i de reformes en el model d’atenció social, entre d’altres. Es tracta de mesures que no inclouen expressament les persones sense llar, però que, segons com s’implementin, podrien tenir un impacte positiu en la seva realitat.
Què no diuen els programes electorals?
L’espai que es dedica al sensellarisme als programes electorals és breu i hi ha qüestions que des d’Arrels considerem importants i que no es recullen. Algunes d’aquestes propostes serien:
- Recomptes i censos. Cap dels programes electorals menciona la necessitat de fer recomptes i censos de manera periòdica a Barcelona per dimensionar la realitat del sensellarisme i les necessitats de les persones que viuen al carrer.
- Aporofòbia. Tampoc es fa referència (excepte en un dels programes) a l’aporofòbia i a mesures per prevenir-la i combatre-la.
- Recursos bàsics per al dia a dia. L’any passat, una de cada quatre que vivia al carrer a Barcelona ens va explicar que tenia dificultats per accedir als recursos bàsics diaris. La majoria dels programes electorals, però, no mencionen la necessitat de millorar i incrementar el nombre de recursos on menjar calent, dutxar-se, canviar-se de roba o descansar. Cal també que aquests recursos s’ubiquin a tots els districtes de la ciutat per evitar que les persones s’hagin de desplaçar contínuament i acabin destinant el dia a sobreviure.
- Les mesures que contempla la proposta de llei per abordar el sensellarisme a Catalunya haurien de marcar els mínims a seguir. Cap dels programes electorals en què ens hem fixat menciona la importància d’aquesta proposició de la llei que actualment s’està debatent al Parlament. El text legal estableix la necessitat de tenir espais residencials dignes per tot el territori, l’obligació d’empadronar tothom i de garantir l’accés al sistema públic de serveis socials. També la necessitat d’habilitar centres de baixa exigència i serveis bàsics d’higiene i la prohibició que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció algunes pràctiques que afecten les persones sense llar.
- Agilitzar els tràmits per donar respostes més ràpides. Des que una persona comença a viure al carrer i aconsegueix la primera cita amb serveis socials, poden passar fins a dos mesos. Després, necessitarà esperar unes setmanes més per saber si pot accedir a algun recurs o no. A banda, caldrà invertir temps a demanar les cites i buscar suport per realitzar els tràmits burocràtics, la majoria en línia. Si la persona necessita empadronar-se prèviament, el temps s’allarga. Són dies que van sumant vida al carrer. De mitjana, sabem que les persones que viuen al ras estan en aquesta situació des de fa 4 anys i 4 mesos; el 65% de les persones que vam entrevistar l’any passat feia més de sis mesos que vivia al ras. Un 47% ens va explicar que no havia rebut atenció social pública o privada a curt termini.
- Tenir cura de la salut des de la proximitat. De mitjana, una persona que viu al carrer a Barcelona viu 27 anys menys que la resta de veïns i veïnes de la ciutat. Haver de viure a la intempèrie deteriora l’estat de salut orgànica, neurològica i mental. Situacions com donar l’alta hospitalària a una persona que necessita convalescència i repòs i que aquesta persona retorni al carrer són habituals per la manca de centres de convalescència i per la desconeixença que moltes vegades hi ha entre els àmbits sanitari i social. Tot i saber que les competències en salut són sobretot autonòmiques, des d’Arrels creiem que es pot aportar una perspectiva local i de proximitat. Crear equips de carrer específics i municipals amb professionals de la salut orgànica i emocional, habilitar recursos de convalescència per a les persones malaltes, comptar amb figures que vetllin per la salut a recursos d’atenció al sensellarisme, etc., són algunes de les mesures que aportem des d’Arrels.
Més informació: