A la llar d’Arrels viuen persones que han viscut al carrer de manera cronificada i que poden tenir una malaltia mental, consums d’alcohol i malalties cròniques orgàniques. Ara cal afegir diferents nivells de deteriorament cognitiu i trastorns de conducta. Us expliquem com ho hem descobert, què significa per a les persones i quins canvis ha suposat en la nostra manera de fer.
El 29 de novembre del 2007, Arrels va posar en marxa la Llar Pere Barnés. L’objectiu era oferir un espai temporal per a persones que vivien al carrer des de feia temps, que tenien una salut feble i que no trobaven cap altre recurs on estar. Deu anys després, 274 persones sense llar han passat per la Llar; moltes han trobat un lloc adequat on viure de manera estable i altres -més de les esperades- ens han deixat abans de trobar el recurs definitiu on poder estar.
La llar acull homes i dones que presenten una o més de les següents situacions: malalties orgàniques i cròniques, consum d’alcohol, malaltia mental i malalties neurològiques. Això últim ho hem sabut no fa gaire, mitjançant un estudi neurològic realitzat a 27 persones residents de la mà del neuròleg Miquel Aguilar, el seu equip mèdic i l’equip de la llar d’Arrels. “Teníem informació sobre temes d’alcoholisme i psiquiàtrics perquè ens coordinem amb altres professionals externs però desconeixíem què passa a nivell neurològic”, explica Laia Vila, responsable de la llar.
Per què era important tenir aquesta informació? D’una banda, perquè la funció neurològica permet a les persones aprendre i memoritzar, els hi dóna capacitat intel·lectual i habilitats espaials, està relacionada amb el temperament i la personalitat, amb el llenguatge i la concentració, amb la resolució de problemes… D’una altra banda, perquè fixar-se en cada persona també fa millorar la convivència i perquè es necessari que l’atenció social i mèdica vagin de la mà.
El 89% dels residents, amb deteriorament cognitiu o demència lleus
La primera fase d’aquest estudi neurològic va tenir lloc a l’agost del 2015, amb la valoració cognitiva de 27 persones que vivien a la llar. Alguns dels resultats són:
- El 89% de les persones tenia un deteriorament cognitiu lleu o una demència lleu. “En el dia a dia costa de veure però per a la persona amb demència lleu significa que hi ha coses que deixen de funcionaran i comencen a ser més dependents”, explica la responsable de la llar d’Arrels.
- Més de la meitat tenien problemes de memòria i de raonament que no es detectaven perquè no els afectava en la seva autonomia.
- El 77 % patien apatia, és a dir, falta de motivació crònica que afecta les emocions i la capacitat per relacionar-se.
- El 54% presentaven irritabilitat i en un altre 54% dels casos, deliris.
- El 61% presentaven eufòria o agitació, o les dues situacions alhora.
- El 50% de les persones patien depressió.
“Viure al carrer no ajuda gens; la persona no dorm ni porta una vida ordenada. Hi ha consum d’alcohol, es passa fred, el cervell no es protegeix… No podem demostrar que viure al carrer sigui una causa del deteriorament neurològic però sí que podem constatar que, en el cas de la llar, aquest estat ha disminuït amb una bona alimentació, un sostre estable, uns bons hàbits, etc”, afirma Laia Vila.
Alguns resultats, 18 mesos després
L’estudi neurològic a la llar està significant canvis en el model d’atenció a les persones residents. Tot l’equip s’ha format, per exemple, per saber fomentar l’estimulació i tenir més eines sobre com tractar les persones. Continuem fent activitats que ja fèiem però posant més èmfasi en l’estimulació i fomentant la participació de la persona, s’han introduït activitats relacionades amb la música i l’oci i que promouen l’estimulació i la memòria, es promou que les persones residents col·laborin en tasques vinculades amb l’ordre i l’organització, etc. La mirada cap a la persona s’ha ampliat i es treballa més en equip.
En aquest context, al febrer d’aquest 2017 es va tornar a valorar neurològicament les persones residents de la llar. De les 27 inicials, 15 seguien vivint a la llar i un any i mig després s’ha detectat que:
- El percentatge de persones cognitivament normals ha passat de l’11% al 27%.
- Ha baixat el percentatge de demències i, en general, hi ha hagut una millora cognitiva i de la memòria.
- Han disminuït els casos de depressió, deliris, al•lucinacions i irritabilitat, tot i que han augmentat els trastorns alimentaris.
- El fet d’adaptar-nos més a la persona beneficia a cada persona a títol individual i influencia en la seva autoestima i afecta també positivament en la convivència.
Manquen recursos definitius i adequats
Un dels trastorns de conducta que més afecta a les persones que viuen a la llar d’Arrels és l’apatia, en un 77% dels casos. “Com no molesta, no se li dóna importància, però ho impedeix tot i provoca que la persona no vulgui fer res”, apunta la responsable de la llar, Laia Vila.
Tot i haver modificat maneres de fer i d’intervenir, combatre l’apatia continua sent un gran repte a la llar Pere Barnés. L’equip de treballadors i de voluntariat sap que ha de conviure amb ella però intenta generar canvis motivant cada dia les persones residents de la llar.
Un repte encara més gran és trobar recursos adequats i estables per a les persones que han viscut al carrer i que presenten tantes problemàtiques com els homes i dones que viuen a la llar Pere Barnés. “Quan es va crear la llar, a Barcelona no hi havia recursos definitius adaptats a les necessitats d’aquestes persones i segueix sense haver-hi”, afirma Vila, que considera que la Llei de la Dependència “no ha aconseguit donar respostes concretes a aquestes situacions”.
La majoria dels centres que existeixen donen resposta a una única patologia. Però què passa, per exemple, amb una persona que ha viscut al carrer, que consumeix alcohol, amb el VIH i que té una malaltia mental?
En l’actualitat, 30 persones viuen a la llar Pere Barnés i altres 23 persones -la meitat de les quals dorm al carrer i l’altra meitat a llocs molts inestables- estan a la llista d’espera per poder entrar.