Quines dades existeixen en l’àmbit europeu?
En els darrers anys, el nombre de persones que dormen al carrer ha augmentat de forma preocupant a tots els països europeus, excepte a Finlàndia i a Dinamarca, que son els països que estan fent progressos sostinguts en el temps en la reducció del sensellarisme.
Si bé és difícil obtenir dades en l’escala europea, l’any 2022, la FEANTSA i la Fundació Abbé Pierre estimaven que a tota Europa hi havia, com a mínim, 895.000 persones sense llar en situacions de carrer, en albergs nocturns i allotjaments temporals. No hi ha dades oficials de les institucions europees sobre el nombre de persones en situació de carrer, però l’any 2013, la Comissió Europea estimava que hi havia 410.000 persones dormint al carrer una nit qualsevol a tota la Unió Europea.
Segons el mateix informe de la FEANTSA i la Fundació Abbé Pierre, el 7,8% de la població europea destinava més del 40% dels seus ingressos a l’habitatge, un 17,4% vivia en situacions de sobreocupació i un 3,3% tenia deutes relacionats amb el pagament de la renda de lloguer o l’amortització de l’hipoteca.
L’Eurostat alertava que l’any 2020 a Europa hi havia 19,2 milions de persones que vivien en habitatges inadequats i que segons la World Health Organitzation això provoca cada any 100.000 morts a Europa.
Què s’està fent?
La UE no té competència per legislar en matèria d’habitatge. Per tant, això s’ha traduït en que la UE no ha finançat projectes d’habitatge directament ni ha articulat una política d’habitatge europea. No obstant això, recentment, donada l’evolució del mercat de l’habitatge en molts Estats membres, i especialment en les principals àrees metropolitanes europees, els programes de la UE reconeixen la importància de l’habitatge. A mesura que les polítiques d’habitatge a nivell nacional s’integren amb altres polítiques, com ara la regeneració urbana, el canvi climàtic o la inclusió social, es tornen més compatibles amb els programes de la UE.
L’any 2021, sota la presidència portuguesa de la Unió Europea, es van establir una sèrie de mesures i compromisos sobre diferents temàtiques socials per fer front a la situació postpandèmica. Així es va definir un Pla d’Acció per avançar en la implementació del Pilar Europeu de Drets Socials basat en 20 principis. El principi número 19 del Pilar Europeu de Drets Socials diu: “s’haurà de proporcionar a les persones necessitades accés a habitatges socials o ajuts a l’habitatge de bona qualitat. Les persones vulnerables tenen dret a una assistència i una protecció adequades davant d’un desallotjament forçós. S’hauran de facilitar a les persones sense llar un allotjament i els serveis adequats per tal de promoure’n la inclusió social”.
El 21 de juny de 2021 es va posar en marxa la Plataforma europea per combatre el sensellarisme (EPOCH), a través de la Declaració de Lisboa signada per altes autoritats dels països membres de la Unió Europea i organitzacions actives en el sector com la FEANTSA. Aquesta plataforma té l’objectiu de promoure el debat, facilitar l’aprenentatge mutu, augmentar el coneixement i millorar els sistemes de monitorització, així com enfortir la cooperació entre tots els actors implicats amb vistes a eliminar el sensellarisme l’any 2030. La Plataforma busca construir una entesa comuna a nivell europeu sobre la temàtica, tant a nivell d’institucions públiques nacionals com a nivell d’actors locals i organitzacions de la societat civil, aquests darrers involucrats directament en la implementació de polítiques d’atenció a les persones que viuen al carrer.
A la Declaració de Lisboa, els Estats signants van donar resposta al Parlament Europeu, comprometent-se a avançar en la implementació del principi 19 del Pilar treballant per:
- que ningú dormi a la intempèrie per manca d’un allotjament d’emergència accessible, segur i apropiat;
- que ningú visqui en un allotjament d’emergència o de transició més temps del necessari per passar amb èxit a una solució d’habitatge permanent;
- que ningú sigui donat d’alta de cap institució (per exemple, presó, hospital, centre d’atenció) sense una oferta d’habitatge adequat;
- que els desallotjaments s’evitin sempre que sigui possible i ningú sigui desallotjat, si és necessari, sense assistència per a una solució d’habitatge adequat;
- que ningú sigui discriminat per la seva condició de persona sense llar.
L’any 2023, a la presidència espanyola del Consell de la Unió Europea, es van aprovar les declaracions de Gijón i d’Avilés que expressaven la voluntat de ser ambiciosos en les respostes al sensellarisme promovent marcs nacionals, regionals i locals que respectin els drets humans i es centrin en l’habitatge estable, segur, assequible i amb suport personalitzat.
El 16 d’abril de 2024, la presidència belga va acollir una conferència sobre “El Futur de l’Europa Social” que va reafirmar el seu compromís en la implementació del Pilar Europeu de Drets Socials i va culminar amb la Declaració de La Hulpe. Aquesta declaració posa èmfasi en el reconeixement que el sensellarisme no deixa d’augmentar a la majoria d’Estats membres, la qual cosa justifica accions continuades per a la seva eradicació. La declaració exigeix estratègies integrades per abordar el sensellarisme i la promoció de l’enfocament Housing First. També reconeix la importància de la Plataforma Europea de Lluita contra el Sensellarisme creada al 2021. Amb l’objectiu d’acabar amb el sensellarisme l’any 2030, de moment s’han pres mesures per millorar les dades de la problemàtica, la mobilització de fons econòmics europeus i l’impuls de l’aprenentatge mutu per millorar les polítiques existents.
Des d’Arrels Fundació participem en tot aquest desplegament mitjançant la participació a la FEANTSA, de la qual som membres des de l’any 2005 i la participació en projectes europeus (com per exemple “Adapting Housing First. Innovating Housing Staff”).