La Unió Europa vol que a l’any 2020 hi hagi 20 milions menys de persones en situació de pobresa, entre elles les persones sense llar. Alguns països han elaborat estratègies nacionals per abordar la problemàtica però altres ho tenen pendent. El nombre de persones que dormen al carrer o centres habilitats ha augmentat però no hi ha mecanismes per concretar les xifres.
El nombre de persones sense llar a Finlàndia ha disminuït en un 8% en els darrers anys. El motiu? El Govern ha reemplaçat la majoria dels albergs per apartaments on poden viure les persones sense llar amb el suport que necessiten. El cas de Finlàndia és únic a la Unió Europea (UE). Ho diu un informe de Feantsa, la federació europea d’entitats que treballen amb persones sense llar.
Feantsa ha fet balanç de la feina feta a la UE des de l’any 2010 a través de l’anomenada Estratègia 2020, que vol reduir en 20 milions el nombre de persones que viuen en pobresa a Europa. L’impacte de la crisi econòmica i la insuficiència de polítiques contra la pobresa, però, està fent augmentar el nombre de persones que ho passen malament.
De fet, segons Feantsa, des de l’any 2010 –data en què es va aprovar l’Estratègia 2020- s’ha incrementat en 6,6 milions el nombre de persones en exclusió.
En els darrers cinc anys s’han promogut iniciatives contra la pobresa des de diferents òrgans europeus i s’ha demanat als Estats polítiques integrals d’habitatge i de prevenció perquè ningú es quedi al carrer. “Hi ha hagut una tendència general a incrementar el nombre d’estratègies nacionals i regionals de lluita contra el sensellarisme” però s’han implementat amb diferent intensitat i sense tenir en compte l’opinió d’entitats socials i experts, afirma l’informe de Feantsa.
El repte de tenir xifres fiables
Segons Feantsa, cada any a tot Europa hi ha 4,1 milions de persones que es queden al carrer o han d’anar a dormir a albergs i refugis d’entitats. A França, per exemple, en deu anys ha augmentat en un 50% el nombre de persones al carrer; i a altres països com Alemanya i els Països Baixos, l’increment ha estat del 21% i el 17% respectivament, en els darrers anys.
Aquestes xifres les aporta cada país, però no hi ha criteris comuns que permetin saber amb exactitud quantes persones dormen als carrers a la UE. A l’Estat espanyol, per exemple, se sap que el nombre de persones sense llar a Barcelona i Madrid ha augmentat en un 45% i un 13% respectivament. Les xifres a nivell estatal, en canvi, diuen que hi ha un 5% més de persones sense llar a tot Espanya, però només tenen en compte les persones que s’adrecen a albergs i menjadors.
El Govern espanyol s’ha compromès també a elaborar una política integral enfocada a la persones sense llar, en el marc del Pla Nacional d’Acció per a la Inclusió Social 2013-2016. Feantsa espera que s’implementi i demana protegir les persones víctimes de desnonaments i facilitar habitatges de lloguer assequible a les persones més vulnerables.