Un home que aviat haurà de deixar la pensió on viu, una persona a qui han estafat i dorm amagada en una escala de veïns, un jove que en fer els 18 anys ha deixat d’estar tutelat i ara viu al carrer… Fins a 1.062 persones han vingut al nostre centre obert des de l’inici de la pandèmia i ens han explicat que començaven a viure al ras o que estaven a punt de perdre casa seva. Detectem un augment de demanda de serveis relacionats directament amb causes estructurals del sensellarisme.
Al nostre centre obert arriben cada dia persones que fa poc que viuen al ras o que aviat es quedaran sense casa i que busquen orientació sobre els recursos que existeixen a Barcelona que els puguin ajudar. Des de l’inici de la pandèmia, han estat 1.062, és a dir, n’hem assessorat una dotzena cada setmana. Les hem orientat un total de 1.277 vegades i ens han expressat 2.228 demandes i necessitats diferents.
Les històries d’aquestes 1.062 persones són diverses, però totes tenen en comú la manca d’un habitatge estable i que els fils que les sostenien s’han trencat o estan a punt de trencar-se. Hem conegut persones que han anat a demanar ajuda als serveis específics de l’Ajuntament i que no han trobat resposta o no han rebut una resposta ràpida; també algunes que comencen a dormir al carrer, que han aconseguit una tenda de campanya i que s’amaguen a la muntanya, que destinen els pocs diners que tenen a pagar nits de pensió, que s’amaguen en escales de veïns, que dormen en sofàs d’amistats o que passen la seva primera nit al ras caminant perquè tenen por. Hem orientat joves extutelats que, en assolir la majoria d’edat, es queden al carrer; també persones que surten de la presó sense alternativa residencial, i altres que necessiten dutxar-se perquè l’endemà tenen una entrevista de feina.
El 88% de totes aquestes persones són homes i el 12% són dones. De mitjana, tenen 43 anys, tot i que gairebé una de cada quatre tenen entre 50 i 64 anys. Sabem que el 24% tenen nacionalitat espanyola i que la resta procedeixen de 79 països diferents.
“A les persones que venen a buscar orientació i explicar la seva situació les orientem sobre què hi ha i què no hi ha a Barcelona. Exposem la realitat, que és la saturació dels recursos. Això significa un impacte emocional molt gran i un acompanyament en aquest sentit. Perquè s’ha de dir: no hi ha resposta per a aquestes persones”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.
Més demandes per accedir a serveis socials, tràmits i feina
La majoria de les persones que orientem al nostre centre obert expressen més d’una necessitat. Accedir als serveis bàsics de dutxa i rober són les demandes principals des de l’inici de la pandèmia, en un 39% i un 32% dels casos, respectivament. Contactar amb serveis socials és la tercera demanda més expressada (un 25%), seguida per la sol·licitud d’informació sobre allotjament (un 18%) i per un espai de consigna (un altre 18%) on poder guardar les seves pertinences i documentació.
Destaca el fet que, cada vegada més, les persones que acompanyem necessiten una orientació general sobre la majoria dels recursos existents a la ciutat; si durant el 2019 l’11% que vam orientar la van necessitar, des de l’inici de la pandèmia han estat el 17%.
En aquest sentit, ha crescut de manera destacada la demanda de serveis que estan directament relacionats amb les causes estructurals que provoquen el sensellarisme, com l’accés a una feina digna i el sistema de protecció social. L’any 2019, per exemple, el 19% de les persones que vam orientar ens preguntaven com contactar amb els serveis socials especialitzats en l’atenció a persones sense llar a Barcelona i, des de l’inici de la pandèmia, aquest percentatge és el 25%. És a dir: una de cada quatre persones que hem orientat no sabia a quin servei públic adreçar-se per exposar la seva situació.
També han augmentat les peticions d’ajuda per fer tràmits perquè, des de l’arribada de la pandèmia, la majoria es fan de manera telemàtica. “La digitalització i els procediments telemàtics estan complicant que les persones sense llar puguin accedir a molts tràmits i després s’hi sumen les barreres administratives. Això dificulta molt, per exemple, poder-se empadronar i fins i tot demanar una cita prèvia”, comenta Ferran Busquets. Des d’Arrels, intentem facilitar aquest tipus de gestions en alguns casos, bé oferint suport a la persona en la gestió o bé facilitant l’accés a internet i ordinador per a què la mateixa persona ho pugui fer.
L’accés a la feina també és una de les necessitats que s’expressen més. L’any 2019, el 4% de les persones que vam orientar des del nostre centre obert ens preguntava sobre els serveis de cerca de feina, mentre que en l’actualitat aquesta demanda la fan el 8%. El servei de consigna és el recurs bàsic que més ha experimentat un augment en la demanda: l’any 2019 el van demanar el 12% de les persones que vam orientar i, des de l’inici de la pandèmia, l’han sol·licitat el 18%.
Necessitat d’una resposta transformadora
A les més de 1.000 de persones que han vingut a Arrels buscant orientació les hem assessorat sobre els recursos que existeixen a la ciutat i el seu funcionament. En alguns casos, també hem intentat donar respostes puntuals a algunes necessitats.
“A algunes persones els hem ofert guardar la seva maleta i, només per aquest petit suport, s’han emocionat. Oferir una dutxa puntual mentre la persona troba un servei més adequat on poder anar de manera habitual és també una atenció terapèutica. Són accions de contenció emocional, però com a ciutat caldria anar més enllà i que les persones trobin una resposta útil i real a la seva situació”, afegeix Ferran Busquets.
Calen polítiques preventives perquè la gent no perdi casa seva. També que cada municipi atengui els seus veïns i veïnes sense llar i una xarxa pública de recursos forta i en la qual tothom pugui accedir a un/a treballador/a social de referència, perquè les persones que arriben demanant-nos orientació són a temps de vincular-se a la xarxa pública. A curt termini, necessitem més recursos bàsics als quals aquestes persones es puguin adreçar directament i que serveixin per establir vincles amb elles i conèixer les seves necessitats; així com espais d’acollida nocturns i de baixa exigència a cada barri de la ciutat on les persones se sentin segures i puguin descansar.
Més informació
- Mira la nostra informació pràctica sobre què fer si veus una persona vivint al carrer
- A la guia Viure al carrer a Barcelona trobes informació dels recursos bàsics on les persones que dormen al carrer a la ciutat poden accedir.
- Mira les propostes que fem a les administracions públiques.