Des del mes de gener del 2022, ja hem atès 2.169 persones, una xifra superior a la de tot l’any passat. Les hem visitat al carrer, ofert serveis bàsics i garantit allotjament estable a 251 d’aquestes persones. La inflació ha disparat les depeses de manteniment i de subministraments dels nostres centres, pisos i allotjaments, arribant a duplicar en alguns casos les de l’any passat; també afecta les persones que acompanyem, que veuen empitjorar la seva situació. Us ho expliquem.
Arrels atén un 70% més de persones sense llar que fa deu anys. Aquesta pujada en el nombre de persones que estem atenent ha anat acompanyada d’un increment dels ingressos del 60%, fruit de l’ajuda de moltes persones que s’han implicat econòmicament a títol individual. Aquest impuls econòmic ens ha permès acompanyar més persones sense llar i augmentar i millorar els nostres recursos d’atenció. Però el 2022 no ha estat un any positiu, econòmicament parlant. Les conseqüències de la guerra a Ucraïna i l’escalada inflacionària han impactat en els comptes de l’entitat.
Tot i haver acabat els darrers anys amb superàvit, aquest any prevèiem acabar-lo amb un dèficit de 325.000 euros perquè volem intensificar l’atenció que oferim a les persones sense llar, oferint més serveis i recursos. Al dèficit esperat, però, s’ha afegit un dèficit sobrevingut de 432.000 euros més que té el seu origen en la inflació i en l’augment del cost de la vida que vivim, així com en una davallada dels ingressos que ens solen arribar a través de donatius i quotes econòmiques. En aquest context, ens preocupa que la nostra atenció es vegi afectada.
Gràfica 1. Dèficit previst, dèficit sobrevingut i dèficit total del 2022.
A causa del context inflacionari, hem vist com s’ha disparat el cost de les despeses de manteniment dels nostres recursos. Ens afecta als 130 pisos que gestionem, a la llar residencial Pere Barnés, al recurs nocturn del Pis Zero i també al centre obert on oferim recursos bàsics de dutxa i consigna i al nostre taller ocupacional.
El 2022, per exemple, les despeses totals dels subministraments a l’entitat – aigua, llum i gas – preveiem que suposaran més de 100.000 euros més que l’any anterior. A més, hem vist com s’ha incrementat la despesa de lloguers de pisos, reparacions, mobiliari, entre d’altres: el manteniment d’un pis, de fet, ens costa ara 400 euros anuals més que a inicis d’any.
Gràfica 2. Despeses de l’any 2021 i despeses previstes per al 2022.
Gràfica 3. Cost del manteniment anual d’un pis l’any 2021 i el 2022.
En aquest sentit, i per sostenir l’atenció a les més de 2.000 persones que acompanyem, necessitem el suport de la ciutadania. “En els darrers anys, prop del 70% dels nostres ingressos han arribat gràcies al suport ciutadà. La nostra activitat és la que és perquè la societat hi confia, per això demanem suport, per no parar màquines sinó tot el contrari, perquè necessitem anar molt més enllà i atendre més persones”, explica Ferran Busquets, director de l’entitat.
A Arrels ens financem en un 70% amb fons privats. Les quotes de les persones sòcies i els donatius van suposar, l’any 2021, un 52% dels ingressos i un 15% corresponen a llegats solidaris. En total, des que Arrels es va posar en marxa ara fa més de 30 anys ha comptat amb el suport de més de 17.600 persones sòcies i donants, fet que també ens ha permès treballar per incidir en les administracions i promoure canvis estructurals per lluitar contra el sensellarisme.
Gràfica 4. Previsió de la disminució dels donatius durant l’any 2022.
Preocupació per no poder atendre noves persones sense llar
Des d’Arrels estem fent esforços per poder sostenir l’atenció a les persones sense llar a Barcelona. Aquest 2022 encara no ha acabat i, en deu mesos, ja hem igualat el nombre de persones que vam acompanyar durant tot l’any passat. En total, des del gener hem acompanyat 2.169 persones i, a més, hem orientat altres 541 persones sense llar que no sabien on demanar ajuda.
Gràfica 5. Evolució del nombre de persones que hem acompanyat i atès, persones a les quals hem orientat i evolució dels ingressos econòmics.
Aquest any, de moment, garantim l’allotjament estable a 251 persones i tenim previst augmentar aquesta xifra, amb la pròxima obertura d’un nou equipament i noves places d’allotjament. També durant aquest últim trimestre del 2022 preveiem obrir el nostre centre obert durant el dia, els caps de setmana i els festius, per oferir més hores de protecció i accés a serveis bàsics. Les persones que viuen al carrer ho fan els 365 dies a l’any i entenem que necessiten una atenció continuada.
“Durant els darrers anys, hem posat en marxa el Pis Zero, hem obert el centre obert als matins, hem incrementat l’atenció al carrer i ara estem presents als deu districtes de la ciutat; hem implementat el model d’atenció Housing First, fem censos anuals per saber com es troben les persones que viuen al carrer, vam fer front a la pandèmia per la covid-19 amb projectes d’emergència i hem ampliat les places a la llar d’Arrels, que acull persones amb un estat de salut molt fràgil”, resumeix Ferran Busquets.
“A Barcelona, hi ha una part de l’atenció a les persones sense llar que durant aquests anys no s’hagués pogut fer sense el suport ciutadà. Però, per primer cop en molts anys, estem valorant no atendre noves persones que també ho necessiten i ens veiem obligats a demanar encara més implicació de la ciutadania”, afegeix.
Com afecta les persones que atenem?
Les persones que habitualment visitem al carrer estan, en general, en una situació molt greu en l’àmbit econòmic. Moltes d’aquestes persones no tenen cap mena d’ingrés: un 73%, segons dades de l’últim informe d’Arrels. No obstant això, hi ha persones que cobren algun tipus de prestació, però es tracta d’ingressos insuficients per fer front al lloguer d’una habitació i pagar les necessitats bàsiques, sense el suport de tercers o entitats com Arrels.
La situació de les 251 persones a les quals garantim l’allotjament actualment és de pèrdua important de poder adquisitiu. Algunes d’aquestes persones no tenen ingressos; d’altres sí que en tenen, però cobren una Pensió No Contributiva o l’Ingrés Mínim Vital que durant l’any passat les permetia cobrir les seves necessitats bàsiques i que ara, en el moment d’inflació que vivim, són insuficients. Hi ha persones que ens han demanat ajuda per comprar medicaments o subministraments de farmàcia i, fins i tot, persones que fins ara podien comprar i cuinar al pis on viuen i que ens han demanat accedir a un menjador social perquè no es poden permetre les despeses que implica l’alimentació de tot el mes.
Des del 2008, quan es va fer el primer recompte de persones que viuen al carrer a Barcelona, el nombre de persones en aquesta situació ha augmentat un 87%. Aquell any es van detectar 658 persones dormint al ras; el juny passat, vam detectar 1.231 persones dormint als carrers de la ciutat. Des d’Arrels atenem persones sense llar des de fa 35 anys gràcies al suport ciutadà i fem incidència perquè els motius estructurals que aboquen les persones a viure al carrer desapareguin. Actualment, estem impulsant la Llei catalana de sensellarisme amb altres entitats i dialoguem amb diverses administracions per resoldre la problemàtica.
Creo que las instituciones públicas deberían implicarse en este grave problema. Hacer pisos sociales, dar ayudas a los que nada tienen y acercarse un poco a la calle para saber del sufrimiento de los que no tienen un techo dondecobijarse.
Y no emplear el dinero en obras innecesarias para ganar votos.