NdP. Arrels Fundació presenta la guia ‘Viure al carrer a Barcelona’ i proposa cinc reptes per al 26M


  • La guia Viure al carrer a Barcelona recull 70 recursos d’accés directe amb informació útil sobre on dormir, on dutxar-se o què fer en cas d’agressió i 50 consells pràctics aportats per persones que viuen o han viscut al carrer.
  • A Barcelona cada nit dormen mil persones al ras i la guia evidencia que no hi ha recursos suficients. Arrels Fundació insta els partits polítics municipals a governar per fer possible #ningúdormintalcarrer fomentant les opcions d’habitatge i garantint els drets de les persones.

Barcelona, 7 de maig de 2019

Arrels Fundació orienta cada dia entre 5 i 6 persones que viuen al carrer i que no saben on demanar ajuda perquè no coneixen els recursos que existeixen a Barcelona. L’any passat va atendre 1.360 persones que buscaven una dutxa, una consigna on guardar les bosses o un allotjament per no haver de dormir al carrer, i des d’inicis d’aquest any ja ha assessorat 450 persones més.

Davant d’aquesta realitat, Arrels ha creat la guia pràctica Viure al carrer a Barcelona que recull 70 recursos públics i privats que existeixen a la ciutat i on les persones sense llar poden accedir directament. “Arribar al carrer és una situació desesperant per a la persona i volem que pugui comptar amb el màxim d’informació per sobreviure al carrer i que conegui els seu drets. De la mateixa manera, volem implicar la ciutadania i donar resposta a la constant preocupació sobre què fer quan veuen algú dormint al carrer” explica Ferran Busquets, director d’Arrels Fundació.

L’objectiu és comptar amb un mapa de Barcelona que conté informació útil sobre on menjar, on dormir, on dutxar-se o què fer en cas d’agressió i que no generi falses expectatives a la persona. Per això, la guia compta amb una cinquantena de consells pràctics de cinc persones que viuen o han viscut al carrer i que han volgut aportar la seva expertesa: “L’alberg sol estar ple, amb llista d’espera de dies o setmanes. Si tens telèfon i els deixes el teu número, et trucaran”; “Busca un lloc segur. Les sales d’espera dels hospitals, les estacions i l’aeroport són una opció”.

El Carlos, que ha viscut més de dos anys al ras i és un dels assessors de la guia, afirma: “La información que servía era la que te pasaban tus compañeros que estaban en la calle.” I afegeix: “Buscar recursos te quita mucho tiempo, hasta el punto que yo empecé a dormir en la calle trabajando. Si hubiera tenido esta guía quizás no hubiera perdido el trabajo. Duré 45 días. Iba loco por intentar cambiarme de ropa, por ducharme… La camisa al final estaba negra.”

La guia és una eina útil també per a la ciutadania. El 2018 Arrels Fundació ha rebut 1.730 avisos de ciutadans i ciutadanes preocupats per algú que dorm al carrer.

 

Un mapa que evidencia la manca de recursos

A Barcelona hi ha com a mínim mil persones dormint al carrer i només tres albergs d’accés directe, situats a la perifèria i que habitualment ja tenen les places ocupades.

La guia també evidencia que els serveis de dutxes i bugaderia són insuficients i no existeixen consignes públiques on les persones puguin guardar les seves pertinences. També hi ha altres serveis bàsics no coberts: què passa si la persona pateix una agressió? Com pot tenir un seguiment mèdic si només pot anar a urgències.

“No es destinen prou recursos per a les persones que viuen al ras. Les administracions claudiquen per buscar solucions que arribin a fer possible ningú dormint al carrer. Cal habitatge i calen solucions temporals, de baixa exigència i útils mentre no resolguem la manca d’habitatge que aboca la gent al carrer”, afirma Ferran Busquets.

 

Cinc propostes polítiques per al 26M

El govern resultant a l’Ajuntament de Barcelona haurà d’afrontar la realitat de les persones sense llar: un miler de persones viuen al carrer, més de 2.100 dormen als recursos públics i privats i unes 500 en assentaments irregulars, segons les dades del recompte realitzat al maig del 2018.

Entre els anys 2008 i 2018, el nombre de persones adultes que viuen al carrer a Barcelona ha augmentat en un 45%; també han augmentat les places públiques i privades per intentar donar resposta a aquesta realitat però ho han fet a una velocitat menor.

Davant d’aquesta situació, Arrels Fundació llança cinc reptes que s’adrecen a totes les formacions polítiques que es presenten a les eleccions municipals del 26 de maig.

 

1. Més habitatge públic per a persones al carrer

L’habitatge públic no supera el 2% del total de l’habitatge a Barcelona i les persones sense llar tenen dificultats per accedir-hi. Calen més promocions específiques i promoure la col·laboració entre l’administració i les entitats socials per ampliar el nombre d’habitatges que segueixen el model Housing First.

2. Menys albergs i més espais de baixa exigència

La llista d’espera dels albergs d’accés lliure és de mesos i per arribar-hi cal caminar entre una hora i una hora i mitja des del centre de la ciutat. A més, el preu d’una plaça és de 60-70 euros per nit. Arrels proposa obrir espais petits a cada barri perquè les persones trobin un lloc segur on passar la nit i puguin entrar amb  les seves pertinences. Es tracta d’un opció més econòmica ja que l’administració podria cedir els locals i les entitats gestionar el recurs.

3. Mirar més enllà del termòmetre

“Viure al carrer és perillós sempre, faci fred o calor”, afirma Busquets. I afegeix: “Cal deixar de centrar els esforços en l’operació fred i apostar per l’operació #ningúdormintalcarrer cap dia de l’any”.

4. Ordenança de convivència respectuosa

L’ordenança de convivència de Barcelona no respecta els drets de les persones sense llar i criminalitza algunes de les activitats habituals d’aquestes persones. Durant la darrera legislatura s’ha intentat modificar el text però les formacions polítiques no han estat capaces de posar-se d’acord i aprovar la modificació. Cal posar de nou el debat sobre la taula i apostar per un ordenança socialitzadora.

5. Menys intervenció policial i més intervenció social

La Guàrdia Urbana sol convidar les persones que dormen al carrer a aixecar-se i recollir les seves pertinences. És una pràctica habitual coneguda com a Operació Diana, en la qual no se sol multar les persones però sí que els dificulta el seu dia a dia. Cal intensificar l’acció social i no la policial i formar els cossos de seguretat en la realitat específica de les persones sense llar.

 

Material útil:

Més informació:

Contacte per a premsa:

  • 93 441 29 90 / 654 31 29 58
  • comunicacio@arrelsfundacio.org