L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest matí que habilitarà noves places per a què els col·lectius vulnerables puguin confinar-se durant la crisi sanitària per coronavirus. Des d’Arrels valorem les mesures perquè significa protegir un miler de persones i recordem que cal augmentar l’esforç per arribar a atendre a les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona i que segueixen exposades.
L’Ajuntament de Barcelona ha explicat aquest matí les mesures que preveu posar en marxa per protegir els col·lectius més vulnerables de Barcelona, com les persones que viuen al carrer. Des d’Arrels, considerem que es tracta d’un pas endavant per donar resposta a la greu situació que viuen aquestes persones i valorem l’esforç que s’està fent. Sabem que la situació no és fàcil i, precisament per això, tornem a insistir en la necessitat de protegir les persones que dormen al carrer, perquè les mesures presentades per l’Ajuntament no arriben a la majoria.
Bona part d’aquestes mesures municipals s’enfoquen a la cura i l’acollida de persones que actualment ja estan en altres equipaments i que, degut a la situació d’emergència actual, ara necessiten més suport i acompanyament social. Les alternatives per a persones que viuen directament al carrer, en canvi, són poques, tenint en compte que actualment a Barcelona són unes 1.200.
Des d’Arrels volem compartir les preocupacions que ens genera la situació i propostes al respecte. Totes aquestes mesures s’haurien de portar a terme entre les diferents administracions i de manera coordinada amb les entitats socials.
Moltes persones que viuen al carrer seguiran quedant desprotegides
- Ens preocupa que moltes persones que viuen al carrer segueixin quedant desprotegides. La resposta per a les 1.200 persones que viuen al carrer a Barcelona és encara insuficient: 56 places que obren avui a l’Espai Pere Calafell i, previsiblement, 150 llits que s’obriran pròximament a la Fira de Barcelona.
- Què proposem? Habilitar diversos espais d’emergència amb un nombre reduït de places repartits entre els diferents barris de la ciutat, adaptats a les necessitats de les persones que viuen al carrer i tenint en compte la seva realitat i problemàtiques associades. Aquests recursos haurien d’acollir les persones durant el dia i durant la nit i cobrir les necessitats d’alimentació i higiene. Poden ubicar-se en equipaments públics que en aquests moments estan tancats –com centres cívics o centres esportius— o en centres privats que habitualment atenen persones sense llar i han hagut de tancar aquests dies o estan oferint una activitat menys intensiva.
Ens preocupa l’alimentació, la higiene i el descans de persones que segueixen al carrer.
- Aquests dies tots els serveis públics i privats ens hem hagut d’adaptar a les mesures de protecció davant del coronavirus i això està tenint efectes sobre l’atenció que reben les persones que viuen al carrer. Una vintena de recursos han hagut de tancar i d’altres hem hagut de fer canvis en els serveis o reduir-los. Una desena d’entitats han deixat d’oferir àpats i les que es mantenen —també els menjadors públics— ofereixen menjar per endur i entrepans. També s’han reduït a la meitat els serveis d’higiene i s’han tancat la majoria d’espais on reposar durant el dia.
- Què proposem? Reobrir els centres privats que han hagut de tancar aquests dies i posar-los a disposició de l’administració pública, tenint en compte que ja són espais equipats i de referència per a moltes persones que viuen al carrer. En la mateixa línia, aprofitar amb un ús més intensiu els espais de les entitats que hem adaptat i reduït la nostra atenció. Aquesta mesura ha de permetre oferir menjar calent a les persones que estan dormint al ras, serveis d’higiene i un espai de descans i repòs.
Què passarà amb les persones que viuen al carrer i que, per la seva situació de vulnerabilitat elevada, hi seguiran estant?
- També ens amoïna que, arribat el cas, policia o militars les obliguin a confinar-se. Aquesta situació es podria donar en el cas de persones que fa molts anys que viuen al carrer, amb malalties orgàniques, neurològiques i de salut mental; també si els recursos no s’adapten a persones que s’acompanyen d’animals de companyia, entre d’altres.
- Què proposem? Crear equips de carrer formats per educadors/es i treballadors/es socials i personal sanitari per visitar de manera continuada aquestes persones, garantir que tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques i realitzar un seguiment sanitari.