Persones sense llar i professionals del món de la cultura, l’activisme i la comunicació han sumat forces per explicar als candidats i candidates a les eleccions al Parlament de Catalunya que viure al carrer no és una cosa normal i que calen lleis i accions per abordar el sensellarisme. Ho han fet piulant a la xarxa social X, en l’acció del #VotInvisible2024 que hem organitzat des d’Arrels. El resultat? Més de 2.816 missatges i alguns compromisos per part dels partits polítics.
A les 16:50 de la tarda, al centre obert d’Arrels hi ha més enrenou que habitualment. La gent es presenta, somriu i algunes parelles revisen que els ordinadors i els mòbils funcionin sense problema. L’Otto s’acosta per dir que també vol participar i que, si us plau, l’esperem uns minuts perquè s’ha de dutxar. El Juan José comenta a la seva parella tuitaire que actualment viu al carrer i la Geni explica a qui serà la seva companya aquesta tarda que ara fa teatre i que li encanta. A l’entrada de la sala, l’Anibal, el Sergi, la Raquel i tres companys més seuen al voltant d’una taula gran; tenen la salut fràgil a conseqüència de la vida al carrer i ho volen explicar als candidats i candidates polítics que aquest 12 de maig es presenten a les eleccions al Parlament català.
“Avui cedeixo el meu compte a la Melody. Ha estat una persona sense sostre i vol fer arribar les seves opinions i idees als candidats i candidates a les eleccions al Parlament de Catalunya”, piula el compte del periodista Roger Saperas pocs minuts després de les cinc de la tarda. Una mica més enllà, la parella formada pel Vicent Partal i el Santi també es presenta i comença a escriure: “Soc Santi, he dormit 5 anys al carrer i era molt desagradable per la inclemència del temps i la manca de seguretat i perquè no tens intimitat. Per sort, fa 6 anys que estic dormint en unes golfes del meu germà i he guanyat qualitat de vida”.
El #VotInvisible2024 ha comptat amb la participació de quinze periodistes reconeguts i personalitats del món de la cultura i altres àmbits que han cedit els seus comptes a la xarxa social X perquè fins a 26 persones que han viscut al carrer s’expressin i facin arribar directament els seus missatges als partits polítics que es presenten als comicis catalans. Durant les dues hores que ha durat l’acció, s’han enviat 265 missatges que altres tuitaires han compartit per arribar més enllà. En total, gràcies a moltes persones s’han fet 2.816 tuits amb l’etiqueta #VotInvisible2024 precisament per demanar visibilitat a qui habitualment no la té.
Llocs segurs on dormir, sopar calent i menys prejudicis
Les dificultats que suposen els elements d’arquitectura hostil per a una persona que viu al carrer; la burocràcia, la quantitat de tràmits i les poques facilitats perquè una persona que viu al ras pugui fer-ho sense problemes; començar a viure al carrer en un municipi i haver d’anar a un altre més gran perquè no et volen atendre; tenir llocs on dormir de manera segura; poder sopar calent… són algunes de les qüestions que les persones sense llar que han participat en el #VotInvisible2024 han posat sobre la taula als polítics.
Molts d’aquests temes s’han anat repetint perquè es tracta de situacions comunes en el dia a dia quan una persona viu a la intempèrie. “Viure al carrer fa molta por. És perillós i, si ets dona, és pitjor. Les dones que viuen al carrer necessiten protecció. Violacions, robatoris, destrosses… Som doblement vulnerades”, han piulat l’Anna Maria i la Maica a través del compte de l’humorista Joel Díaz. El Juan José, mitjançant el compte del periodista Andreu Merino, també alertava a les formacions polítiques que “una conseqüència de viure al carrer és estar exposat a la inseguretat i la violència” i advertia que “els últims anys, cada cop és més difícil trobar plaça en un alberg per a persones sense llar”.
En aquest sentit, s’han formulat moltes preguntes als candidats i candidates a les eleccions de diumenge: “Què penseu fer per nosaltres?” “Com penseu ajudar-nos perquè se’ns vegi també com a persones?” “Es comprometen sincerament?” Tots aquests interrogants s’han acompanyat de propostes: més recursos perquè ningú hagi de viure al carrer, aprovar una llei de lluita contra el sensellarisme d’àmbit català i que aposti pel model Housing First, polítiques amb mirada de gènere que també tinguin en compte les dones sense llar, etc. “No som un número estadístic ni volem estar fora de la societat. Tampoc ens calen polítiques impersonals”, recorda l’Esteve, que viu al carrer. I el Santi afegeix una condició indispensable per a tot això: “Més que diners, per resoldre el sensellarisme caldria que els polítics ens entenguéssiu”.
Què han contestat els candidats i candidates?
El sensellarisme i la necessitat de prevenir-lo i abordar-lo està cada vegada més present en les administracions públiques, però el repte és passar d’una mirada local i de municipi – que actualment és la majoritària -a una mirada autonòmica i estatal. Es veu en els programes electorals de les formacions que diumenge es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya: es parla de manera insuficient de la qüestió. Sí que valorem positivament que cada vegada més partits apostin per una política integral que faci de paraigua a tot Catalunya.
La majoria dels missatges que les persones sense llar han piulat al #VotInsible2024 no han obtingut resposta, però sis candidats polítics de quatre formacions diferents sí que han contestat alguns dels missatges. Pere Aragonès, d’ERC, ha explicat que es vol continuar impulsant “un nou model per atendre les persones sense llar donant als ajuntaments noves eines”, ha parlat de la salut mental com a tema important a tenir en compte i s’ha compromès a aprovar la llei catalana per a l’abordatge del sensellarisme. El líder del PSC, Salvador Illa, responia al Jaume explicant la voluntat de reforçar les polítiques de garantia de rendes (com la Renda Garantia i l’Ingrés Mínim Vital) i que siguin compatibles amb els ajuts al lloguer, per exemple.
“La llei de sensellarisme és imprescindible (…) Pots comptar que nosaltres treballarem per fer-la possible”, s’ha compromès Jéssica Albiach, de Comuns Sumar, amb l’Esteve. Des de la CUP, la candidata Laure Vega ha reconegut que “aquest cop ens hem descuidat” d’incorporar al programa electoral mesures per lluitar contra el sensellarisme i, una estona més tard, la mateixa formació a través de la seva cap de llista Laia Estrada ha anunciat que donarà “suport a un finançament estable per al Marc d’Acció per a l’abordatge del sensellarisme” i ha explicat que, fruit de l’acció del #VotInvisible2024, han incorporat al seu programa electoral un annex amb propostes relacionades amb la prevenció i l’abordatge del sensellarisme.
A les 18:50 de la tarda, l’enrenou encara es manté al centre obert d’Arrels: hi ha emoció per haver pogut enviar els missatges als partits, les persones que viuen al carrer s’alegren d’haver tingut resposta i esperen que els compromisos es compleixin de veritat, i les parelles i grups que s’han format en aquest #VotInvisible2024 s’acomiaden agraïdes. El Fran, que des de fa un temps viu en una llar però que coneix molt bé què significa viure al carrer, aprofita per piular una petició i una pregunta clau a totes les formacions: “Sigui quin sigui el resultat de les eleccions del #12M, necessitem que treballeu junts per tenir una llei que lluiti contra el sensellarisme. Ho fareu?”
Més informació:
- Llegeix aquí les propostes que fem des d’Arrels per abordar el sensellarisme a Catalunya