Del 18 al 25 d’octubre, sortim a recórrer la ciutat de Barcelona per col·locar més de 450 plaques de record a les persones sense llar que ens han deixat els últims 8 anys. L’acció busca recordar-les i visibilitzar que les persones sense llar tenen molts dels seus drets vulnerats, fins i tot el dret al record una vegada ens han deixat. En els últims 8 anys, ens han deixat 494 persones sense llar. D’aquestes, com a mínim 136 vivien al carrer, el 64% de les quals han mort al carrer.
El Miguel era una persona que coneixíem des de fa molts anys. Les nostres companyes de l’equip de carrer el van visitar moltes vegades. El Miguel vivia i va morir al carrer. Tenia 74 anys. El seu no és un cas únic; com ell, altres persones que hem conegut ens han deixat de manera inesperada quan encara vivien al ras. El Mohamed, amb només 22 anys, és una altra de les persones que recordarem enguany i que vivia al carrer a Barcelona.
Per recordar el Mohamed, el Miguel i moltes altres persones que ens han deixat els últims 8 anys, cada any fem un acte de record a la Catedral de Barcelona i des del 18 d’octubre sortirem a col·locar plaques de record al carrer, allà on solien estar-se. Són plaques de record que visibilitzen els seus noms, les edats i les dates de defunció i que estaran als parcs i carrers on aquestes persones dormien o freqüentaven sovint.
El nostre és un recordatori simbòlic, una petita placa de cartró, però ens serveix per fer arribar a la ciutadania el missatge que haver de viure al carrer suposa estar exposat a molts riscos i violències. També implica no poder tenir cura de la salut pròpia i viure sota condicions climatològiques extremes. Les persones que viuen al carrer veuen vulnerats la majoria dels seus drets, fins i tot el dret a la vida i al record.
De les 494 persones que han mort els últims 8 anys (des de la tardor de 2015 fins ara), un 88% són homes i un 12% dones. Tenien una mitjana de 57 anys, han viscut 25 anys menys que la resta de la població.
Una acció feta gràcies a la col·laboració ciutadana
Quan mor una persona sense llar, moltes vegades no té ningú que l’acompanyi en els seus últims moments. Des d’Arrels, estem al costat de les persones que atenem permanentment, tant a la seva vida com una vegada ens ha deixat. Acompanyem les persones al seu enterrament, diem unes paraules a la cerimònia, procurem que tingui una placa al cementeri malgrat que l’enterrament sigui de beneficència.
També ens encarreguem de comunicar com ha viscut i com ha mort. Per això vam pensar a posar un element que serveixi per recordar a les persones que ens han deixat. Però com podem posar 450 plaques de record? Gràcies a la col·laboració de 9 centres educatius amb 375 estudiants, entitats i empreses col·laboradores, així com persones voluntàries, treballadores i que atenem des d’Arrels.
El 64% de les persones que vivien al carrer han mort al carrer
El 2016 va ser el primer any que vam sortir al carrer a recordar les persones sense llar que ens havien deixat. Des d’aleshores, ho hem fet cada mes d’octubre i. En els últims 8 anys, ens han deixat 494 persones sense llar. D’aquestes, com a mínim 136 vivien al carrer, el 64% de les quals han mort al carrer. La resta de persones tenien algun lloc on viure o resguardar-se.
Pel que fa als motius de les defuncions, un 52% de les persones han mort per motius de salut, un 4% per suïcidi, un 3% per sobredosi, un 3% per violència un 3% d’envelliment i un 33% per causes que no coneixem. Quan parlem de motius de salut moltes vegades no podem deixar de pensar en que han estat malalties que tenim tota la població, però quan vius al carrer tens més dificultats per detectar-les, per anar al metge de manera continuada, per accedir al tractament o medicació i, sobretot, per a una atenció sanitària preventiva.
Bona feina!!!
Fantástica labor en favor de los más vulnerables, muchas gracias
Solo gracias por vuestra labor. Dios os lo premie y ayude siempre
Gracies per recordar las persones que tristement viuen al carrer.
No puc venir el dia 25/10 perque m.trencat 3 costelles i camino molt malament. Un peto per a tots
ahí estaré, muy sensibilizada con los que lo han perdido todo.
Com antiga voluntària d’Arrels, he viscut amb emoció l’acompanyament que fa Arrels dels seus acollits.Molt amor, com si fossin de casa, de família.Que no pari tanta generositat.I nosaltres hem de col.laborar.
Gràcies a Arrels per aquest reconeixement. Les mares de Afatrac que malauradament hem perdut un fill en aquestes circunstancies us ho agraïm infinitament i denunciem també la poca atenció pública que reben les persones que viuen al carrer.
Montserrat Boix.
Esta mañana paseando a mi perro he visto una placa colgada en un muro recordando a hasan. Me he emocionado muchísimo pues durante muchos años lo veía cada día salir o entrar en su furgoneta. era un vecino más pero vivía en unas condiciones terribles. Un día otra vecina me dijo que el chico de la furgoneta se había muerto. Nunca más he sabido nada más, ni como murió ni la causa, nada. Hoy al ver la placa he pensado que bien! Se merece que algunos pensemos en el.
Gracias por compartir tu experiencia con Hasan, Lisa. Esperemos que esta placa sirva para recordarlo y para que puedan conocerle todos aquellos que nunca supieron de él. Un abrazo