Bancs individuals, boles de formigó a entrades de pàrquings, estructures metàl·liques a terra, bancs amb barrots a les parades d’autobús… Les grans ciutats estan plenes d’elements que impedeixen el descans i vulneren els drets de les persones sense llar. S’anomena arquitectura hostil i, des d’Arrels, fa anys que la visibilitzem a través d’aquest mapa col·laboratiu. Enguany, del 19 al 26 de febrer, organitzem el tercer mapeig d’arquitectura hostil amb la participació de la ciutadania i els centres educatius.
L’acció consistirà en sortir al carrer a passejar al voltant de casa nostra, del nostre institut o la nostra feina, posant la mirada en l’entorn i fotografiant totes aquelles barreres arquitectòniques que detectem per pujar-les al mapa des del nostre telèfon mòbil. Actualment, el mapa ja assenyala gairebé 950 punts hostils localitzats en municipis com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Mataró i Santa Coloma de Gramanet. Any rere any, des d’Arrels, tenim l’objectiu d’actualitzar el mapa i ampliar-lo a tot el territori per seguir donant visibilitat a una problemàtica que s’extén a les nostres ciutats i que dificulta el dia a dia de les persones que viuen al carrer. I, des de l’any passat, a més, també aprofitem l’acció per col·locar una enganxina a cada element detectat amb un codi QR que vol despertar l’interès de la ciutadania per saber més sobre l’arquitectura hostil.
Ens agradaria que les persones sense llar poguessin fer ús de l’espai públic com qualsevol ciutadà o ciutadana i que, com a societat, ens preocupem perquè tothom tingui una casa on dormir a les nits. #FemCiutatsInclusives
Com puc participar al mapeig?
- Inscriu-te al mapeig a través d’aquest formulari, on podràs indicar si ets un ciutadà/ana, un centre educatiu, una entitat o una empresa.
- Indica’ns quin dia sortiràs a mapejar (entre el 19 i el 26 de febrer a l’hora que vulguis) i quin barri o municipi recorreràs.
- Rebràs un correu amb informació per aprofundir en el teu coneixement sobre l’arquitectura hostil i amb les instruccions per participar al mapeig. En cas de ser un centre educatiu, rebreu l’enllaç a la unitat didàtica ‘Descobrim l’arquitectura hostil. Fem ciutats inclusives’ per treballar a l’aula a través de vídeos, exemples reals i activitats de reflexió.
- (opcional) A partir del 17 de febrer, et demanem que vinguis a la botiga d’Arrels (c/ Ample, 3 de Barcelona) a recollir les enganxines de sensibilització que col·locaràs en cada element hostil que trobis el dia de l’acció.
- Del 19 al 26 de febrer, en la data que hagis triat, sortiràs al carrer a fer les fotografies amb el teu telèfon mòbil i les pujaràs al mapa indicant la ubicació de l’element detectat i acompanyant-la d’una breu descripció com: “Aquí no hi pot dormir cap persona sense llar. Hi ha uns barrots metàl·lics que ho impedeixen”.
- (opcional) Et convidem a compartir la teva experiència i reflexions a les xarxes socials a través dels hashtags #arquitecturahostil i #FemCiutatsInclusives.
Com afecta l’arquitectura hostil a les persones?
Sota aquesta rampa hi pernoctaven l’A. i el J. Les veïnes de la zona estaven preocupades per la seva situació i els oferien suport, fins que l’administració hi va col·locar aquest mur que els va fer marxar del lloc.
Viure al carrer significa no tenir un espai segur on descansar, on guardar les coses, on gaudir de la intimitat… També significa haver d’afrontar molts riscos dia a dia i les barreres arquitectòniques sovint comporten dificultats afegides i incrementen l’estrès de les persones. També dificulten la seva localització per part dels equips de carrer que els fan seguiment i sobretot les criminalitzen i vulneren els seus drets a resguardar-se i a sentir-se protegides.
Descobreix històries de vida que s’amaguen rere l’arquitectura hostil en aquesta notícia i en aquest vídeo.
Què han après els joves participants del mapeig?
Gràcies a la participació voluntària de 446 joves de 17 centres educatius, l’any passat vam incorporar més de 400 noves fotografies al mapa d’arquitectura hostil. Durant l’acció, diversos mitjans de comunicació ens van acompanyar i van recollir la veu de l’alumnat, els seus aprenentatges i les seves propostes per construir ciutats més amables amb les persones sense llar.
La Júlia i la Blanca són dues de les estudiants que van participar des de l’Institut Joan Pelegrí de Barcelona: “Aquestes activitats ens van molt bé per adonar-nos que això passa als nostres carrers i que li hem de donar visibilitat, no hem de fer-nos els cecs”, assegura la Júlia. “És interessant veure el que està passant al nostre barri i la situació en la qual es troben aquestes persones, que són igual que nosaltres i tenen els mateixos drets”, afegeix la Blanca. Llegeix la crònica a Social.cat.
Catalunya Ràdio també va acompanyar un grup de l’institut Viladomat de Barcelona i els estudiants van coincidir que l’experiència els va servir: “M’ha ensenyat com es pot ajudar la gent sense llar d’una manera respectuosa. No calen sempre grans actes, amb petits detalls també els pots ajudar molt” apunta l’Anna. “Ara m’hi fixo molt més i penso que això que estan fent no està gaire bé” diu l’Eloi “perquè tots som persones, siguis pobre, ric o una persona que viu al carrer, tots som persones i ens hem de respectar“. I ho remata la Jocelyn: “Ha sigut un projecte d’aprenentatge d’una realitat, perquè és una realitat que moltes vegades fem com si no hi fos, hi tanquem els ulls. Però si en fóssim més conscients podríem ajudar“.
Més informació
- Apunta’t al mapeig que organitzem del 19 al 26 de febrer.
- Descobreix més sobre l’arquitectura hostil.