La xarxa europea Feantsa i la fundació francesa Abbé Pierre acaben de publicar l’Índex Europeu sobre Exclusió Residencial, que recull dades preocupants sobre la situació del dret a l’habitatge a l’Estat espanyol. Dels 28 països analitzats, Espanya es troba en el 17è lloc.
El 10,9% de la població espanyola dedica més del 40% dels seus ingressos a pagar l’habitatge on viu i, en el cas de les famílies que pateixen una situació de pobresa, la xifra augmenta fins al 39,6%.
Les dades les dóna l’Índex Europeu d’Exclusió Residencial, publicat per la fundació francesa Abbé Pierre i la xarxa europea Feantsa. La informació recollida es basa en estadístiques oficials de l’Eurostat que tenen en compte dades sobre la despesa en habitatge per part de la població i la qualitat de l’habitatge i les seves condicions.
Amb tota aquesta informació, Abbé Pierre i Feantsa elaboren un rànquing entre 28 països de la Unió Europea. L’Estat espanyol es troba en el lloc 17 i ha baixat dos llocs en els darrers anys. Algunes xifres destacades són:
- El 39,6% de les persones que pateixen situacions de pobresa a l’Estat espanyol han de destinar el 40% o més dels seus ingressos a pagar el seu habitatge. Es tracta d’un percentatge que ha patit un dels increments més importants, en comparació amb la resta de països europeus.
- El 7,2% de la població no pot pagar o presenta retards en el pagament del seu habitatge. En aquest aspecte, l’Estat espanyol té un dels índex més elevats de la Unió Europea i es troba en el lloc 25 dels 28 totals.
- El 11,1% de la població no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada, un increment de més de tres punts des de l’any 2007 i també molt per sobre de la mitjana europea.
- Les llars empobrides que paguen un lloguer a preu de mercat són un 18,5% a l’Estat espanyol, una xifra que suposa un dels majors augments a nivell europeu, juntament amb Irlanda, Portugal i Estònia.
Segons Feantsa, aquesta situació demostra que “la població que viu en situació de pobresa està cada cop més exposada a les fluctuacions del mercat de l’habitatge i posa de manifest la necessitat urgent d’un enfocament estratègic en temes d’habitatge, oferta i assequibilitat”.