La Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo entra a tràmit amb el suport de la majoria de grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra). La iniciativa, que té per objectiu erradicar el sensellarisme més cru, el de les persones que viuen al carrer i a diferents centres per a persones sense llar, esdevé una proposta sense precedents i pionera al conjunt d’Europa.
Aquest matí, la majoria dels grups parlamentaris (Socialistes i Units per Avançar, Junts, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Comuns, i la Candidatura d’Unitat Popular – Defensem la Terra) han registrat la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front al sensellarisme i erradicar-lo, que ha estat impulsada per cinc entitats socials: Arrels fundació, la Comunitat de Sant’Egidio, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida, i per Antoni Milian i Massana, catedràtic honorari de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), qui ha dirigit la proposta del text legal.
Durant 5 anys hem treballat intensament per aconseguir un text de consens que donés resposta a les necessitats de les persones sense llar i garantís que aquestes fossin subjectes de dret. El text legal, que en la seva redacció ha suposat una aliança inèdita del món acadèmic i el món social, inclou la creació de la figura de l’espai residencial digne, que permetrà erradicar la situació de les persones que viuen al carrer incorporant aquest servei com una prestació garantida en la cartera de serveis socials. La proposició de llei recorda també l’obligació de l’empadronament a tots els municipis – encara que la persona visqui al carrer– un pas que ha de garantir l’accés al sistema públic de serveis socials, a l’assistència sanitària i fomenta l’exercici del dret a la prestació de la renda garantida de ciutadania o a ser beneficiàries de l’ingrés mínim vital.
La proposició posa en relleu la importància d’establir una equitat territorial, que actualment no es dona. El text també estableix l’obligació de fer recomptes i enquestes en els municipis de Catalunya amb més de 50.000 habitants, amb l’objectiu de dimensionar la problemàtica del sensellarisme i elaborar un mapa del sensellarisme a Catalunya. Així mateix, contempla la necessitat de comptar amb equips de carrer interdisciplinaris, amb centres de baixa exigència i serveis bàsics d’higiene i consigna on les persones sense llar puguin guardar les pertinences.
La proposta de llei també planteja la prohibició explícita que les ordenances municipals tipifiquin com a infracció administrativa la pràctica de la mendicitat, la protecció de les dades de caràcter personal, el dret a l’espai públic i la perspectiva de gènere en els recursos i l’atenció social. Cal mencionar que la norma connecta amb la llei del dret a l’habitatge, però no és una llei d’habitatge en sí mateixa, ja que aquestes qüestions tenen regulació pròpia.
Un canvi de paradigma
”La proposició de llei, quan s’aprovi, provocarà un canvi de paradigma, perquè per primera vegada un text legal s’ocuparà amb determinació de les persones vulnerables més excloses”, explica l’Antoni Milian, catedràtic que ha impulsat la llei. Les entitats socials que també li hem donat impuls recordem que des d’un punt de vista econòmic és una llei que no requereix una gran despesa, i que tindrà un retorn social molt elevat. A més, destaquem la importància de la seva aprovació per una qüestió de dignitat i humanitat, de no deixar de banda les persones que es troben més desemparades. Amb aquesta llei, Catalunya esdevindria pionera a Europa i suposaria situar el país al capdavant en la protecció de les persones sense llar, a més de dignificar la nostra societat.
La llei s’adreça especialment a donar una resposta a aquelles persones que pateixen una situació de sensellarime més crònic, més dur, aquell que ens interpel·la per la seva cruesa. Per aquest motiu, el text elaborat pretén fer front a aquelles situacions que es corresponen a les 7 primeres categories operatives de la classificació europea ETHOS. Concretament, es tracta de les persones que a Catalunya viuen al ras, les que passen la nit en albergs per a persones sense llar, les persones que viuen en equipaments per a persones sense llar, les que viuen en refugis per a dones, les que viuen en equipaments residencials per a immigrants, les que es troben en procés de sortida d’institucions i les que reben suport de llarga durada, per trobar-se en situació de sense llar. Aquest enfoc dona resposta a les situacions més greus, i permet un tractament legal homogeni i integral de la problemàtica.
Les entitats promotores de la iniciativa destaquem que la xifra de persones en situació de sensellarisme ha augmentat exponencialment durant els darrers anys, i s’estima que supera les 24.000 persones.
L’objectiu d’aquesta proposta de text legal és posar fi a la situació que viuen les persones que dormen als carrers de pobles i ciutats de Catalunya, assolint la protecció, promoció, integració, inserció i emancipació plena de les persones sense llar, així com regular per llei les actuacions i els serveis que les administracions públiques haurien de dur a terme al territori català per garantir els drets d’aquestes persones.
El text legal presentat és el mateix que es va presentar en la legislatura anterior amb el nom de “proposició de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” i que es va tramitar fins la dissolució de la legislatura. Les entitats socials reclamem la màxima agilitat i celeritat perquè s’aprovi la proposició de llei el més aviat possible.