El Peter, de 63 anys, va arribar una tarda al nostre taller ocupacional de la mà de les educadores socials que acompanyen les persones que allotgem als pisos de l’entitat. Gràcies al seu procés personal i a la tasca de les companyes del taller, el Peter va arribar a sentir-se com a casa a Arrels. Pintava tot el que li queia a les mans i ens va regalar un món ple de colors a través de la seva expressió artística. Ens va deixar fa uns mesos i en homenatge al seu llegat artístic, enguany volem celebrar un Sant Jordi de colors.
“Recordo perfectament quan va arribar el Peter al taller, fa uns tres anys. Només parlava en francès. Vaig pensar que potser seria complex acompanyar-lo”. La que parla és la Rocío Alonso, responsable del taller ocupacional La Troballa, un espai on busquem que les persones que atenem puguin recuperar vincles, treballar hàbits i rutines i recuperar-se a poc a poc.
A La Troballa les persones hi van cada matí i cada tarda i es dediquen a fer diverses tasques, moltes vegades relacionades amb l’art o la confecció dels objectes que després es venen a la botiga d’Arrels. Al taller, cadascú fa el que sap fer millor: es busca trobar allò que motiva la persona, que li agrada i que la fa sentir útil. En el cas del Peter, les companyes de l’equip ho van tenir clar de seguida: tots els objectes que li arribaven, els pintava de colors.
“Pintava tots els objectes que li queien a les mans i després els regalava a les persones del seu voltant. Era la seva manera de sentir-se acceptat, estimat. Ens agafava els plats, els gots, tot el que teníem per allà. En un moment donat, ens vam adonar que tota la pintura que teníem guardada es començava a acabar! Tota la seva expressivitat es manifestava mitjançant la pintura, de manera massiva”, relata la Rocío.
Amb un passat de dedicació a l’art, el Peter odiava el blanc: havia estat institucionalitzat i les parets allà eren d’aquest color. Era expansiu, necessitava alegria, i en el color hi trobava la manera de veure un món nou ple de possibilitats. Necessitava comunicar-se i tenia una mirada molt rica en propostes que generaven un món paral·lel que l’ajudava a sobreviure. Al carrer, com a modus vivendi; al taller, com a expressió.
Intentant trobar la manera d’adaptar-se als sabers i desitjos del Peter, l’equip del taller va pensar a donar-li alguna cosa per pintar que fos diferent. “Al principi no acabava de funcionar, perquè li demanàvem que pintés d’un color i ell no ho volia. Li dèiem que les roses són vermelles i ell les pintava de tots colors”. Amb una expressivitat en expansió, el Peter va començar a pintar teixits. Així va ser com vam començar a fer roses, llibretes, punts de llibre, targeters, estoigs i samarretes de tots colors amb els teixits que ell havia decorat.
Pintem un món nou
La mateixa efusivitat que plasmava en les pintures, el Peter la tenia en la seva personalitat. Era una persona apassionada, però de mica en mica i amb l’acompanyament d’altres persones ateses, treballadores i voluntàries del taller, va començar a contenir-se i aprendre a calmar-se. En elles hi va trobar una petita família.
Tal com ho pintava tot al taller, també ho va fer a casa seva. Tenia la cuina i els armaris plens del noms de les persones que per a ell eren significatives. Així, un dia les educadores de l’equip de Suport a la persona, que visiten les persones que allotgem als pisos, van arribar al taller i van dir a les de La Troballa que els seus noms estaven tots plasmats a les portes dels armaris de casa del Peter, sempre amb colors.
El Peter havia anat adaptant-se cada vegada més a les propostes del taller. Hi anava cada dia i va anar agafant confiança, fins que va arribar un moment en què es quedava a dinar i a la tarda continuava la seva jornada, després de descansar una estona. Però, ja estava malament de salut. Finalment, fa uns mesos ens va deixar.
L’art brut és un canal d’expressió per a totes les persones que no pertanyen al món de l’art de manera formal: nens, persones amb problemes de salut mental, persones que no estan dins els límits de la cultura oficial. Crear endinsat en aquests paràmetres implica valentia, enfrontar-se al full en blanc i fer copartícip l’altre d’un món intern. El Peter ens va ensenyar què és aquest art, i aquest Sant Jordi hem decidit fer-lo arribar a tothom en forma de roses per retre-li així un petit homenatge amb un Sant Jordi de colors.
Més informació:
- Coneix les activitats que organitzem aquest Sant Jordi.
- Adquireix els nostres productes de Sant Jordi a la botiga digital d’Arrels.
- Consulta on ens pots trobar aquest 23 d’abril.