Augmenta la inseguretat per a les persones que viuen al carrer durant l’estat d’alarma


Tres persones que vivien al carrer han mort a causa d’agressions violentes en les últimes quatre setmanes a Barcelona. El fet de no poder confinar-se durant l’estat d’alarma agreuja la situació de les persones sense llar, les exposa a més riscos i vulnera encara més els seus drets. Des d’Arrels, alertem de situacions d’inseguretat i rebutgem que se sancioni les persones, se les obligui a moure’s de lloc o es llencin les seves pertinences.

Dissabte passat, un home que dormia al carrer Casp de Barcelona va rebre un cop al cap i va acabar morint. Tenia uns 60 anys. Dos dies abans, es va viure una escena semblant al barri del Fort Pienc quan un jove de vint-i-pocs anys que vivia al carrer va morir a causa d’una agressió. Aquestes dues morts se sumen a una altra que es va produir el 19 de març, pocs dies després d’entrar en vigor l’estat d’alarma, quan a causa d’una baralla una tercera persona va morir violentament. Tenia poc més de 50 anys.

Haver de viure al carrer és un risc per a la persona sempre i, en aquests moments d’estat d’alarma, encara ho és més. Segons les dades de l’últim cens, la violència física i/o verbal envers les persones sense llar ha augmentat durant l’últim any: el 40% de les persones expliquen haver estat víctimes d’agressions i la xifra augmenta fins el 60% en el cas de les persones que fa més de cinc anys que viuen al carrer.

No tenir una llar implica la vulneració de drets i aquests dies es fa més evident: les persones que viuen al carrer no tenen un lloc segur i estable on confinar-se, queden més exposades a abusos i a situacions de risc, i aquestes violències queden més invisibilitzades perquè és més fàcil que la persona estigui sola ara que no hi ha molta gent al carrer. “La situació d’excepcionalitat que estem vivint pot donar peu a situacions de violència i a sensació d’inseguretat per part de les persones que viuen al carrer. És un moment idoni per a discursos xenòfobs i aporòfobs”, afirma Beatriz Fernández, responsable de l’equip jurídic d’Arrels.

Des d’Arrels, condemnem la violència cap a aquestes tres persones sense llar que han mort, així com altres situacions d’aporofòbia per part de la ciutadania i d’abús per part dels cossos de seguretat i altres actors que hem detectat. No pot ser que veïns i veïnes llencin pedres i aigua a persones que pernocten al carrer, ni que la policia impedeixi a un home arribar al servei de dutxes, malgrat tenir el permís de desplaçament per necessitat bàsica emès per l’Ajuntament de Barcelona i que acredita que viu al carrer. Ens preocupa també que totes les persones que aquests dies han fet ús del nostre centre obert visquin amb angoixa i por el fet que la policia les hagi aturat pel carrer.

Situacions d’abusos i de vulneracions de drets

Des de l’equip de carrer, el centre obert i l’equip jurídic d’Arrels hem posat atenció aquests dies a possibles vulneracions de drets entre les persones que viuen al ras. La majoria dels casos que hem detectat es van produir durant els primers dies de confinament – tot i que encara trobem casos puntuals – i tenen a veure sobretot amb el dret a la mobilitat, a la seguretat i a l’espai públic.

Les persones sense llar que no es poden confinar necessiten desplaçar-se per la ciutat per poder dutxar-se, menjar, guardar les seves coses… Aquests dies, però, algunes han hagut de canviar el lloc on dormir perquè la policia les ha fet fora, altres s’han hagut de desplaçar malgrat explicar que vivien al carrer, i altres han rebut la instrucció de no restar aturades a la via pública.

“Des d’Arrels tenim constància directa de sis sancions i sabem que hi ha casos de persones ateses per altres serveis”, afirma Beatriz Fernández. “El fet que la policia estigui més present aquests dies es pot viure, des de la perspectiva d’una persona que viu al carrer, com a una amenaça i no tant com a una protecció.” A finals de març, l’Ajuntament va començar a repartir entre les persones que viuen al ras un justificant de desplaçament per necessitat bàsica que acredita que la persona no té una llar. Des d’aleshores, la Guàrdia Urbana pot aturar una persona sense llar que estigui al carrer per comprovar la seva situació però no la pot sancionar.

També s’han produït situacions semblants a espais amb seguretat privada com l’estació de Sants i casos en què policia i serveis de la neteja han llençat les pertinences de persones que dormen al ras. A aquests drets vulnerats se sumen altres que s’han vist agreujats com el dret a la salut, ja que les persones que viuen al ras presenten més malalties cròniques que la resta de la població i tenen més risc de patir malalties infeccioses i respiratòries. També destaquen el dret a la higiene i a l’alimentació, ja que una vintena de recursos públics i privats de la ciutat han hagut de tancar i, tot que s’han obert d’altres, no tothom torna a tenir accés i, en el cas dels aliments, no es tracta de menjar calent.

Què pots fer si veus una situació d’abús?

Des de l’aplicació de l’estat d’alarma, a Arrels hem recollit 27 casos de vulneració de drets i hem reportat cinc casos de denúncia i sancions, seguint el protocol que ha establert l’Ajuntament de Barcelona. També hem habilitat un telèfon d’orientació jurídica que poden fer servir persones sense llar que han patit situacions d’abús i veïns i veïnes que les hagin presenciat, i hem repartit acreditacions a persones sense llar conforme estan en situació de carrer.

Les situacions de rebuig existeixen però també hem constatat la sensibilitat de molts veïns i veïnes preocupats per les persones que viuen al carrer i el suport a través d’accions individuals i de xarxes d’ajut. En aquest context, demanem suport a la ciutadania per visibilitzar i fer-nos arribar qualsevol situació d’abusos cap a persones sense llar que puguin presenciar:

  • Si detecteu una situació d’abús pel fet de viure al carrer, podeu contactar amb el nostre equip jurídic trucant o enviant un missatge al telèfon 635 439 400 i a través del correu electrònic juridic@arrelsfundacio.org. Recollirem el cas, orientarem i donarem suport jurídic. Si la situació de vulneració de drets té lloc a la via pública, la podeu enregistrar en imatges i ens ho podeu enviar.
  • El fet que aquests dies hi hagi menys gent passejant pels carrers de la ciutat fa que les persones que viuen al carrer siguin més vulnerables cap a altres persones que puguin tenir prejudicis. Ajudeu-nos a trencar aquests prejudicis!

Més informació:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.