Històries de vida darrere l’arquitectura hostil

Darrere la col·locació de cada element d’arquitectura hostil hi ha amagada la història d’una persona sense llar que s’ha vist afectada. El Jesús, l’Oscar o el Roman són només tres dels innumerables casos que coneixem des d’Arrels i que ens demostren que l’arquitectura hostil suposa una vulneració de drets i afecta profundament la vida de les persones que dormen al carrer. Per fer-ho palès, enguany organitzem – del 19 al 25 de febrer – un mapeig col·laboratiu d’elements d’arquitectura hostil en grans ciutats catalanes. Apunta-t’hi!

El Jesús* i el Miguel* solien dormir a Sants, al carrer Antoni Campmany, sota la rampa d’entrada al metro Mercat nou. Durant el temps que van pernoctar allà, es va crear una relació de suport amb el veïnat de la zona. Els visitaven el Victor i l’Andrea, educadors de l’equip de carrer d’Arrels. “Un dia ens vam trobar que s’havia decidit posar una tanca sota la rampa on dormien i ells ja no hi eren”, expliquen. Després d’això, l’equip de carrer sap que el Jesús i el Miguel estan dormint per la zona, però no els han localitzat.

L’Óscar*, un senyor que coneixem, pernoctava al carrer a Pedralbes. Tot i que li van posar un element d’arquitectura hostil al racó de l’entrada de l’edifici on solia dormir, ell va tornar cada nit a descansar allà durant un temps. L’Óscar hi dormia com podia. Sabem que en aquest espai hi ha una càmera de vigilància que l’enfocava directament i és possible que això li donés més sensació de seguretat. Els propietaris de l’edifici han posat cada vegada més elements que l’Óscar ha anat sortejant fins que ha pogut. Ara, ja no és possible descansar en el que era per a ell un racó de protecció.

El Roman va estar uns dies a l’hospital i els propietaris de l’espai on descansava van aprofitar per posar-hi uns pilons perquè ja no hi pogués tornar. També coneixem el cas de l’Oriol, que dormia a les portes d’una oficina bancària on van posar-hi uns elements d’arquitectura hostil. Com que l’Oriol continuava anant-hi, van decidir col·locar-ne uns pilons units per una estructura horitzontal per tal que no s’hi pugui descansar allà.

Des d’Arrels no ens cansem d’explicar que les barreres arquitectòniques no són la solució perquè el problema social no desapareix quan s’impedeix dormir a una persona en un lloc concret, únicament es trasllada. A més, comporten dificultats afegides per a les persones que viuen al carrer i suposen una vulneració de drets. “L’arquitectura hostil té grans conseqüències per les persones que acompanyem. A més de tot el problema de trobar un lloc per protegir-se de la pluja, el fred, on intentar estar segur i tenir tranquil·litat, se suma la criminalització de la pobresa. El missatge que s’envia a aquestes persones és ‘aquí no et volem, no ets benvingut’. Aquestes són situacions i sentiments que, per desgràcia, s’acaben normalitzant en la persona que no té un lloc on viure”, explica l’Andrea, educadora de l’equip de carrer d’Arrels.

Viure al carrer significa tenir molts drets vulnerats i les barreres arquitectòniques sovint comporten dificultats afegides. L’ordenança de civisme de Barcelona suma un obstacle més i prohibeix “utilitzar els bancs i els seients públics per a usos diferents als quals estan destinats”.

A més, quan una persona sense llar es veu obligada a canviar el seu lloc habitual s’exposa a perdre el vincle amb els equips de suport social que la visiten al carrer. Tornar a localitzar la persona i restablir el vincle pot suposar temps o la pèrdua del seguiment social de la persona, tant pel nostre equip de carrer com pels equips municipals.

* Nom fictici per protegir la identitat de les persones que han demanat preservar la seva intimitat.
 
 

Del 19 al 25 de febrer, participa al mapeig col·laboratiu

Per poder situar sobre el mapa aquests punts i dimensionar la problemàtica a les grans ciutats catalanes, us proposem sortir al carrer i recórrer el vostre barri o municipi, el dia que volgueu entre el 19 i el 25 de febrer. L’objectiu és fotografiar les barreres arquitectòniques que trobeu i pujar les fotografies al mapa col·laboratiu d’Arrels. Aquesta serà la segona edició del mapeig, que ja compta amb la participació de més de 400 estudiants de 14 centres educatius de Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat i Mataró.

La proposta està oberta a empreses, entitats i ciutadania. S’hi pot col·laborar individualment o amb més persones; només cal un dispositiu mòbil per pujar les fotos al mapa col·laboratiu i seguir aquestes instruccions. Apunta-t’hi!

Enguany, l’acció inclourà un vídeo de sensibilització sobre l’arquitectura hostil que visibilitzarem a través d’una enganxina amb un codi QR que col·locarem en cada element localitzat. Aquesta proposta busca donar visibilitat a aquests elements hostils tan presents a les nostres ciutats, que de vegades passen desapercebuts però que impacten negativament en la vida de les persones sense llar.

Des d’Arrels, ens agradaria que les persones sense llar poguessin fer ús de l’espai públic com qualsevol ciutadà o ciutadana. Estem convençuts que aconseguir #ningúdormintalcarrer és possible però, per a això, calen polítiques d’atenció social i d’habitatge adreçades a les persones que viuen al carrer i polítiques de prevenció perquè ningú perdi casa seva. #FemCiutatsInclusives!
 

Més informació:

• Descobreix més sobre l’arquitectura hostil i com afecta al dia a dia de les persones que viuen al carrer.
• Et pots apuntar al mapeig col·laboratiu tant si ets un centre educatiu, com un espai de lleure, una entitat, una empresa o un particular. Inscriu-t’hi!
• Si vols participar amb el teu centre educatiu, pots treballar la temàtica a través d’aquesta unitat didàctica.
• Si vols participar com a ciutadà/na, consulta aquestes instruccions.