Arrels edita la guia ‘Viure al carrer a Barcelona’ amb consells pràctics de persones sense llar

A Arrels rebem cada dia entre cinc o sis persones que viuen al carrer, que no saben on demanar ajuda i a les quals intentem assessorar sobre els recursos que existeixen a la ciutat. Hem creat una guia pràctica que recull més de 70 recursos on les persones poden accedir directament i amb mig centenar de consells aportats per persones que dormen o han dormit al carrer.

L’any passat, 1.360 persones van venir a Arrels preguntant si es podien dutxar, guardar les seves bosses a la consigna o si tenim allotjament per no haver de dormir al carrer i, des d’inicis d’aquest any, ja hem assessorat 450 persones més, el que significa entre 5 i 6 persones diàriament. Des d’Arrels no podem donar resposta a totes aquestes necessitats però sí que intentem orientar la persona sobre els recursos que existeixen a la ciutat de Barcelona i que els poden ser útils.

Per intentar millorar aquest assessorament, hem creat una guia que recull més de 70 recursos públics i privats que existeixen a Barcelona i on les persones sense llar poden accedir directament, sense necessitat de tenir un treballador/a social. “Moltes d’aquestes persones no tenen cap treballador/a social que conegui la seva situació. Això significa, per exemple, no poder anar a un menjador social públic perquè es necessita que un treballador/a faci el tràmit”, explica Marta Maynou, responsable de l’equip de carrer i del centre obert d’Arrels.

L’objectiu és comptar amb una eina útil per a les persones que fa menys temps que viuen al carrer a Barcelona o que encara conserven moltes habilitats i autonomia, oferir informació que situï la persona i que no generi falses expectatives i que altres els ciutadans i ciutadanes preocupats per la situació de les persones que viuen al carrer tinguin una eina per poder-les orientar.

La publicació d’aquesta guia també vol ser d’utilitat per a la ciutadania de Barcelona; l’any passat, de fet, a Arrels vam rebre 1.730 avisos de veïns i veïnes de la ciutat preocupats per algú que dormia al carrer. “Volem implicar la ciutadania i donar resposta a una pregunta que habitualment ens fa, que és què poden fer quan veuen una persona dormint al carrer a Barcelona”, afirma el director d’Arrels, Ferran Busquets.

Consells de persones que viuen al carrer

Per construir la guia Viure al carrer a Barcelona s’ha comptat també l’opinió i els consells de cinc persones que viuen al carrer o que hi vivien fins fa poc temps i que han volgut aportar la seva expertesa amb consells pràctics com els següents:

• L’alberg sol estar ple, amb llista d’espera de dies o setmanes. Si tens telèfon i els deixes el teu número, et trucaran.
• Al carrer, no t’estiris directament a terra, aconsegueix un cartró o algun material aïllant.
• Busca un lloc segur. Les sales d’espera dels hospitals, les estacions i l’aeroport són una opció. Recorda que es tracta d’espais privats amb una normativa i dependrà de cada empresa que t’hi deixin estar.
• Si et rentes a la font o hi rentes roba, et poden sancionar.
• Prepara’t per caminar perquè els recursos estan lluny uns dels altres.

Un mapa que evidencia una realitat

La guia que hem elaborat recull més de 70 recursos en els quals la persona pot adreçar-se directament, amb informació útil sobre on menjar, on dormir, on dutxar-se o rentar la roba. D’altres intenten anar més enllà i explicar què fer si es pateix una agressió, com defensar els drets, on preparar-se per buscar feina, etc.

També s’acompanya d’un mapa perquè la persona pugui orientar-se més fàcilment i que, més enllà d’aquesta utilitat, evidencia una realitat:

• Els recursos per dormir són pocs i estan dispersos. Una persona que entra en un alberg pot estar-s’hi més temps mentre troba un altre recurs que li aporti estabilitat però actualment els mecanismes de sortida estan saturats i és molt difícil que la persona pugui afrontar els preus del mercat immobiliari. Si vius al carrer i vols accedir a un alberg, has d’esperar fins a dos i tres mesos i, en conseqüència, has de preparar-te per viure al carrer aquest temps.
• Hi ha diferents serveis de dutxes però són insuficients perquè la persona no es pot dutxar les vegades que necessiti a la setmana. Tampoc hi ha espais per guardar les teves pertinences durant un temps estable quan vius al carrer o et fan fora d’una habitació.
• No hi ha serveis de bugaderia suficients on les persones puguin accedir directament. També hi ha altres serveis bàsics no coberts: què passa si la persona pateix una agressió? Com pot tenir un seguiment mèdic si només pot anar a urgències? Quina alternativa té si no se sent còmode en un alberg?
• Planificar la vida quan vius al carrer és difícil perquè has de dedicar moltes hores a desplaçar-te d’un lloc a un altre per esmorzar, dutxar-te, dinar o dormir.

“El sistema actual no ajuda perquè no et queda temps per avançar. Totes les persones necessiten aquests recursos bàsics per sobreviure però, un cop els tenen coberts, s’haurien de poder plantejar més coses”, afirma Marta Maynou. En aquest sentit, des d’Arrels demanem a les administracions buscar solucions i destinar els recursos suficients per aconseguir que ningú hagi de viure al carrer. “A llarg termini, cal habitatge però, mentre no es resolgui el problema de la manca d’habitatge, també calen solucions temporals, com espais de baixa exigència”, afegeix el director d’Arrels.

Recursos per viure, no per sobreviure

Una persona acaba vivint al carrer per motius molt diversos i que tenen a veure amb la pròpia persona però també amb la societat en la qual vivim. Per lluitar contra el sensellarisme no calen només serveis bàsics d’alimentació, higiene o per descansar; la problemàtica és més complexa.

La persona només pot començar a recuperar-se de la vida al carrer quan té un lloc segur on viure. Cal una atenció social més personalitzada: serveis de suport psicològic, estabilitat econòmica, reconstruir la xarxa de suport, no haver d’esperar setmanes o mesos per accedir a un sostre, actuar de manera immediata per evitar que la situació es converteixi en crònica…

Apostar per aquests recursos més transformadors és una inversió econòmica però, a la llarga, s’obtenen més beneficis per a la persona i per a la societat. Això, sense oblidar que cal incidir encara més en polítiques de prevenció perquè ningú perdi casa seva.

Més informació

• Descarrega la guia Viure al carrer a Barcelona. Guia pràctica amb consells de persones que viuen al carrer.
• També pots mirar el mapa pràctic que acompanya la guia.
• Si ets un ciutadà/na que sí té casa, pots llegir aquí què fer si veus una persona dormint al carrer.