Finlàndia és el primer país europeu que ha aconseguit un progrés positiu en la lluita contra el sensellarisme: en 29 anys, el nombre de persones sense llar s’ha reduït a més de la meitat. La implementació d’una estratègia nacional, la coordinació entre administració i entitats socials, així com l’aposta per l’habitatge estable són algunes de les claus de l’èxit. El cas de Finlàndia apunta que #ningúdormintalcarrer és possible i que a casa nostra també ho podem aconseguir amb polítiques públiques, treball en xarxa i recursos més eficaços.
En 29 anys, Finlàndia ha reduït en més d’un 60% el nombre de persones sense llar, mentre la xifra continua creixent a la resta d’Europa. L’any 1987 hi havia gairebé 18.000 persones sense llar a Finlàndia, de les quals 4.200 dormien directament al carrer o en allotjaments temporals. L’any passat, es van comptabilitzar 6.650 persones sense llar en tot el país, de les quals 756 dormien al ras o s’allotjaven en recursos temporals, segons l’últim informe de l’organització ARA, el centre de desenvolupament i finançament per a l’habitatge de Finlàndia. També s’ha aconseguit una disminució significativa del sensellarisme cronificat: 1.350 casos menys des de 2008.
L’èxit ha estat la implementació d’una estratègia nacional que aposta per l’habitatge estable amb suport social, l’augment dels serveis preventius i la coordinació entre l’administració, el tercer sector i els diferents agents del país, tal i com detalla l’informe De reduir el sensellarisme a la meitat, a eradicar-lo de la Building and Social Housing Foundation. El cas de Finlàndia apunta que #ningúdormintalcarrer és possible i que a casa nostra també ho podem aconseguir amb polítiques públiques, recursos més eficaços i coordinació entre els agents públics i privats.
Quines són les claus de l’èxit finlandès?
1. El compromís del govern
En 29 anys, el sensellarisme a Finlàndia s’ha reduït en més d’un 60%, amb una disminució important del nombre de persones que porten molt de temps vivint al carrer. Una de les raons principals ha estat la implementació d’un Programa Nacional de reducció del sensellarisme cronificat que va impulsar el govern el 2008, fent una aposta per l’habitatge estable. Amb una inversió de 67,6 milions d’euros públics, l’estratègia nacional s’ha centrat en crear 1.724 pisos per a persones sense llar, i al mateix temps millorar els serveis de prevenció i acompanyament. Des de 2008, s’ha aconseguit reduir el sensellarisme cronificat en 1.350 casos.
2. La coordinació entre els agents nacionals
La coordinació entre el govern, els municipis i les entitats socials és una de les claus de l’èxit de Finlàndia. D’una banda, la definició de fites nacionals ambicioses ha donat una direcció a l’esforç col·lectiu. I, de l’altra, la creació d’un programa públic ha permès als municipis alinear les seves prioritats locals i a les entitats coordinar els seus esforços per augmentar l’oferta d’habitatge i el desenvolupament de nous serveis de suport a les persones.
3. L’aposta per l’habitatge estable
L’entitat finlandesa Y Foundation, proveïdora d’habitatges sense ànim de lucre, ha jugat un rol central en la reducció del sensellarisme a Finlàndia. També ha contribuït a disminuir dràsticament el sensellarisme cronificat apostant per l’habitatge estable. El 2015, la Y Foundation operava en més d’una cinquantena de ciutats finlandeses, oferint pisos en propietat amb lloguers assequibles per implementar el model Housing First. Aquest model aposta per proveir un habitatge com a primer pas, i un cop la persona té una llar, se li ofereix suport social per afrontar la resta de situacions.
L’organització ha incrementat el seu parc d’habitatge gràcies a l’adquisició de pisos de lloguer privat i a la construcció de nous allotjaments de lloguer social. Actualment, la Y Foundation ha posat a disposició més de 6.500 pisos per a l’allotjament de persones sense llar, la meitat dels quals s’ha destinat a oferir una llar a les persones que porten molt de temps dormint al ras.
4. La conversió d’antics albergs en llars individuals
Una de les claus de l’èxit ha estat destinar el finançament públic a convertir els albergs per a persones sense llar existents en pisos individuals d’estada permanent i amb seguiment social continuat. Un exemple d’aquesta conversió és el servei Alppikatu Housing First, a la ciutat de Hèlsinki, un antic refugi d’emergència amb més de 500 llits que es va reformar per construir-hi 80 apartaments que segueixen el model Housing First.
5. L’augment dels serveis preventius
Des del 2012, l’estratègia nacional s’enfoca també en la prevenció. L’augment de la inversió en serveis preventius ha permès contractar 350 treballadors per millorar el suport social a les persones i s’ha iniciat un servei d’assessorament que ha ajudat a prevenir més de 200 desnonaments cada any.