Finalitza el judici per l’assassinat de tres persones sense llar

Ha conclòs a Barcelona el judici per l’assassinat de tres persones sense llar a l’abril de 2020. Com a entitat que defensem els drets de les persones que viuen al carrer, ens vam interessar en aquest cas perquè ens interpel·la directament: les víctimes van morir per viure al carrer. A Barcelona hi ha més de 1.200 persones vivint al ras, el 46% de les quals han patit algun tipus de violència física o verbal.

El mes d’abril del 2020 eren moltes les persones que vivien al carrer i que intentaven adaptar-se de la millor manera possible a la situació que generava el confinament. Eren unes 1.200 persones i en plena pandèmia havien de trobar serveis on menjar calent, guardar les seves coses o dutxar-se; moltes van haver de canviar de lloc per dormir i reubicar-se en un context en el qual molts dels recursos que coneixien estaven tancats.

Hi havia una doble vulnerabilitat de les persones sense llar durant l’estat d’alarma: no només no tenien la possibilitat de confinar-se per no emmalaltir, sinó que estaven més exposades a l’espai públic perquè estaven soles. No tenien suport al seu voltant, el veïnatge no podia sortir de casa, els recursos estaven tancats.

En aquest context, tres persones sense llar van ser assassinades mentre dormien al carrer. El primer assassinat es va produir el 16 d’abril i l’últim el dia 27 d’abril. La víctima més jove tenia 23 anys; la més gran, 63. Totes van morir de manera violenta.

En aquell moment, la notícia que s’estaven succeint aquestes morts va córrer entre les persones que vivien al carrer. Això va generar un estat d’alarma entre aquestes persones, que ens expressaven que tenien por i intentaven mantenir-se en grup al carrer, tal com aconsellava la policia.

El fet de viure al carrer vulnera molts drets de les persones que es troben en aquesta situació. Viure al carrer significa estar més exposat a situacions de conflicte públic i a sancions. També estar exposat a patir violència física i verbal. La violència cap a les persones que dormen al carrer és una de les violències més invisibles i més naturalitzades. En aquest cas, el fet que es trobessin vivint al carrer els hi va costar la vida.

Per què ens vam presentar com a acusació popular?

Quan la policia va detenir la persona presumpta autora dels fets, des d’Arrels vam plantejar-nos presentar-nos com a acusació popular en el judici. Vam decidir fer-ho perquè considerem que és una forma de vetllar per la defensa dels drets de les persones difuntes que coneixíem i defensar els drets de la resta de persones que viuen al carrer. També per poder estar al cas de les investigacions, perquè ens preocupen les violències que puguin patir les persones que viuen al ras i perquè el fet que estiguem presents al judici ha ajudat a sensibilitzar sobre el sensellarisme i a canviar la mirada de totes les parts que van participar en el litigi.

Pel que fa a la pena, en una primera instància el fiscal va demanar per a l’acusat una pena de presó permanent revisable o bé 25 anys de presó per cada assassinat. En el seu escrit, el fiscal va considerar que l’acusat sabia que les agredides eren persones que no es podien defensar i que va actuar durant l’estat d’alarma, quan es dificultava demanar auxili. Des d’Arrels vam coincidir en el criteri de la fiscalia.

En concret, ens vam voler posicionar d’aquesta manera per la forma com es van produir els assassinats, amb traïdoria. També per qui eren les víctimes, ja que l’autor dels fets va escollir específicament persones que vivien al carrer. Creiem que el context en el qual es van cometre els assassinats també és important, perquè es van produir en ple confinament, quan les víctimes estaven desprotegides. En darrer lloc, hem valorat la manera com es van cometre els crims, quan les persones estaven dormint, indefenses.

“Els assassinats són la màxima expressió de la vulnerabilitat de les persones en situació de carrer. Aquestes persones estan acostumades a la violència, que no denuncien, i justament per aquest motiu no podem deixar que aquest tema ens deixi de forma indiferent. És molt greu, precisament per qui eren les víctimes”, explica la Beatriz Fernàndez, cap de l’equip jurídic d’Arrels.

La resolució del cas

L’acusat es va declarar culpable el moment anterior de començar el judici. Aquest reconeixement dels fets, que fins al moment no s’havia produït, va originar que totes les parts acordéssim una conformitat en la pena sol·licitada: 20 anys per assassinat, en total 60 anys, i tres anys de presó afegits per tres delictes contra la integritat moral.

El delicte contra la integritat moral implica la valoració que aquests assassinats no van afectar únicament a les tres víctimes, sinó que van suposar un acte inhumà per a la resta de persones que vivien a carrer, que van viure atemorides com una persona decidia que la seva vida no tenia cap valor per aquest motiu i mereixen morir.

Què pots fer com a ciutadà/ana?

• Si detectes una situació d’abús pel fet de viure al carrer, pots contactar amb el nostre equip jurídic trucant o enviant un missatge al telèfon 635 439 400 i a través del correu electrònic juridic@arrelsfundacio.org. Recollirem el cas, orientarem i donarem suport jurídic. La denúncia tant per part de les víctimes com de la ciutadania és molt important per poder registrar, quantificar i visibilitzar aquesta realitat i provocar un canvi en la legislació.

• Cal lluitar contra estereotips i prejudicis que poden derivar en insults, violència física, menyspreu, intimidació, burla, robatoris o inclús la mort; es tracta d’agressions invisibles i poc denunciades.