Un home amb problemes de cor i vint anys cotitzats, dos nois que dormen junts per evitar que els robin, un grup de joves que va venir a Barcelona buscant feina… Aquesta passada nit hem sortit al carrer per parlar amb les persones que viuen al ras a Barcelona: més de 250 homes i dones que ens han compartit la seva situació. Us ho expliquem.
A les 23:50 h de la nit, el grup format pel Daniel, la Clara i la Bruna deixen enrere la Rambla del Raval, recorren els carrerons que passen per Drassanes i arriben fins a les Rambles. Encara hi ha llum perquè alguns bars estan oberts però ells es fixen en els racons i indrets més invisibles. “És una experiència imprescindible, traspasses la barrera i coneixes la biografia de moltes persones. Segur que trobarem persones que no estan empadronades i que accedeixen al sistema sanitari a través de les urgències”, explica en Daniel Roca. És metge de família al CAP Drassanes i avui fa de voluntari a l’enquesta a persones sense llar que organitzem des d’Arrels i forma grup amb dues estudiants de l’últim any de medecina.
A la part final de les Rambles, el Jorge vol parlar amb ells. Va començar a viure al carrer al gener i ha hagut de conèixer on poder guardar les seves pertinences, on anar a dutxar-se i on es pot descansar. Dorm en un sac de dormir, amb un cartró fi que el separa del terra, i explica que ha cotitzat dues dècades i ha sol·licitat accedir a un pis de protecció oficial, que té problemes de cor i que, de mitjana, cada mes ha d’anar a l’hospital dues vegades.
Més enllà, en una de les zones del Port, cinc persones dormen o es preparen per dormir. “Quan vius al carrer no pots dormir, no descanses, necessites estar amb un ull obert i l’altre tancat perquè no et robin. A mi m’han robat les meves coses mentre dormia”, explica el Rafa. Té poc més de 30 anys, una malaltia crònica i, des del febrer, viu a la intempèrie. El seu company, el Víctor, també ha patit robatoris. “Què esperes aconseguir d’algú que viu al carrer? Què esperen que tinguis?”, exclama. Fa onze mesos que es troba al carrer i, excepte un dia que va dormir en un alberg, la resta els ha passat al ras. “Vivia en una habitació de lloguer i, quan va arribar la Covid-19, vaig perdre la feina i no vaig poder pagar. Des d’aleshores estic en una espiral; anar a buscar feina és complicat, necessites anat presentable i si vius al carrer no es pot”, explica.
Dormen en aquesta zona del Port perquè, diuen, els policies que els desperten són més amables i perquè a primera hora del matí no s’aixequen xops a causa de l’aigua de les màquines de neteja. Totes les seves pertinences van en dues petites motxilles i dues bosses. I fan una proposta per millorar la situació de les persones que viuen al ras: “Més centres i espais on poder entrar i descansar, on ens puguem dutxar; hauria d’haver-hi un lloc així a cada barri”.
35 preguntes que parlen de drets vulnerats
L’enquesta que hem fet aquesta nit s’emmarca en la campanya europea per acabar amb el sensellarisme de carrer, impulsada per l’organització britànica World Habitat i que, a Barcelona, la impulsem des de fa uns anys. Enguany, l’hem fet gràcies a la implicació de 530 persones voluntàries que han entrevistat més de 250 persones que viuen al carrer.
Les 35 preguntes del formulari volen determinar la situació de vulnerabilitat que presenten les persones sense llar i parlen sobretot de vulneració de drets: a l’habitatge, a la salut, a la intimitat, a tenir un lloc on descansar, a la integritat física, a l’espai públic… Ho hem documentat en enquestes anteriors entre els anys 2016 i 2019 i en les quals hem vist que 8 de cada 10 persones presentaven una situació de vulnerabilitat alta o mitjana. Els resultats d’aquestes entrevistes (fetes a més de 1.400 persones) mostren que, a partir dels sis mesos de viure al carrer, la situació de la persona es deteriora, i que haver migrat, sobretot de països empobrits, és un factor estructural de vulnerabilitat.
Molt a prop de Montjuïc, gairebé una vintena de persones que dormen en tendes de campanya ho confirmen a un altre grup de voluntàries: van migrar dels seus països buscant una vida millor i van arribar a Barcelona cercant una feina. “Heu tingut algun problema amb la policia?”, els pregunten. “Cada dia ens desperten i ens fan fora del parc”, responen.
La pandèmia per la Covid-19 ha agreujat també la situació de les persones que viuen al carrer. El passat mes de novembre, vam sortir a parlar amb les persones que vivien al ras i precisament vam preguntar com afrontaven la pandèmia: gairebé la meitat de les 367 persones que vam entrevistar ens van explicar que la seva situació havia empitjorat. Moltes de les persones que hem enquestat aquesta passada nit ens ho han tornat a explicar. La bona notícia, però, és que algunes persones ens han explicat que les han començat a vacunar.
Més barris i tots els districtes de la ciutat
A les tres de la matinada, l’equip format pel Daniel, la Clara i la Bruna tornen a recórrer els mateixos carrers on han estat fent enquestes, però ara per comptar totes les persones que dormen al ras. Als carrerons on abans no hi havien trobat ningú apareixen siluetes i cartrons. Un noi que encara està despert vol xerrar i explicar el seu cas. Una noia dorm protegida per passar desapercebuda. Un home dorm a l’entrada d’una botiga sota una pancarta que penja d’un balcó i que diu ‘Volem un barri digne’. En total, sumen 17 persones, cinc de les quals han volgut compartir la seva situació.
Les més de 500 persones voluntàries que han fet possible l’acció d’aquesta nit han recorregut tots els districtes de la ciutat i han arribat a barris als quals en edicions anteriors no hi havíem arribat, com Canyelles, Bon Pastor, Can Peguera i Vallvidrera. I, en total, han escoltat les històries de més de 250 persones que són #personesquecompten i que no les han deixat indiferents.
Més informació:
- Mira l’àlbum de fotografies de la nit.
- Properament tindrem els primers resultats de les enquestes. Mentrestant, pots llegir aquí les dades recollides en l’última acció.
- Informació pràctica per si veus algú dormint al carrer. També pots fer servir la nostra app Arrels Localitzador.
Colpidora la història d’ aquests voluntaris. Tant de bo que les institucions fessin més per aquestes persones.. .es un dret irrenunciable.
No podem viure amb pau interior mentre’s els drets fonamentals humans siguin vulnerats