Hem enquestat la població de les grans ciutats de Catalunya per conèixer la seva percepció sobre el sensellarisme i les persones sense llar, quina relació hi tenen i quin compromís hi podrien tenir. A Catalunya, el 84% de la població considera el sensellarisme un problema greu que és prioritari resoldre. Tanmateix, aquesta preocupació no es tradueix necessàriament en implicació i hem detectat algunes barreres: 4 de cada 10 persones no saluden mai persones que viuen al carrer i se senten molestes si els demanen ajuda o diners. Calen eines per transformar el desconeixement i els prejudicis en accions positives.
A la població de Catalunya li preocupa la situació de les persones sense llar? Quines polítiques creuen que caldria dur a terme? Què saben de la situació de les persones que viuen al carrer? Les coneixen i s’hi impliquen personalment? Des d’Arrels ens hem proposat respondre aquestes i d’altres preguntes a través d’una enquesta a la ciutadania de les onze grans ciutats de Catalunya —de més de 100.000 habitants— i del conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Volem conèixer la seva percepció sobre la problemàtica del sensellarisme per proposar accions que ajudin a trencar barreres i acostar-se més a les persones que pateixen sensellarisme.
La ciutadania vol resoldre el sensellarisme i implicar-se…
Un 84% de la població de les grans ciutats de Catalunya opina que el sensellarisme és un problema greu a la nostra societat i prioritari a resoldre i assenyala que la responsabilitat de fer-ho és, principalment, de les administracions públiques. A més, tres de cada quatre persones estan d’acord que haver de dormir al carrer vulnera el dret a l’habitatge i gairebé un 70% consideren que cal reservar un percentatge suficient d’habitatge públic a les persones que han viscut al carrer.
Les dades mostren un suport social majoritari a aquests plantejaments, que és lleugerament superior a la ciutat de Barcelona que al conjunt de Catalunya. “Només el 18% de la població considera que l’atenció que es dona a les persones sense llar a la seva ciutat sigui suficient, això mostra que hi ha un consens clar que no s’està fent prou”, afirma Ferran Busquets, director d’Arrels.
A aquesta preocupació per la problemàtica del sensellarisme s’hi afegeix la voluntat majoritària d’implicar-s’hi d’alguna manera. Al 70% de les persones enquestades els agradaria fer algunes de les accions que els proposem: per exemple, un 31% de la població ens explica que voldria ajudar alguna persona que visqui al carrer a prop de casa seva.
… però té reticències
Les dades de l’enquesta a la ciutadania mostren també una realitat que ens neguiteja. La preocupació social conviu amb reticències en la relació amb les persones que viuen al carrer per part d’una part important de la població de Catalunya. Un 41% de les persones enquestades mai saluden persones que viuen al carrer i la majoria eviten parlar-hi (un 12% sempre i un 53% algunes vegades). A més, al 44% li molesta que persones que dormen al ras li demanin diners o ajuda.
Observem així que quan ens acostem a situacions quotidianes el suport per acabar amb el sensellarisme no és tan sòlid i s’esquerda. En aquest sentit, i de manera més urgent, cal confrontar el desconeixement i els prejudicis i esvair les pors. Calen eines per trencar aquestes barreres i transformar-les en accions positives.
“Les persones que viuen al carrer són veïnes del barri. Necessitem trencar algunes pors i prejudicis i canviar la mirada. Saludar-les, preguntar com es troben i què necessiten poden semblar gestos senzills, però són importants perquè visibilitzen les persones que dormen al ras i les fan sentir acompanyades”, explica Ferran Busquets.
Parar atenció a les persones més joves
Les dades recollides a l’enquesta obliguen a prestar atenció a la població més jove. Les persones joves també mostren preocupació pel sensellarisme, però de manera menys majoritària. El 69% de les joves de 18 a 24 anys consideren que és un problema greu a resoldre de manera prioritària i el 57% que cal reservar-los un percentatge suficient d’habitatge.
També entre les persones més joves es considera més que les mateixes persones sense llar tenen la responsabilitat de resoldre la seva situació –el 36% pensen que són un dels tres agents amb més responsabilitat— i també les seves famílies –el 27%— i es dona menys responsabilitat a les administracions públiques. Al mateix temps, les persones més joves són també les que més es voldrien implicar en alguna de les accions que proposem (73% vs. 70% població en general).
Més informació:
Et detallem la fitxa tècnica de l’enquesta a la ciutadania
- Dates del treball de camp: del 28 d’abril al 10 de maig de 2023
- Univers: Població major d’edat que viu a les ciutats de Catalunya amb més de 100.000 habitants o al conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquestes ciutats són: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Badalona, Sabadell, Lleida, Tarragona, Mataró, Santa Coloma de Gramenet, Reus i Girona.
- Grandària de la mostra: 2.006 enquestes
- Error mostral: 2% per a les dades globals (interval de confiança del 95%)
- Mostreig per quotes de sexe, edat i territori
- Tipus d’enquesta: En línia
- Amb el finançament de World Habitat
Què pots fer si veus una persona dormint al carrer?
- Saludar és una manera de fer visible la persona. De vegades, oferir un cafè també és una excusa perfecta per iniciar una conversa i saber com es troba. Aquí trobes alguna informació pràctica.
- Consulta la nostra guia pràctica, amb recursos d’atenció bàsics on les persones que viuen al carrer poden anar-hi.
- Truca’ns i t’orientarem. El telèfon és el 93 551 48 40, de dilluns a divendres de 9:30 h a 13:30 h i de 16 h a 19:30 h.
Que es poguí accedir més fàcilment a un habitatge i que la gent que viu al carrer estigui molt més controlada per entitats socials i que els hi puguin donar solucions.Tan de bo que la societat els ajudessin molt més.