Tot i que l’hivern va acabar fa setmanes, aquests dies han baixat les temperatures i ha plogut. Els recursos d’emergència per a persones que viuen al carrer i que obren durant els mesos d’hivern a Catalunya, però, ja fa dies que han tancat. Des d’Arrels demanem recursos que mirin a mig i llarg termini perquè el fred és un dels riscos de viure al carrer però no és l’únic perill.
Cada any, quan arriben els mesos i els dies de més fred, alguns municipis catalans habiliten recursos perquè les persones que dormen al carrer puguin resguardar-se de les baixes temperatures. Alguns obren els recursos durant uns mesos, altres només durant els dies en què s’activa l’Operació Fred i les temperatures baixen per sota dels 5ºC o dels 0ºC.
A municipis com Barcelona, Reus o Tarragona tenen protocols propis per activar els recursos quan fa fred però la majoria segueixen les instruccions de la Direcció General de Protecció Civil, que segueix les prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya. Des del MeteoCat donen l’avís quan la temperatura baixa un 2% per sota de la mínima habitual perquè es considera que pot haver perill per a la persona.
La Llei de Serveis Socials a Catalunya estableix que els municipis amb més de 20.000 habitants han de prestar serveis socials bàsics i, en situacions d’emergència, oferir solucions habitacionals de manera temporal. Actualment són 70 els municipis que activen recursos habitacionals estacionals quan arriben els dies de més fred, segons una enquesta realitzada a 342 municipis catalans (el 75% del total) en el marc de l’estratègia catalana per a l’abordatge del sensellarisme que impulsa el Govern de la Generalitat.
En aquest context, per què es considera que una persona que dorm al carrer està en perill si la temperatura baixa molt però no es considera una situació de perill si s’arriba als 6ºC o als 10ºC? Com és que s’habiliten recursos només per a uns quants dies o per a alguns mesos però es tanquen quan encara fa fred? Comprar un bitllet de transport perquè una persona que viu al carrer pugui anar a un municipi amb més recursos i on faci menys fred és atendre la persona? Per què parlem d’operació fred però parlem d”operació pluja’, ‘operació violència’ o ‘operació estiu’?
Radiografia dels últims mesos de fred
Barcelona, Sabadell, Tarragona, Lleida, Reus, Girona, El Prat de Llobregat i L’Hospitalet de Llobregat són alguns dels municipis que aquest hivern han habilitat recursos temporals perquè les persones sense llar es resguardin del fred. En la majoria dels casos, s’amplien places d’alberg i en municipis més petits es busquen habitacions a pensions. En tots els casos, però, les places són insuficients.
- A Lleida, l’Ajuntament activa el Pla Iglú entre els mesos de novembre i abril, quan les temperatures baixen del 0ºC o es considera que les condicions meteorològiques poden ser un risc per a la salut de la persona. Aquest hivern ha atès 689 persones i, a més de les habituals places d’alberg, s’ha afegit un nou espai de baixa exigència per a persones que fa temps que viuen al carrer i que no han trobat cabuda en altres recursos. També ha suposat la coordinació amb la Guàrdia Urbana els dies en què la temperatura ha baixat dels zero graus per atansar-se a les persones que dormen al ras i oferir la possibilitat de refugiar-se. Al Pla Iglú es coordinen Ajuntament i entitats com la Creu Roja i la fundació Jericó i inclou una part de sensibilització a entitats bancàries i comerços, per saber com actuar.
- A Tarragona tenen protocols propis d’activació del Pla Iglú i dues fases de prealerta i alerta. La fase de prealerta comença l’1 de desembre i es manté fins el 20 de març i obliga l’Ajuntament a tenir recursos disponibles per a una possible intervenció. La fase d’alerta s’activa quan la temperatura baixa dels 0ºC i significa habilitar pensions i places d’alberg i formar equips per sortir al carrer, detectar les persones que dormen al ras i explicar que poden anar a una pensió o un alberg; segons el protocol, aquesta fase d’alerta “s’activarà durant tres nits com a màxim i anirà en concordança amb el nombre de persones que quedin al carrer”. Per la seva banda, entitats com la fundació Bonanit també han actuat aquest hivern, oferint 40 places al seu alberg i a pensions.
- El nombre de persones sense llar a Girona ha augmentat en els darrers anys; durant el 2017, al carrer es van atendre 347 persones, segons dades municipals. El dispositiu d’emergència de l’operació fred que s’engega el lidera el consorci La Sopa i funciona del 10 de gener fins el 15 de març. Des de La Sopa s’ofereixen durant tot l’any 66 places d’alberg i 4 pisos. Aquest hivern també s’ha habilitat un nou allotjament nocturn de baixa exigència amb 12 places per a persones que fa molt temps que viuen al ras i que no han trobat cabuda a cap altre tipus d’allotjament; es tracta d’un recurs gestionat per persones que també han viscut al carrer i que finalment ha ofert allotjament a 20 persones.
- Barcelona és el municipi català que acull més persones vivint al carrer i en els darrers nou anys ha vist augmentar en un 56% el nombre de persones en aquesta situació. En l’actualitat, 1.026 dormen al carrer i 2.006 més ho fan a recursos públics i privats. Entre els mesos de novembre i març s’activa també el Centre d’Acolliment Nocturn d’Emergències, amb 72 places i on la persona que entra pot quedar-se a dormir durant un mes. Quan la temperatura arriba als 0ºC s’habiliten 100 places més al Centre d’Estades Breus, que obre les seves portes quan la temperatura baixa per sota de 0ºC i tanca quan torna a pujar. Cap d’aquests dos recursos s’ubica al centre de la ciutat.
- A la segona ciutat més gran de Catalunya, L’Hospitalet de Llobregat, el dispositiu de l’operació fred s’activa quan la temperatura baixa dels 5ºC i a la pràctica significa oferir 15 places més d’alberg per a les persones que dormen al carrer. A El Prat de Llobregat, en canvi, aquest any s’ha preguntat a les persones que dormen al ras i, en base a les seves respostes, s’han buscat els allotjaments en pensions i hostals; com al municipi manquen recursos d’allotjament, aquest hivern també s’ha ofert dormir en un alberg de Càritas a Vilafranca.
Solucions tot l’hivern i durant tot l’any
Els dispositius hivernals per a persones que dormen al ras es posen en marxa perquè es considera que, quan baixen les temperatures, la salut de la persona està en perill greu. Per això, els recursos que s’habiliten són temporals. No es tenen en compte tampoc altres riscos per a les persones sense llar, com la pluja i el perill a agressions físiques.
El repte que comparteixen tots els municipis catalans és anar més enllà perquè el fred no tornarà en uns mesos però les persones segueixen dormint i vivint al carrer. Des d’Arrels, apuntem algunes propostes que no només tenen com a punt de partida l’emergència del fred:
- Necessitem tenir criteris comuns, basats en l’estació hivernal (amb dies de més o menys fred i també de pluja). La temperatura no pot ser el criteri que estableixi l’activació o no de l’operació fred perquè això provoca que l’accés a l’allotjament sigui encara més inestable.
- Tots els municipis haurien de saber què han d’oferir i durant quant temps, i comptar amb recursos per fer-ho.
- Es necessari habilitar recursos d’allotjament que mirin a mig i llarg termini i donin estabilitat a la persona i protecció del fred, de la pluja, de la violència i altres riscos. Actualment, 70 municipis disposen de recursos habitacionals quan s’activen les operacions fred i uns pocs més compten amb centres de curta estada. Pocs municipis, en canvi, han apostat per l’habitatge estable.
- Per a la persona que viu al carrer, poder accedir a un habitatge al municipi on viu significa millorar la seva situació; comprar un bitllet perquè es desplaci a una ciutat més gran, desarrela la persona i trasllada la problemàtica a un altre municipi on segurament tampoc hi trobarà resposta.
- Cal promoure més habitatges de protecció oficial i específics per a les persones que dormen al carrer, a Barcelona i a la resta de municipis. A la capital catalana, demanem obrir la Mesa d’Emergència perquè les persones que es troben en situació de carrer puguin accedir a un habitatge social.
- Mentre es treballa per assolir més habitatge estable, proposem obrir espais d’acollida de baixa exigència, no massificats i en els quals la persona es pugui quedar el temps que necessiti. La idea és que aquests espais s’ubiquin en tots els barris dels municipis, s’adaptin a les necessitats de les persones i que permetin conèixer i establir vincles amb cada persona de manera individual. Aquest hivern han funcionat experiències similars a Girona i Lleida, així com el Pis Zero d’Arrels a Barcelona.