Cinc propostes polítiques per a les eleccions del 26 de maig a Barcelona

Sigui quin sigui el resultat de les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona, el govern resultant a l’Ajuntament de Barcelona haurà d’afrontar la realitat de les persones que dormen al carrer a la ciutat. Des d’Arrels, proposem actuar en dues línies bàsiques: fomentant les opcions d’habitatge i garantint els drets de les persones que viuen al carrer.

Un miler de persones viuen al carrer a Barcelona, més de 2.100 dormen als recursos públics i privats i unes 500 persones viuen en assentaments, segons les dades del recompte realitzat al maig del 2018. A aquestes xifres s’afegeix una altra recollida pel consistori municipal que visibilitza 291 infants i adolescents atesos pel Servei de Detecció i Intervenció amb Menors no Acompanyats durant el 2017.

Entre els anys 2008 i 2018, el nombre de persones adultes que viuen al carrer a Barcelona ha augmentat en un 45%; també han augmentat les places públiques i privades per intentar donar resposta a aquesta realitat però ho han fet a una velocitat menor.

Recollim cinc propostes polítiques que s’adrecen a totes les formacions polítiques que es presenten a les eleccions del 26 de maig a Barcelona.

1. Més habitatge públic per a persones que dormen al carrer

• El context. De tot l’habitatge que existeix a la ciutat de Barcelona, l’habitatge públic no supera el 2% i les persones sense llar tenen dificultats per accedir-hi. Per fomentar l’accés de les persones sense llar a l’habitatge, s’han intentat diverses opcions. D’una banda, el Pla de Lluita contra el Sensellarisme 2016-2020 ha proposat passar dels 50 habitatges que segueixen el model Housing First a 150; l’objectiu és insuficient i de moment no s’ha assolit. D’una altra banda, únicament s’ha posat en marxa una dotació habitacional específica amb 47 pisos per a persones en situació vulnerable.
• Què proposem? Les persones sense llar no poden quedar al marge de l’habitatge públic. Demanem més facilitats per poder accedir-hi, més promocions específiques d’habitatge públic que tinguin en compte aquesta realitat i promoure la col·laboració entre l’administració i les entitats socials per ampliar el nombre d’habitatges que segueixen el model Housing First.

2. Menys albergs i més espais de baixa exigència

• El context. A Barcelona hi ha tres albergs als quals les persones sense llar poden anar directament però hi ha llista d’espera de mesos per poder entrar. En un segon nivell, també hi ha centres especialitzats per a persones sense llar amb altres problemàtiques als quals només es pot accedir amb la derivació de serveis socials. Els albergs se situen en zones poc cèntriques de la ciutat (per arribar-hi des del centre de Barcelona, la persona ha de caminar entre una hora i una hora i mitja) i a això s’afegeix el seu cost: el preu de nit per plaça és d’uns 60-70 euros. A Arrels fa dos anys que hem posat en marxa un espai de baixa exigència anomenat Pis Zero i hem comprovat que els espais més petits, amb més flexibilitat i ubicats en zones més cèntriques de la ciutat són una resposta útil.
• Què proposem? Obrir Pisos Zero a cada barri de Barcelona perquè les persones que dormen al carrer no hagin de desplaçar-se llargues distàncies, trobin un espai on passar la nit de manera segura, puguin entrar amb totes les seves pertinences i estar-se el temps que necessitin. Habilitar Pisos Zero és també una opció més econòmica perquè una plaça durant una nit val 20 euros. La proposta es pot portar a terme en col·laboració entre l’administració (cedint locals) i les entitats socials (gestionant el recurs).

3. Mirar més enllà del termòmetre

• El context. Cada any arriba l’hivern i cada any a Barcelona es posa en marxa el dispositiu hivernal amb 75 places nocturnes per a les persones que dormen al carrer i més places que s’obren dos o tres dies quan la temperatura baixa als zero graus. El miler de persones que viuen al carrer a Barcelona, però, estan en aquesta situació tot l’any i s’enfronten al fred, a la calor, a les pluges (en els darrers anys amb inundacions), a la inseguretat, etc.
• Què proposem? Deixar de centrar esforços en l’operació fred per centrar-los en una operació que miri la problemàtica del sensellarisme desde la seva globalitat. Aquest canvi de mirada hauria de servir per apostar per l’habitatge estable i, mentrestant, per l’obertura de més espais de baixa exigència als diferents barris de la ciutat.

4. Ordenances de convivència que respectin les persones sense llar

• El context. Actualment no hi ha lleis estatals ni autonòmiques que criminalitzen les persones sense llar però sí que es fa en l’àmbit local, des de les ordenances de convivència i civisme. En el cas de Barcelona, l’ordenança de convivència no respecta els drets de les persones sense llar i criminalitza algunes de les activitats habituals d’aquestes persones. Durant la darrera legislatura els grups municipals han intentat canviar la normativa pe`ro no s’han posat d’acord.
• Què proposem? Posar de nou sobre la taula el debat sobre l’ordenança de convivència. Cal apostar per una ordenança socialitzadora i que no miri la situació de les persones sense llar com a un problema de convivència ni objecte de sancions.

5. Menys intervenció policial i més intervenció social

• El context. Habitualment i a primera hora del matí, la Guàrdia Urbana convida les persones que dormen al carrer a aixecar-se i recollir les seves pertinences. És una pràctica coneguda com a Operació Diana, en la qual no se sol multar les persones però sí que els dificulta el seu dia a dia.
• Què proposem? Desplaçar les persones que dormen al carrer no és la solució perquè el problema no desapareix, únicament es trasllada. Cal intensificar l’acció social i no la policial. Els cossos de seguretat com la Guàrdia Urbana haurien d’estar formats en la realitat específica de les persones sense llar i treballar de manera més coordinada amb serveis socials i amb les entitats que coneixem aquesta problemàtica.

Descarrega’t aquí les propostes polítiques que fem per a les eleccions del 26 de maig a Barcelona.