Una veïna preocupada per un home que viu al carrer al seu barri, una persona que busca ajuda perquè està a punt de perdre casa seva, una treballadora social d’un municipi que busca orientació. En els darrers dotze mesos, hem atès més de 800 trucades a través del nostre servei d’assessorament telefònic. Us ho expliquem.
Ara fa un any, quan tothom havia de quedar-se a casa confinat i la situació de les persones que vivien al carrer es feia més visible que mai, vam decidir habilitar un servei d’atenció d’orientacions i localitzacions adreçat a la ciutadania. Abans de la pandèmia, a Arrels ja ens contactaven veïns i veïnes preocupats per les persones que viuen al carrer, però amb l’estat d’alarma vam decidir habilitar una línia de telèfon directa amb un equip específic format per persones voluntàries. En dotze mesos, aquest servei d’orientacions i assessorament telefònic ha rebut 811 trucades, és a dir, una mitjana de tres avisos al dia.
El 58% d’aquestes trucades les han fet veïns i veïnes preocupats que ens han explicat casos de nois joves que vivien tutelats i que, en arribar a la majoria d’edat, s’han quedat al carrer; de familiars de persones que viuen al carrer, a vegades amb problemes de consums o de salut mental, i que busquen orientació; situacions de joves i adults que es refugien en trasters o vehicles aparcats, o de persones que viuen en parcs o jardins i a les quals els equips de neteja llencen les seves pertinences.
La majoria d’aquestes trucades (el 75%) que hem rebut per part de veïns i veïnes per alertar sobre situacions de persones que viuen al carrer procedien de Barcelona però també ens han trucat d’altres ciutats (en un 15% dels casos), i un 11% dels veïns i veïnes ens ha alertat d’altres tipus de situacions de vulnerabilitat relacionades sobretot amb l’habitatge.
El servei d’orientacions i assessorament telefònic també ha servit per informar directament persones que comencen a viure al carrer o que estan a punt de perdre casa seva. Representen el 34% de les més de 800 trucades que hem rebut en un any i les han fet persones soles, famílies amb només persones adultes i famílies amb infants.
En aquest sentit, ens han trucat persones amb pocs ingressos que es quedaven sense feina i no podien pagar l’habitació o la pensió on vivien; persones soles que vivien al carrer i que demanaven informació sobre els albergs i menjadors que tancaven i obrien per la pandèmia; també un home que sortia de la presó i no tenia on anar; persones migrades que vivien al carrer i que volien tornar al seu país; una dona amb una nena de cinc anys i un nen de dotze anys explicant que no tenien lloc on dormir… La majoria d’aquest tipus de trucades (el 67%) les han fet persones afectades que vivien directament al carrer a Barcelona o a altres municipis catalans (en un 41% i un 26% dels casos, respectivament), i la resta corresponen a persones que estan a punt de perdre el lloc on viuen.
Barcelona i 68 municipis més
Totes les trucades que hem rebut les hem intentat contestar aportant informació pràctica sobre els recursos que existeixen per a les persones sense llar i contextualitzant la realitat del sensellarisme a casa nostra. A les persones que ens han trucat des de Barcelona, els hem explicat la complicada situació que es viu a la ciutat, on més d’un miler de persones viuen al carrer, i on els centres d’ajut estan col·lapsats. A les persones que ens han trucat des d’altres municipis catalans els hem comentat la importància de donar a conèixer aquestes situacions de sensellarisme als ajuntaments i serveis socials municipals, perquè tothom hauria de poder ser atès al seu propi municipi. En total, hem rebut trucades que procedien de 69 municipis.
En aquest context, també hem informat i assessorat treballadors i treballadores de serveis socials, personal d’hospitals i centres sociosanitaris, i entitats d’arreu de Catalunya. En concret, el 8% de les trucades que hem rebut en el darrer any provenen de serveis i institucions de 21 municipis diferents. La majoria d’aquestes trucades tenen en comú la manca de serveis i recursos per a persones sense llar a les ciutats i municipis catalans, així com la necessitat de més informació sobre les diferents realitats del sensellarisme i les maneres d’afrontar-lo i prevenir-lo.
Què fer si veus una persona vivint al carrer
A Barcelona, sabem que unes 1.200 persones viuen al ras, segons dades de l’últim recompte que vam fer des d’Arrels el maig de l’any passat. A la resta de Catalunya, les dades no són tan acurades perquè només s’han fet recomptes a 10 municipis més. Les últimes xifres públiques que existeixen són de l’any 2017, en el context de l’elaboració de l’estratègia catalana per abordar el sensellarisme, i parlen de 2.347 persones vivint al carrer a Catalunya.
Les orientacions telefòniques són un servei que oferim habitualment des d’Arrels i, amb l’inici de la pandèmia, vam decidir articular-les a través d’un número de telèfon específic. Es tracta d’un canal pel qual la ciutadania ens pot contactar, però que no és l’únic. En els darrers dotze mesos, hem orientat unes altres 718 persones sense llar que s’han adreçat directament al nostre centre obert a demanar ajuda. En aquest mateix període de temps, també hem rebut més de 4.200 avisos de veïns i veïnes implicades, a través de la nostra app Arrels Localitzador.
Acostar-se a la persona i preguntar-li com es troba, xerrar-hi i oferir-li un cafè, preguntar-li si necessita alguna cosa; saber que es tracta d’una qüestió d’atenció social i no policial, orientar a serveis socials perquè coneguin el cas, trucar al 112 si la persona es troba malament… són algunes de les recomanacions bàsiques que oferim a la ciutadania. Aquí pots llegir-ne més.
Més informació
- El telèfon del nostre servei d’orientacions és el 93 551 48 40. Ens pots trucar de dilluns a divendres, de 9:30 a 13:30 h i de 16 a 19:30 h.
- Llegeix les nostres propostes polítiques al govern de Barcelona, a la resta de municipis catalans i al Govern.