El Pla Endreça és un paquet de mesures municipals que s’estan traduint en un enduriment de l’aplicació de les ordenances que regulen l’ús del carrer: l’ordenança de civisme, la de medi ambient, de tinença d’animals i d’ús de vies i espais públics. Des que va entrar en vigor a Barcelona el juliol de 2023, a Arrels hem comprovat que comporta més dificultats en el dia a dia de les persones que viuen al carrer, més sancions i vulneracions de drets.
El juliol de 2023, l’Ajuntament de Barcelona va anunciar l’entrada en vigor de la primera fase del Pla Endreça, que contempla com a objectius la neteja de l’espai públic i un augment d’efectius policials municipals, amb un missatge que relaciona neteja amb seguretat. Aquesta primera fase de desplegament del Pla Endreça s’ha traduït, per a les persones sense llar, en actuacions en què la policia i els serveis de neteja municipals les fan fora del lloc on pernocten o s’estan normalment.
Amenaçar de llençar-los les pertinences o fer-ho sense avís previ, mullar les persones que estan descansant al carrer, llençar a les escombraries les seves mantes, cartons, documentació, el mòbil o la medicació són algunes de les actuacions policials i dels serveis de neteja que persones que viuen a la intempèrie i que coneixem des d’Arrels ens han explicat. Relaten que la policia municipal apareix més sovint que abans, en moltes ocasions diàriament i a la mateixa hora. També que de vegades amenacen les persones que acompanyem de prendre’ls els animals de companyia o els sancionen amb multes.
La impressió de les persones que coneixem i dormen al carrer és d’abús i d’impotència; moltes d’aquestes actuacions es produeixen de manera reiterada cada dia. Això fa que aquestes persones evidenciïn símptomes d’estrès, pateixin angoixa i visquin, encara pitjor, el fet de dormir al carrer.
“Hem observat increment policial, sobretot en punts de pernoctació on hi ha agrupament de persones. Això es tradueix en el trencament de les rutines de les persones que viuen al carrer, en molts casos relacionades amb la supervivència: les persones han de fer guàrdia i quedar-se al lloc on dormen a l’hora que ve la Guàrdia Urbana, esperar que es faci la neteja, esperar que s’assequi el terra i tornar a col·locar les coses a lloc. Això pot comportar que es perdin torns en menjadors socials, recursos d’atencions bàsiques…”, ens expliquen des de l’equip de carrer d’Arrels.
A banda de l’increment de la intervenció policial, algunes persones que visitem ens han manifestat que ha incrementat la contundència amb la qual s’adrecen a elles. Això els genera molta indignació en alguns casos i resignació en d’altres. Ens expliquen, també, que són conscients que la policia actua per queixes veïnals.
Una multa per “manca d’higiene personal”
“Crec que hi ha certs funcionaris que em tenen a la llista. Un policia està per servir el ciutadà, no per perjudicar-lo. Sento que és un abús de poder. M’han posat multes per beure al carrer, per cridar, per escopir…”. Qui enumera aquestes situacions és el Juan Antonio, una persona que coneixem des d’Arrels i que des del període d’entrada en vigència del Pla Endreça acumula unes catorze multes. Algunes són per conceptes com llençar burilles al carrer o manca de neteja i higiene personal. “Em posen multes com si fossin quatre paperetes. Jo, com vols que pagui el que em demanen?”, es pregunta.
Segons l’últim informe d’Arrels sobre la situació de les persones que viuen al carrer a la ciutat de Barcelona, 7 de cada 10 persones que viuen al ras no tenen ingressos. D’ençà que el Pla Endreça va entrar en vigor, les persones que atenem han rebut una trentena de multes. Aquestes multes, tot i no haver-se incrementat en relació als anys anteriors, són de quantitats més elevades. A Arrels coneixem persones que viuen al carrer i que acumulen milers d’euros en sancions.
“En la calle no hay que estar, hay que irse de Barcelona”. Aquesta és la frase que el Víctor (nom fictici) recorda que li va dir el policia municipal que li va posar una multa per demanar diners. “Yo no tengo dinero, me busco la vida para comer. A los que están en la calle nos levantan y vamos a otro sitio. ¿Qué sentido tiene que te echen de la calle, si vives en ella?”, reflexiona. El Víctor ha rebut també una sanció per fer exhibició pública del seu gos, un fet que li ha sabut molt de greu, ja que té un fort lligam amb l’animal i se l’estima molt. “Me han amenazado con sacármelo. Yo expliqué que el perro vive conmigo y que, si salgo de casa ocho horas, él viene”, diu.
Veïns i veïnes preocupades
Al Wilson el van fer fora d’un centre per a persones amb malalties de salut mental. Portava cinc o sis anys passant el dia en una plaça propera al recurs i allà és on viu des de fa un any. “Des que s’està aquí, hi ha una veïna que truca a la policia perquè li molesta. Primer va venir una parella de la Guàrdia Urbana, després ja eren quatre, un altre dia vuit agents per a una persona sense llar. El van rodejar i li van prendre el matalàs i les seves pertinences. I la roba! Li havíem portat entre tots els veïns, la roba”. Qui parla és el Toni Moragues, veí de la plaça.
Com el Toni, altres veïns han intentat buscar sortides per al Wilson i l’han acompanyat en allò que han pogut. “Hi ha dues persones que dormen en aquesta plaça cada nit. Hi ha gent que els ajudem amb allò que podem. Els veïns ens passem la nit sentint com estosseguen; tota la nit tossint i passant fred. Fa molt de temps que dura aquesta situació”, comenta el Daniel Sererols, president de l’associació de veïns i veïnes de la plaça.
L’any passat, des d’Arrels vam fer una enquesta adreçada a la ciutadania. El 78 % de les persones que viuen a Barcelona consultades a l’enquesta van estar d’acord amb el concepte que diu que les ordenances municipals han de servir per protegir, més que per sancionar, accions que les persones sense llar han de fer per sobreviure al carrer.
Un exemple d’aquesta percepció ens el dona el Josep, un voluntari d’Arrels preocupat per la situació d’una persona que veu cada dia al costat de la seva feina. “Treballo just al costat del lloc on es posa una noia jove. Ella dorm allà, agafa uns cartons i fa el seu cubicle. Nosaltres amb la meva dona, sempre que podem, l’ajudem. Però, des de fa uns mesos, ve la policia amb el servei de neteja i, cada dia a les 8:30 h, van a netejar directament el lloc on s’està ella. Fa poc, li van llençar totes les pertinences: la motxilla, el mòbil, la roba que li havia portat jo. Li fan contínuament; només netegen el lloc on s’està ella. Ja ni dissimulen”, explica.
El síndic de greuges de Barcelona constata la situació
Per tal de poder explicitar tota aquesta situació, el mes de novembre de 2023 des d’Arrels vam fer una instància al síndic de greuges de Barcelona enumerant algunes de les actuacions que s’han efectuat en el marc del Pla Endreça. En la seva resposta, la Sindicatura manifesta que la “preocupa el fet que la recerca de ‘l’excel·lència en l’espai públic’ que cerca el Pla Endreça, posant el focus en la neteja i l’ordre, pugui tenir un impacte negatiu per a les persones sense llar, per a les quals l’espai públic no és sols un espai d’ús comú, sinó també l’espai en el qual fan vida i on no disposen dels mínims necessaris”.
Pel que fa a l’actuació policial, el síndic constata que “s’està intensificant l’actuació policial sobre les persones sense llar”, concretament “sobre les que pernocten o romanen a l’espai públic”, fet que coincideix amb “la posada en marxa del Pla Endreça”.
A més, en la resolució el síndic recomana que les actuacions policials es registrin perquè hi hagi constància i traçabilitat dels fets i es titlla de “força generalista i ambigu” el pla. “Des de la Sindicatura no hem pogut tenir constància dels canvis o millores que el Pla Endreça pot significar pel que fa als equips de l’àmbit social municipal que operen a l’espai públic”, diu, i afegeix que cal “valorar la conveniència que en dispositius conjunts entre la Guàrdia Urbana i els serveis de neteja s’hi puguin incorporar professionals de l’àmbit social”.
“És un pla que fa referència a l’espai públic, però no té en compte el sensellarisme. No el dimensionen, així com tampoc altres col·lectius vulnerables”, entén la Beatriz Fernández, responsable de l’equip jurídic d’Arrels. “Es donen dades numèriques de molts elements que podem trobar al carrer a Barcelona, fins i tot de l’augment de cadires que hi ha hagut a les terrasses després de la pandèmia, però no es recull cap dada sobre les persones que viuen al carrer i que, per tant, fan un ús diari i permanent d’aquest espai públic. Aquesta informació s’obvia en tots els sentits: nombre de persones que es troben al carrer, la dimensió dels recursos, com els equips d’educadors de carrer que hi ha… En canvi, es quantifiquen els agents de la Guàrdia Urbana i el personal de neteja. Tot i que l’Ajuntament té aquestes dades, no les menciona; això fa que ens preguntem si el Pla Endreça no farà més que agreujar la situació de les persones sense llar”, rebla.
Més informació
- Si vius al carrer, trobes informació útil a la guia “Sobreviure al carrer a Barcelona”.
- Si has vist una persona dormint al carrer a Barcelona i vols orientar-la sobre els recursos que té a la ciutat, també pots consultar la guia.
- Més informació pràctica sobre què fer si veus algú vivint al carrer.
- Si detecteu una situació d’abús a una persona pel fet de viure al carrer, podeu contactar amb el nostre equip jurídic trucant o enviant un missatge al telèfon 635 439 400. Recollirem el cas, orientarem i donarem suport jurídic. Si la situació de vulneració de drets té llocs a la via pública, la podeu enregistrar en imatges i ens ho podeu fer arribar.